Putin vesteix de diplomàcia la seva victòria militar a Síria

BarcelonaAstanà, la capital del Kazakhstan, acull des d'avui una nova ronda de converses sobre Síria entre diversos representants després de gairebé 6 anys de guerra. És l'escenari que el president rus, Vladímir Putin, ha escollit per portar a l'àmbit diplomàtic la seva victòria militar sobre el terreny, simbolitzada per la caiguda d'Alep, el 22 de desembre, l'últim feu urbà que resistia en mans de l'oposició contra el règim de Baixar al-Assad.

Les converses han començat amb tensió: els representants del règim i de l'oposició s'han acusat mútuament de no respectar l'alto el foc en vigor des del 30 de desembre, i el portaveu del règim, l'ambaixador Baixar Jaafari, s'ha tornat a referir als rebels com a representants de "grups terroristes armats". Per ara no hi haurà, doncs, com s'havia anunciat, negociacions cara a cara i no sembla tampoc que hi hagi una agenda concreta de la reunió, que s'ha d'acabar demà al migdia.

Més aïllats internacionalment, els rebels estan contra les cordes sobre el terreny, tot i que encara controlen importants zones del país. Les principals demandes que han presentat a Astanà són garanties que es respecti l'alto el foc, l'accés d'ajuda humanitària a les zones assetjades i l'alliberament dels presos polítics.

El 8 de febrer hi haurà una nova ronda de converses, aquest cop sota els auspicis de l'ONU, a Ginebra. Des de l'esclat de la revolució contra Al-Assad, el març del 2011, la guerra a Síria ha deixat almenys mig milió de morts i ha obligat més de la meitat de la població del país a marxar de casa: 8 milions de desplaçats interns i 4 milions de refugiats fora de les seves fronteres.

Per què ara i per què Astanà?

De la caiguda d'Alep a la taula de negociació

La trobada està organitzada per Rússia, principal aliat d'Al-Assad, amb el suport del seu altre gran amic, l'Iran, i també per Turquia, que havia donat suport a grups opositors però últimament s'ha aproximat a Moscou. La reunió arriba en el moment més difícil per als rebels, després de la caiguda d’Alep. Com destaca l'analista turc Gokan Bacik, "l'ONU està implicada en les converses però aquest procés s'ha cuinat a Rússia".

Les anteriors reunions sobre Síria s'havien celebrat a Ginebra i sota el paraigua de l'ONU, i havien encadenat un fracàs (i un enviat especial) darrere l'altre. El nou escenari il·lustra el canvi en els centres de decisió i es trasllada a l'òrbita russa. "La diferència d'Astanà és que ara Rússia està clarament al lloc de comandament, mentre que abans l'ONU era un mer observador", afegeix Nader Hashemi, de la universitat de Denver.

El suport de Rússia i l'Iran va ser clau en la presa d'Alep, l'antiga capital econòmica de Síria, on la revolució s'havia fet forta als barris del centre i l'est de la ciutat, des del 2012, cosa que va suposar un punt d'inflexió sobre el terreny (la victòria més significativa d'Al-Assad, que fa menys de dos anys semblava estar a punt de perdre el control del país), i ara es trasllada a la taula de negociació. "És la continuïtat de l'estratègia russa: un cop aconseguit l'avantatge militar ara fan un exercici diplomàtic limitat per erigir-se com a mediadors i com a pacificadors: Rússia vol presentar una mena de solució política quan en realitat la seva aposta ha estat militar", apunta Lurdes Vidal, cap de Món Àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània.

Alhora l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units també els ha complicat les coses, als rebels: Obama no els va prestar mai un suport militar significatiu, però es posicionava per la sortida d'Al-Assad del poder, mentre que el seu successor ha fixat com a únic objectiu a Síria el combat contra el Daeix (acrònim àrab de l'Estat Islàmic), al costat dels russos i, per extensió, del règim sirià.

