Cops de porra indiscriminats i detencions arbitràries: allau de crítiques a la violència policial a França

ParísMilers de persones es manifesten per Grands Boulevards, al centre de París. És dijous 23 de març, jornada de vaga general, la primera després de l'aprovació de la polèmica reforma de les pensions. Un grup llança uns petards contra la policia. Els agents, de sobte, es dirigeixen cap al gruix de la manifestació –des d'on no havien sortit els petards– i carreguen amb violència contra la gent, que no es pot escapar. Els manifestants cauen a terra els uns a sobre dels altres, però la policia segueixen carregant amb la porra contra la muntanya de gent que ha caigut, alguns d'ells gent gran. "Hi ha el meu avi a terra!", crida un noi. Els agents l'ignoren i continuen amb els cops de porra. Les imatges, d'una gran violència, s'han viralitzat a Twitter.

Tres dies abans, en una protesta no autoritzada a Châtelet també enregistrada, es veuen policies perseguint i donant cops de porra amb força a manifestants que no ofereixen cap resistència, que fugen, i que es protegeixen el cap amb els braços quan els agents els atrapen per evitar els cops de porra indiscriminats. Persones que no formen part de la manifestació –la zona està plena de bars i restaurants– es miren l'escena atemorits. En els últims dies, s'han difós vídeos similars que han posat al centre del debat públic a França la violència policial i han provocat una allau de crítiques de partits de l'oposició, però també d'ONGs com ara Amnistia Internacional, que ha recriminat al govern francès "el recurs excessiu a la força" i "l'abús" de gasos lacrimògens per part de la policia per dispersar les manifestacions. "Les porres no s'han d'utilitzar mai sobre persones pacífiques, que ja estan controlades o que ja s'estan dispersant", recorda l'ONG.

França viu en tensió des de fa més d'una setmana per les protestes contra la reforma de les pensions. La indignació per una llei que allarga l'edat de jubilació fins als 64 anys, imposada pel govern d'Emmanuel Macron sense sotmetre-la a votació parlamentària, ha fet sortir al carrer milers de persones. Hi ha manifestacions cada dia arreu del país –la majoria, no autoritzades– que acaben amb aldarulls i càrregues policials. Grups reduïts de manifestants, sovint dels black bloc, activistes radicals lligats a moviments d'extrema esquerra que es caracteritzen per vestir totalment de negre i anar amb la cara tapada, protagonitzen la majoria d'aldarulls, com la crema de mobiliari urbà o el llançament de petards contra la policia.

Dret a manifestar-se

Les càrregues policials, però, s'adrecen a tots els manifestants, sovint sense que s'hagin mostrat violents. De fet, la policia utilitza habitualment gasos lacrimògens i camions d'aigua quan vol dispersar una manifestació, fins i tot en protestes eminentment pacífiques. El Consell d'Europa –organisme europeu que vetlla pel respecte dels drets humans– també s'ha alarmat per les imatges de violència i de dispersió de manifestacions on fins aleshores no s'havien produït incidents. La comissària de drets humans, Dunja Mijatovic, ha demanat al govern francès que garanteixi el dret a manifestar-se dels ciutadans. També ha cridat l'atenció sobre la violència exercida sobre periodistes per part de la policia.

"Els actes de violència esporàdics de determinats manifestants o altres actes reprovables comesos per altres persones durant una manifestació no poden justificar l'ús excessiu de la força per part dels agents de l'Estat. Aquests actes no són suficients per privar els manifestants pacífics del dret a la llibertat de reunió", afirma Mijatovic en un comunicat difós divendres pel Consell d'Europa.

Detencions "arbitràries"

Durant els últims dies també hi ha hagut crítiques per l'elevat nombre de persones que són detingudes a les manifestacions i que després són alliberades sense càrrecs. Amnistia Internacional –també partits d'esquerra– parlen de "detencions arbitràries". Els mitjans de comunicació francesos recullen testimonis de persones detingudes sense haver comès cap acte de violència, pel simple fet de manifestar-se, i fins i tot de detencions de persones que no participaven en les protestes. És el cas d'una jove que sortia del gimnàs quan la van detenir, o el de dos adolescents austríacs de 15 anys que eren a París de viatge d'estudis i la policia els va detenir sense que estiguessin participant en la manifestació, o el cas d'un home que havia sortit a córrer i va acabar a comissaria.

Dels gairebé 300 detinguts que hi va haver la primera nit d'aldarulls a la plaça de la Concòrdia, a París, en una manifestació amb 6.000 persones segons dades de la policia, només nou van passar a disposició judicial. La resta no eren sospitosos d'haver comès cap delicte i van ser alliberats hores després sense càrrecs. "Veiem una veritable voluntat de dissuadir d'anar a manifestar-se", apunta Ainoha Pascual, membre d'un col·lectiu d'advocats que assisteix els manifestants detinguts, en declaracions a Le Monde.

El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ha evitat comentar la polèmica sobre l'actuació policial, però ha criticat durament la violència d'alguns manifestants. A les mobilitzacions de dijous hi va haver 457 detencions a tot el país i 441 policies van resultar ferits, un d'ells va quedar estès inconscient a terra després de rebre el cop d'una pedra. Interior ha ofert fins ara dades dels manifestants ferits.

Protestes violentes contra els embassaments

Coincidint amb les protestes contra la reforma de les pensions, més de 6.000 persones s'han manifestat aquest dissabte a Sainte-Soline, un municipi de Nova Aquitània, contra la construcció d'embassaments per a ús agrícola en una zona protegida. La protesta ha acabat amb greus enfrontaments entre la policia i els manifestants, i dos vehicles policials incendiats. El balanç és de 24 policies i set manifestants ferits, a més de 15 persones detingudes. Entre els ferits, dos es troben en estat greu: un policia i un manifestant, segons el govern.