L'acord final de la COP28: ¿èxit o fracàs?

BarcelonaDesprés d'una llarga nit de negociacions, els representants dels gairebé 200 països reunits a la Cimera del Clima de Dubai, la COP28, han arribat a un acord que demana una "transició per allunyar-se" dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas). Aquest ha estat la solució de compromís que ha aconseguit el consens, després d'un primer esborrany molt decebedor el dia abans. El text final crida els països a "fer una transició per allunyar-se dels combustibles fòssils en els sistemes energètics [transitioning away from fossil fuels in energy systems], d'una manera justa, ordenada i equitativa, i accelerar les accions en aquesta dècada crítica (abans del 2030), per arribar al zero net el 2050". La menció a la dècada actual suposa també una millora respecte a l'anterior esborrany, que només mencionava el termini del 2050 que ja està inclòs en l'Acord de París.

Molts països i observadors de la cimera veuen l'acord com una "senyal" que marca "el principi de la fi dels combustibles fòssils", però d'altres remarquen que encara és molt insuficient per al planeta. El document no inclou finalment cap petició a "abandonar" o "eliminar progressivament" els combustibles fòssils, paraules que sí apareixien en esborranys anteriors de la cimera i que molts governs reclamaven, especialment els més vulnerables als impactes de l'emergència climàtica. També el secretari general de l'ONU, António Guterres, havia demanat que s'hi inclogués "l'eliminació progressiva" (phase out) dels hidrocarburs.

En canvi, l'acord final demana "reduir progressivament" (phase down) –però no eliminar– la producció de carbó, i no tota, sinó la del carbó que no compta amb una tecnologia de captura de carboni. El que sí que demana eliminar són els subsidis "ineficients" als combustibles fòssils. L'acord inclou també "triplicar la capacitat d'energia renovable" global i duplicar l'eficiència energètica el 2030. Però continua fent èmfasi en les tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni (CCS, en anglès), la nuclear i "l'hidrogen baix en emissions", unes eines que situa al mateix nivell que les renovables en aquesta futura transició energètica, com a tecnologies que es poden fer servir "inter alia", diu. Ara bé, aquest cop sí que menciona que la tecnologia del CCS s'aplicaria "particularment als sectors que són difícils" de descontaminar, com l'acer o el ciment.

És una menció històrica, però insuficient

Si bé és el primer cop a la història que un acord de la Cimera del Clima de l'ONU demana allunyar-se de tots els combustibles fòssils, la contundència queda lluny del que reclamaven molts països, ONGs i organitzacions científiques. De fet, el text s'ha aprovat en el plenari d'aquest dimecres al matí amb una petita objecció dels petits estats insulars agrupats en l'associació AOSIS, els més vulnerables davant l'emergència climàtica perquè són els primers que desapareixeran sota el mar si superem els 1,5 °C d'escalfament global.

La representant de Samoa ha pres la paraula després que el president de la COP28 donés per aprovat l'acord amb el seu cop de martell i rebés un fort aplaudiment del plenari. "No volíem interrompre l'ovació, però estem confosos", ha dit, i ha expressat els seus dubtes sobre el text acordat perquè "la correcció que calia fer [en les polítiques mundials] no està assegurada". "No n'hi ha prou amb fer referència a la ciència i llavors ignorar el que la ciència ens diu que hem de fer", apuntava. El text final, de fet, "reconeix" que limitar l'escalfament global a 1,5 °C requereix reduccions "profundes, ràpides i sostingudes" de les emissions, amb una rebaixa del 43% per al 2030 i del 60% per al 2035 respecte al 2019.

No obstant això, com que les decisions a les cimeres climàtiques de l'ONU es prenen per consens i l'oposició de qualsevol país les pot aturar, els representants dels estats insulars han desistit de vetar el text. "Aquest acord no els satisfà perquè no garanteix de cap manera que assolim l'objectiu de quedar-nos per sota de l'1,5 °C d'escalfament global", apunta Olga Alcaraz, del grup de Governança Climàtica de la UPC, que admet que aquest objectiu "és cada cop més difícil perquè no s'està posant tota la voluntat política que caldria".

"Un missatge clar als mercats"

Tot i això, Alcaraz, com molts altres observadors de la cimera, considera que l'acord final "dona un missatge bastant clar als inversors i als mercats que l'era dels combustibles fòssils ha acabat". L'experta també destaca la petició que fa perquè aquesta transició sigui "equitativa, cosa que vol dir que els països desenvolupats hem de liderar això i donar finançament" perquè els estats més pobres "puguin fer també la seva transició, adaptar-se als impactes climàtics i afrontar les pèrdues i danys". "Si veiem canvis significatius en els patrons d'inversió en l'economia fòssil aquests pròxims 2-3 anys, la COP haurà complert amb el seu paper", deia també Marta Torres, del think tank francès IDDRI.

Amb el focus posat en el tema dels hidrocarburs, que ha estat el debat clau de la cimera de Dubai –presidida pel líder d'una gran petroliera–, altres qüestions han quedat aparcades. Després d'un gran acord inicial per posar en marxa el nou fons de Pèrdues i Danys, que ajudarà els països pobres que pateixin catàstrofes climàtiques, els temes del finançament climàtic en general i de les polítiques d'adaptació a la crisi –qüestions també claus per als més pobres– no han pogut assolir cap acord important en aquesta COP. Això sí, el Balanç Global de l'Acord de París que s'ha aprovat "posa xifres a les necessitats de finançament dels països pobres i diu que són 5,8-5,9 bilions anuals", apunta Alcaraz. Com a exemple, destaca que l'any 2021 els subsidis als combustibles fòssils van sumar un bilió.

"Després de tres dècades de negociacions climàtiques a l'ONU, els països finalment han desviat el focus cap als combustibles fòssils contaminants que generen la crisi climàtica", deia el responsable d'Energia i Clima Global de WWF, Manuel Pulgar-Vidal. Considerava una millora el nou text, però remarcava que encara "queda curt" respecte al que cal fer i destacava com a especialment negatiu que encara hi sigui la paraula "unabated", per referir-se al carbó que no té captura de carboni en la seva producció com l'únic que cal reduir.

“Està clar que l'era dels combustibles fòssils s'acosta al seu final. Potser no hem posat encara l'últim clau al taüt en aquesta COP28, però s'acosta el final per a l'energia bruta", resumia Joab Okanda, de Christian Aid. Per la seva banda, la cap de delegació de Greenpeace Internacional, Kaisa Kosonen, creu que l'acord és "el senyal que temia la indústria fòssil: posar fi a l'era dels combustibles fòssils". Com en totes les cimeres climàtiques de l'ONU, el got mig ple o mig buit depèn de qui el miri.