Turquia canvia el guió

La prioritat d'Erdogan és frenar els kurds, no derrocar Al-Assad

Turquia, que acull almenys 2,8 milions de refugiats sirians, sembla haver acceptat la política de fets consumats de Putin. Des del cop militar fallit del juliol, el govern de Recepp Tayip Erdogan s'ha apropat a Rússia i ha deixat clar que la seva línia vermella a Síria ja no és la fi de la dictadura d'Al-Assad sinó frenar l'avenç dels kurds, que enmig del caos estan consolidant la seva autonomia a tocar de la frontera amb Turquia i s'han convertit en la força de xoc contra el Daeix.

"Amb l'aproximació a Rússia i els canvis sobre el terreny, Turquia ja no pot mantenir la retòrica que Al-Assad ha de marxar i a Astanà veiem com s'escenifica la seva nova política cap a Síria: la línia vermella es desplaça cap als kurds", explica Eduard Soler, analista del Cidob. Divendres ho reconeixia obertament a Davos el viceprimer ministre turc, Mehmet Simsek: "La situació ha canviat del tot: Turquia no pot continuar insistint en un acord sense Al-Assad, no seria realista".

Qui s'asseu a la taula?

Alguns rebels, el règim, Rússia, l'Iran, Turquia i l'ONU

A les negociacions hi participen diverses faccions armades opositores, els representants del règim, Rússia, Turquia, l'Iran i l'enviat especial de l'ONU, Staffan de Mistura. Els Estats Units només hi envien el seu ambaixador al Kazakhstan. "Astanà servirà per confirmar la centralitat de Rússia i també com els Estats Units es desentenen del conflicte", apunta Vidal.

Una de les novetats més importants és que la representació rebel no és política sinó militar, liderada per Mohamed Alloush, el cap de l'Exèrcit de l'Islam, acusat d'haver segrestat diversos activistes anti-Assad. També són diversos els grups que actuen sota el paraigua de l'Exèrcit Sirià Lliure, grups que tenen una presència real sobre el terreny i per tant capacitat per arribar a acords en termes militars, però això no significa que tinguin capacitat política per gestionar una sortida al conflicte. Queden exclosos de les converses, però, actors importants, com els salafistes d'Ahrar al-Sham o Jabhat Fateh al-Sham (l'antiga branca siriana d'Al-Qaida).

Els kurds, els grans absents

Turquia força l'exclusió d'un actor contra l'Estat Islàmic

Tot i que sobre el terreny són un dels grups que més s'han enfrontat a l'Estat Islàmic, Turquia ha vetat la presència dels kurds a les negociacions. Les anomenades Forces Democràtiques de Síria (SDF), liderades per les milícies kurdes del PYD, ja han emès un comunicat en què alerten que els acords que es prenguin al Kazakhstan no les vinculen. "L'exclusió dels kurds evidencia com els aniran les coses en un escenari de triomf del règim d'Al-Assad", alerta Vidal.

Tampoc són presents a Astana altres actors regionals importants, com l'Aràbia Saudita i Qatar, que han alimentat faccions islamistes.

Lluny de la pau, una nova fase del conflicte

Els experts no veuen condicions per a un acord

L'absència dels kurds i d'importants actors armats no fa presagiar un acord que acabi amb la guerra. Però sobretot el problema és la manca d'una base política: la figura d'Al-Assad ha estat fins ara el principal escull per a un acord i no hi ha perspectiva que si ell o el seu règim continuen al poder hi hagi les més mínimes condicions per obrir un procés de pau.

"Astanà serà un exercici per posar les bases d'una no-solució militar, avalada per un acord que de polític en tindrà ben poc o res, que identificarà com a interlocutors una part de les faccions rebels més extremistes i que no representen la veritable oposició política a Síria", apunta Vidal. Per a Soler "no es pot arribar a un acord viable, sinó a una nova fase del conflicte, marcada per la marginació dels kurds, la rehabilitació internacional d'Al-Assad i potser una rebaixa de la intensitat de la violència, que no suposa, però, el final de la guerra".