La Convenció Constituent de Xile arrenca reclamant l'indult dels presos per la revolta
Elisa Loncon, una dona maputxe i originària del sud del país, ha estat escollida presidenta
Barcelona“Assumim el compromís de discutir una declaració d’aquesta assemblea sobre els presos de la revolta”. Són paraules del vicepresident de la nova Convenció Constituent, Jaime Bassa, l’òrgan que ha debutat a Xile i que agrupa els 155 encarregats de redactar la nova Constitució del país sud-americà, que van ser elegits al maig. Tots van assumir el càrrec aquest diumenge en una cerimònia oficial d’obertura celebrada a l’antic Congrés de Santiago. L’indult als joves empresonats en el context de les protestes socials de l’octubre del 2019 serà el primer tema que la directiva ha posat a l’ordre del dia. “Com a convencionals hem de treballar i impulsar la democràcia i aquesta pràctica l’hem de viure amb el poble de Xile [...] i ha d’incloure a tothom. Amb joves i maputxes empresonats no es pot viure la democràcia”, va dir la presidenta de l’òrgan constituent, Elisa Loncon, al final de la sessió inaugural.
La possibilitat d’alliberar els activistes, 25 dels quals continuen encara en presó preventiva, segons dades de la Fiscalia, fa mesos que es discuteix al Congrés a partir d’un projecte de llei presentat a finals del 2020 per parlamentaris d’esquerra i centreesquerra. Segons un informe del Tribunal Suprem, però, el projecte que es tramita s’assembla més a una llei d’amnistia que a un indult. Sigui quina sigui la fórmula, la proposta provoca una forta oposició dels sectors més conservadors i afins al govern. Aquest dilluns, els candidats de la dreta xilena a les eleccions presidencials d'aquest novembre, que els pròxims dies competiran en unes primàries, han criticat de forma unànime la Convenció en un debat radiofònic, per prioritzar la declaració sobre els presos i “extralimitar-se”, han dit, en les seves funcions.
Sense competències
Tot i que l’assemblea constituent no té competències per prendre decisions legislatives, bona part dels assembleistes volen pressionar “tots els espais polítics i institucionals necessaris”, en paraules de Bassa, perquè el projecte avanci. “El Congrés exerceix les seves funcions en un context polític que avui està marcat per l’emergència d’un poder constituent”, va apuntar el vicepresident.
Els primers a posar el tema sobre la taula van ser els convencionals independents d’esquerra agrupats a la Llista del Poble. Ho van fer després de les eleccions que els van entregar 26 escons constituents, fet que els va convertir en el bloc sense militància política més nombrós. “No negociarem amb ningú fins que no s’alliberin els presos de la revolta”, va dir llavors un dels líders. Des d’aleshores, han mantingut ferma la seva posició, a la qual s’han anat sumant altres assembleistes afins. Els dies previs a la cerimònia d’obertura van sorgir diverses declaracions a favor de la llibertat dels joves i durant l’acte la consigna “Allibereu, allibereu els presos per lluitar!” va ressonar diverses vegades.
Una indígena maputxe a la presidència
La primera gran fita de l’assemblea ha sigut l’elecció de la maputxe Elisa Loncon com a presidenta de l’òrgan. La seva victòria col·loca el poble maputxe, històricament discriminat per l’estat xilè –i abans colonitzat per l’Imperi Espanyol–, com a protagonista de la nova etapa i amb una rellevància important de cara al desenvolupament de la Convenció. Loncon té 58 anys, és originària de la regió de l’Araucania, al sud del país, i és lingüista i doctora en humanitats. Amb una bandera maputxe que va exhibir en tot moment, va iniciar el seu discurs en mapudungun, la llengua del seu poble, que després va traduir: “Aquesta Convenció transformarà Xile en un país plurinacional, multicultural, que no atempti contra els drets de les dones, de les cuidadores, que cuidi la mare terra i que també netegi les aigües”. La seva figura representa tres dels eixos que es volen impulsar amb força en aquest procés constituent: el feminisme, la descentralització i l’estat plurinacional, i la defensa del medi ambient.
Per a la vicepresidència ha estat escollit l’advocat constitucionalista Jaime Bassa, que va concórrer a la llista de la coalició d’esquerres Front Ampli: “Avui comencem a transitar un camí republicà, però també popular, de representació democràtica i de participació total”, va dir. Precisament, la fórmula Loncon-Bassa va ser proposada pel seu conglomerat i, finalment, ha resultat la guanyadora: ella a la segona volta i ell a la tercera. L’acte de constitució va durar 6 hores i va començar amb retard pels incidents a l’exterior de l’edifici. A partir d’ara, la Convenció disposa d’un any per escriure el text que dibuixarà el nou marc polític, econòmic i social. Un cop finalitzat s’haurà de sotmetre a referèndum el segon semestre del 2022.