Cop jihadista en un barri diplomàtic de Bangla Desh

Dacca / Nova DelhiL’exèrcit de Bangla Desh va assaltar dissabte de matinada un restaurant de luxe del barri diplomàtic de Dacca on s’havia fet fort un grup d’homes armats que van causar una massacre entre els clients. Segons les autoritats, 20 ostatges, la majoria estrangers, van morir en el setge, l’acció més mortífera dels islamistes al país. Daeix (acrònim àrab de l’Estat Islàmic) va reivindicar l’atac.

L’atemptat, com els últims episodis de terrorisme en altres països (entre els quals la massacre a la discoteca gai d’Orlando), s’ha d’interpretar, segons els serveis d’intel·ligència, en el marc dels retrocessos territorials a Síria i l’Iraq del grup jihadista, que ha de recórrer cada cop més a organitzar o inspirar missions en altres llocs.

La majoria de les víctimes a Dacca van ser assassinades “ferotgement” amb armes blanques, va dir un portaveu militar. Un treballador de la cuina del Holey Artisan Bakery, que va poder fugir, va explicar que els atacants havien cridat “Al·là és gran” i que estaven armats amb pistoles, espases i bombes. Forces especials van poder rescatar 13 ostatges, van matar sis dels atacants i en van detenir un setè. No es van fer públiques ni les identitats ni la nacionalitat dels atacants.

Entre les víctimes hi havia nou italians, que van poder ser identificats, segons va confirmar Roma. Un altre italià va sobreviure a l’assalt. També es va confirmar la mort d’un nord-americà, un estudiant indi i diverses víctimes japoneses. Almenys trenta persones més van quedar ferides, la majoria per metralla. Dos policies van morir en el primer xoc amb els atacants.

Amaq, un dels aparells propagandístics dels jihadistes, va reivindicar l’atac: “Comandos d’Estat Islàmic ataquen un restaurant freqüentat per estrangers a la ciutat de Dacca, a Bangla Desh”. Poc després van publicar suposades fotografies dels ostatges assassinats.

Assalt de matinada

L’assalt militar es va produir a primera hora del matí, després de 12 hores de setge. El coronel Nayim Ashfaque Chowdhury, el cap d’operacions militars, va dir que l’operació va durar un quart d’hora, però es van sentir explosions durant més de 40 minuts. Les forces de seguretat van bloquejar la capital durant tot el dia, amb punts de control desplegats arreu de Dacca per localitzar possibles còmplices.

L’atemptat fa créixer el temor que un país que fins ara havia sigut moderat entri en una onada de violència coordinada per grups terroristes internacionals, tot i que el govern ha insistit que els atacs són comesos per grups locals i descarta que siguin ordenats des de l’exterior. En els últims mesos s’han detingut fins a 10.000 persones, 194 de les quals estan acusades de tenir vincles amb xarxes islamistes locals.

L’escala i el nivell de coordinació de l’atac han desencadenat crítiques a la política governamental. “No ens ajuda que el govern negui els vincles de grups locals amb les xarxes terroristes internacionals”, alerta Ali Riaz, professor de ciències polítiques a la Universitat Estatal d’Illinois i expert en el sud-est asiàtic. “El que estem presenciant no poden ser grups petits que s’uneixen. Està clar que és un atac molt ben coordinat. Si això no els convenç que han de deixar de negar l’evidència, no sé què ho farà”, rebla.

Un dels supervivents, Sat Prakash, un metge indi que treballava en una clínic propera i que va poder fugir poc abans de l’assalt de l’exèrcit, es queixava que els investigadors el van retenir durant hores per interrogar-lo: “És increïble que ens tinguin tanta estona detinguts després de la nit que hem viscut”, va dir. No va voler explicar què havia passat durant l’atac. Durant la nit, més de 200 persones, amics i familiars dels ostatges, esperaven notícies als carrers del voltant, darrere del cordó policial.

Els límits de la resposta militar

Els serveis secrets nord-americans reconeixen que s’enfronten a una perillosa transformació de l’Estat Islàmic. El grup que va irrompre en l’escena mundial per proclamar un califat entre Síria i l’Iraq s’està manifestant com una organització més gran i sofisticada que el seu gran rival, Al-Qaida. Fins ara s’ha prioritzat la solució militar, amb bombardejos aeris a Síria i l’Iraq, però no n’hi ha prou. La dissuasió, la prevenció i la detecció d’amenaces contra objectius llunyans, i que principalment atempten contra civils, han de passar a ser una prioritat en la lluita contra els jihadistes.