Cop d'estat a Mali: els militars detenen el president i agafen les regnes de la transició

Nou mesos després de l'anterior cop d'estat, la història es repeteix a Mali. El mateix exèrcit que el 18 d'agost del 2020 va fer fora el llavors president Ibrahim Boubacar Keita (IBK) ha detingut, aquest dilluns a la nit, el president transitori, Bah Ndaw, i el seu primer ministre, Moctar Ouane, tot just hores després que anunciessin la formació d'un nou govern transitori. Els dos han sigut traslladats per l'exèrcit a la base militar de Kati, a uns 15 quilòmetres de la capital, el mateix lloc on van portar també IBK ara fa nou mesos.

"Ho confirmo: els homes de Goita han vingut a buscar-me a casa per portar-me a casa del president, que viu a prop", confirmava el mateix primer ministre dilluns al vespre en una conversa telefònica amb un periodista d'AFP quan de sobte la trucada es va interrompre bruscament. El mandatari es referia al coronel Assimi Goita, que va encapçalar el cop d'estat de l'agost passat i va liderar la junta militar que en va sortir, anomenada Comitè Nacional per a la Salvació del Poble. Però gràcies a la mediació internacional aquest organisme militar es va dissoldre poc després i va traslladar tot el poder a un govern civil transitori presidit pel militar retirat Bah Ndaw, que havia de convocar eleccions en un període de divuit mesos. Amb tot, l'exèrcit hi mantenia una forta representació i el coronel Goita va ser nomenat vicepresident de la transició.

I precisament com a vicepresident de la transició Goita ha emès aquest dimarts un comunicat per explicar que s'ha vist "en l'obligació d'actuar" i "fer fora el president i el primer ministre" de transició "per defensar la república i preservar la carta de transició", en virtut de la qual es va traslladar el poder de la junta militar al govern civil. Segons el vicepresident, el nou govern de transició nomenat tot just hores abans del cop d'estat havia sigut dissenyat per Ndaw i Ouane sense tenir en compte l'opinió del vicepresident de la transició, cosa que viola aquesta carta de transició.

Partits polítics i societat civil en el govern de transició

La llista de nous ministres responia, de fet, a una demanda de la societat civil, que reclamava més representació dins de l'executiu de transició. El president Ndaw es va reunir a principis de maig amb representants del Moviment 5 de Juny - Unió del Front Patriòtic (M5-RFP), l'eclèctica plataforma d'organitzacions civils liderada, entre d'altres, per l'imam Mahmoud Dicko, que va encapçalar la revolta popular que va derrocar IBK l'agost passat, quan l'exèrcit va capitalitzar aquest descontent social i el va fer fora. D'acord amb les demandes del M5-RFP, el 14 de maig passat Ndaw va dissoldre el seu primer govern transitori i va encarregar al seu primer ministre, Moctar Ouane, la formació d'un nou govern més inclusiu, amb representants de diferents partits polítics i de la societat civil.

El nou govern anunciat aquest dilluns incorporava finalment membres de la Unió per la República i la Democràcia (URD), partit polític que forma part del M5-RFP. Però l'exèrcit no perdia representació, sinó que mantenia el mateix nombre de carteres tot i que canviaven alguns noms. Dos dels generals que van liderar el cop d'estat de l'agost eren substituïts per uns altres: el coronel Modibo Koné deixava de ser ministre de Seguretat i Protecció Civil i el coronel Sadio Camara deixava de ser ministre de Defensa, però els seus relleus també eren dos militars, els generals Mamadou Lamine Ballo i Souleymane Doucouré, respectivament.

"De sobte i de manera unilateral, el president de transició ha acceptat la renúncia del seu govern i ha encarregat al primer ministre la formació d'un nou govern", diu el coronel Goita en el seu comunicat d'aquest dimarts, i afegeix que el resultat d'aquest moviment ha sigut la convocatòria d'una vaga general indefinida per part de la Unió Nacional de Treballadors, el sindicat més important de Mali. Aquesta vaga, que fa dies que eleva la tensió social al país, respon al "descontentament creixent davant d'expectatives creades amb la transició, però això és utilitzat pel vicepresident per no perdre poder, ja que ell ha tingut i té altes responsabilitats en el govern actual que critica", apunta Oriol Puig, investigador del Cidob i especialista en el Sahel.

"El comunicat [de Goita] és una formalització del cop d'efecte del vicepresident davant la possibilitat de perdre poder davant d'altres actors, com el Moviment 5 de Juny, o d'altres comandaments de l'exèrcit, com els nous ministres de Defensa i Seguretat. De nou, l'exèrcit s'erigeix com a salvador del poble davant d'una situació complexa que ell contribueix a agreujar", diu Puig, que creu que el cop d'estat evidencia certa "trencadissa entre comandaments militars".

El cop militar ja ha rebut el rebuig contundent de la comunitat internacional, que ha exigit "l'alliberament immediat i incondicional" dels líders detinguts, en un comunicat conjunt signat per la Unió Africana, la missió de l'ONU al nord de Mali (Minusma), la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO), la Unió Europea i països com França, el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya. Tots ells reafirmen el seu suport a les autoritats de transició i demanen que el procés transitori reprengui el seu rumb per complir el termini acordat de divuit mesos.

En el seu comunicat, posterior al de la comunitat internacional, el coronel Goita assegura el seu compromís amb el procés de transició i diu que "les eleccions previstes tindran lloc el 2022". Ara, però, tornen a ser els militars els que agafen les regnes del procés.