Un altre cop, l’objectiu: aïllar Grècia
Altre cop la culpa és de Grècia. Primer l’amenaça va ser expulsar-la de l’euro. Ara, de Schengen. Alemanya, Àustria i Suècia van liderar dilluns, en la reunió de ministres de Justícia i l’Interior de la UE, la pressió per “moure” les fronteres exteriors de Schengen “cap a l’Europa Central”. Dos dies després, la Comissió Europea advertia Atenes que només té tres mesos de marge per millorar totes les deficiències del seu sistema d’acollida, control i identificació dels milers de migrants que hi arriben cada dia.
“Com pots evitar que els immigrants no arribin a una illa grega, quan et trobes una barca carregada de gent a alta mar, sense posar en perill les seves vides?”, s’exclamava un politòleg grec. Les autoritats locals, regionals i governamentals de Grècia, voluntaris i ONG internacionals treballen des de la precarietat, amb recursos públics retallats i amb la pressió d’arribades massives. Grècia ja portava anys sent assenyalada per Brussel·les i organismes internacionals sobre les condicions inhumanes dels seus centres d’acollida. Ara les necessitats s’han multiplicat. La Comissió critica que els registres d’asil són lents i deficients, que “no hi ha una entrada sistemàtica de totes les empremtes dactilars dels registrats, ni un control sistemàtic de l’autenticitat de la seva documentació”. Les ONG que treballen sobre el terreny, però, denuncien que calen serveis tan bàsics com traductors, més atenció mèdica, més allotjaments provisionals, millorar el transport des de les illes i més personal per agilitzar procediments d’asil. El discurs de la seguretat obvia les altres emergències.
Amenaçar d’expulsar Grècia de Schengen és la solució més fàcil. El seu territori no limita amb cap altre país membre d’aquesta zona de lliure circulació, així que aïllar Grècia no canviaria la realitat. Els immigrants que arriben a Lesbos o Kos, o els que travessen des de Turquia per terra, han de travessar després els Balcans i buscar una altra porta d’entrada al territori Schengen —normalment, per Hongria o Croàcia— des d’on viatjar al nord d’Europa. És per això que un grup de països de la UE s’han mostrat partidaris d’enviar reforços a Macedònia per ajudar a segellar la frontera amb Grècia. El risc és convertir el país hel·lè en una “gran caixa negra per als immigrants” —deia el primer ministre Alexis Tsipras—, atrapats entre el mar Egeu i noves tanques terrestres reforçades per la UE. “No volem convertir-nos en un cementiri d’ànimes”, reblava el ministre grec de Migracions, Ioannis Mouzalas.
Atenes ha sigut incapaç de complir el compromís de tenir ja operatius centres de registre. La llarga llista de negligències denunciades per la Comissió són l’excusa perfecta d’aquells que, com Alemanya, busquen seguir allargant els controls fronterers excepcionals que van imposar, el setembre del 2015, per aturar l’entrada des d’Àustria. El 12 de maig s’acaba el termini per als controls i un nou informe negatiu sobre Grècia podria permetre a Berlín seguir reescrivint Schengen segons les seves necessitats.