Cop d'estat al Sudan: cau un altre veterà dictador àrab

TunisUna setmana després de la dimissió del president algerià, Abdelaziz Bouteflika, un altre veterà dictador àrab s'ha vist forçat a abandonar el poder a causa d'una pacífica revolta popular. El ministre de Defensa sudanès, Awad Ibn Auf, ha anunciat aquest dijous al migdia "la caiguda del règim" i la detenció del president Omar al-Baixir. Un cop d'estat posava fi a tres dècades de govern amb mà de ferro d'un astut polític que havia sobreviscut a tota mena de desafiaments: revoltes, guerres civils, l'escissió de les províncies del sud i fins i tot el processament al Tribunal Penal Internacional per les massacres a Darfur. Tanmateix, el full de ruta fixat per l'exèrcit va deixar els manifestants amb un gust de boca més aviat agre, ja que atorgava als militars la tutela d'una llarga transició.

Els esdeveniments es van precipitar després que el cap de setmana desenes de milers de manifestants es concentressin davant la seu del ministeri de Defensa, a Khartum, per demanar a les forces armades que forcessin la sortida d'al-Baixir. Ja feia quasi quatre mesos de les primeres manifestacions, provocades per un augment sobtat del preu del pa, però que de seguida van transformar-se en una rebel·lió contra el règim. Ni les concessions menors, com la renúncia d'Al-Baixir a presentar-se a la reelecció, ni la repressió policial –es calcula que des de llavors han mort unes 50 persones, i centenars han estat arrestades i torturades– van apaivagar les protestes. El president sudanès no s'havia enfrontat mai a una revolta que aplegués el conjunt del territori i la majoria de tribus del país.

Diumenge les forces de seguretat, el braç repressor d'Al-Baixir, van intentar desallotjar els manifestants per la força, però no ho van aconseguir perquè els militars van intervenir per protegir els activistes. En el tiroteig entre els dos cossos, va morir almenys un soldat. En total, els últims dies, s'han comptat una desena de víctimes mortals, la majoria civils. Les dissensions dins el règim havien aflorat, i els rumors d'un cop d'estat es van escampar com la pólvora. La població confiava en l'exèrcit perquè no havia participat a la supressió de la revolta, i l'any 1985 ja va enderrocar el blasmat dictador Gaafar al-Nimeiry, cosa que va obrint pas a un breu experiment democràtic.

L'esperada notícia de l'expulsió d'Al-Baixir va arribar acompanyada d'un regal enverinat. Mentre els manifestants havien demanat la creació d'una instància civil per gestionar el període de transició, Ibn Auf va atorgar aquest rol a una Junta Militar. Només després d'un llarg interludi de dos anys està previst que se celebrin eleccions lliures, un cop s'hagi aprovat una nova Constitució. A més, amb la voluntat de posar fi a les protestes, Ibn Auf ha decretat l'estat d'emergència i un toc de queda entre les deu de la nit i les quatre de la matinada. Com a Algèria, la "caiguda del règim" significa, de moment, més poder per a les forces armades.

L'Aliança per la Llibertat i el Canvi, la plataforma que ha liderat les protestes i que està formada sobretot per membres de la societat civil, ha rebutjat les mesures i ha demanat a la població que mantingui les manifestacions "davant el quarter general de les forces armades i a totes les regions i carrers del país". El Khaled, un dels manifestants i consultor de 44 anys, afirmava ahir: "No hem marxat de la plaça. Som milers per desafiar el toc de queda. El que ha anunciat avui Ibn Auf és un intent de buscar per a Baixir i els seus còmplices una sortida segura que els eviti els judicis per totes les atrocitats comeses contra el poble sudanès". Per la seva banda, la Unió Africana ha reaccionat condemnant el cop a través del seu president, declarant que "no és la resposta adequada als desafiaments" al Sudan. I Amnistia Internacional ha recordat a les autoritats la seva obligació d'entregar l'expresident a l'Haia.

Al-Baixir, de 75 anys, va arribar al poder el 1989 a través d'un cop d'estat. La seva política de reislamització va agreujar les tensions amb el sud del país, de majoria cristiana, que acabaria independitzant-se l'any 2011 després d'un referèndum. Com a resultat del naixement de Sudan del Sud, el règim va perdre el 70% de les reserves de petroli, la seva principal font d'ingrés. La consegüent crisi econòmica, alleujada durant uns anys pel suport econòmic provinent de Golf Pèrsic, és a l'arrel de l'actual rebel·lió popular.