El cor europeu d’Estrasburg recupera el pols

EstrasburgCosta discernir quants idiomes s’estan parlant alhora a la terrassa del restaurant La Corde à Linge, al costat d’un dels nombrosos i florits canals fluvials d’Estrasburg. En el temps que es triga a fer un àpat, s’hi han assegut el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i el portaveu de l’executiu comunitari, Eric Mamer. És el més habitual un dia de ple de l’Eurocambra en una ciutat que trobava a faltar el bullici de la transhumància parlamentària, estroncat amb l’esclat de la pandèmia. La setmana passada, però, el cor europeu d’Estrasburg va començar a recuperar el pols. 

Tenint en compte les seves dimensions (76 quilòmetres quadrats i menys de mig milió d’habitants), la ciutat alsaciana està farcida d’institucions. Més enllà d’una de les dues seus del Parlament Europeu, Estrasburg alberga també la del Consell d’Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Centre Europeu de Joventut i l’Oficina del Defensor del Poble, entre d’altres. Tot plegat la converteix en una vil·la absolutament dependent d’Europa.

Abans de la pandèmia, dotze vegades l'any, eurodiputats, assistents, funcionaris, lobistes i visitants es desplaçaven a Estrasburg des de diferents punts d’Europa, sobretot des de Brussel·les, per celebrar els plens de l’Eurocambra. La Cambra de Comerç i Indústria de la ciutat calcula que hi podien arribar unes 6.000 persones per ple. Però tot aquest munt de gent va deixar de viatjar-hi de cop i volta el febrer del 2020 arran de l'arribada del covid-19, cosa que va deixar gairebé sense feina milers de persones. El mateix informe situa en uns 28.000 els llocs de treball que genera l’activitat parlamentària i al voltant d’un 15% de l'activitat hotelera, sobretot de quatre estrelles.

La setmana passada, la sessió plenària es va començar a tenyir de normalitat. Com explica el portaveu de l’Eurocambra, Jaume Duch, al juny i al juliol ja s’havien reprès els plens a França, però van ser jornades encara de poca assistència i màxima prudència. Ara s’ha notat la diferència, i les sensacions, passejant pels passadissos de la gegantina seu de la institució a Estrasburg, eren d’il·lusió, de retrobament. Fins i tot molts europarlamentaris escèptics amb el fet que aquesta institució tingui dues seus estaven contents de tornar a ser a Estrasburg. “És un senyal més de tornada a la normalitat”, diu Duch.

Van assistir al ple 550 eurodiputats, més de dos terços del total. Més de 210 periodistes s’hi van desplaçar per cobrir el discurs de l’estat de la Unió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. Però el nombre d'assistents que podien acompanyar cada parlamentari encara era reduït, i els serveis d’interpretació es van mantenir en remot. 

L'impacte econòmic

Els restaurants i hotels més sol·licitats es van tornar a omplir, però encara s'està lluny de la situació prepandèmia, i els negocis més modestos, que no tenen els eurodiputats com a principals clients, encara no ho veuen clar. “Si tornen a venir una vegada cada mes com abans serà una bona notícia, però no he notat que hagin tornat”, confessa l'Eric, l'encarregat de la cafeteria restaurant L’Expresso, al costat de l’estació.

L'Eric aprofita per recordar que, en el tradicional combat entre Brussel·les i Estrasburg per acollir el cent per cent de l’activitat parlamentària, molts, com ell, s'hi juguen la feina: “Seria molt dolent per a la ciutat” que guanyés Brussel·les. La mateixa sensació va tenir Emmanuel, propietari de L'Alsace à Boire, un local de degustació de vins del carrer més comercial: "No hem notat el retorn del Parlament, han tornat al voltant d'un 20% dels turistes, però si ho compares amb els anys normals encara és un desastre".

Tots, però, estan esperançats amb el retorn dels plens mensuals aquest curs. Els serveis de l'Eurocambra estan estudiant aplicar el certificat digital per poder recuperar l'activitat gairebé al cent per cent, cosa que podria permetre que el ple d'octubre traslladés de nou milers de persones a Estrasburg, assenyala Duch. El tema està encara sota discussió, però s'espera una decisió a principis d'octubre. Això sí, el debat que aquest alt funcionari català no creu que s'acabi és el de la doble seu de la institució. La pandèmia va demostrar com de còmode i ecològic és quedar-se a Brussel·les, però milers de famílies d'Estrasburg no ho veuen amb bons ulls.