La contrarevolució polonesa s’imposa
Un miler de persones protesten des de fa una setmana davant el Parlament polonès. Amb crits de “vergonya” i “Polònia lliure” carreguen contra l’última reforma del govern per tenir el control polític de la judicatura. El president polonès, Andrzej Duda, va utilitzar una nova llei sobre la jubilació per forçar la presidenta del Tribunal Suprem de Polònia, Małgorzata Gersdorf, a deixar el càrrec abans del final del mandat constitucional de sis anys. Gersdorf s’hi va resistir i la Comissió Europea va anunciar un altre procediment d’infracció contra la nova llei, però el govern polonès ha optat per accelerar, a més, la reducció del nombre de jutges del Suprem i mantenir la concentració de poder en mans del govern, que avança inexorablement. És part de la contrarevolució cultural i política ultraconservadora que, des del 2015, amb l’arribada al poder del partit Llei i Justícia, està transformant Polònia: purgues als mitjans de comunicació públics; retirada de subvencions a organitzacions de drets civils o als tractaments de fertilitat fora del matrimoni; a més d’un llarg intent d’endurir la legislació de l’avortament més restrictiva de la UE, que ha topat amb l’oposició continuada del carrer. Exhibicions d’extrema dreta i augment dels delictes d’odi. La societat polonesa està profundament polaritzada.
El control del Tribunal Suprem, a més, permetrà al govern “manipular la llei electoral en benefici propi, especialment a través d’un nou projecte de llei per a les eleccions parlamentàries europees que viola el principi de proporcionalitat de la UE i afavoreix els grans partits”, adverteix Piotr Buras, analista de l’European Council on Foreign Relations.
Fins i tot el Tribunal de Justícia Europeu ha posat el sistema judicial polonès sota sospita. Els jutges d’aquest tribunal han decidit fer costat, aquesta setmana, a l’alt tribunal d’Irlanda, que va bloquejar l’extradició d’un ciutadà polonès acusat de narcotràfic al·legant els dubtes sobre si el detingut rebria un judici imparcial al seu país d’origen. La justícia europea creu que Irlanda ha fet bé bloquejant l’extradició. El posicionament del TJE reforça, així, les denúncies d’una CE que sembla incapaç de trobar la manera d’aturar el desafiament de Varsòvia.
Objectiu Estrasburg
La “revolució patriòtica” polonesa vol seguir creixent i el pròxim objectiu és l’Eurocambra d’Estrasburg. La dreta populista europea s’ha començat a organitzar. Les pròximes eleccions europees es podrien convertir en la gran revàlida de l’Europa euroescèptica i xenòfoba. Especialment ara que l’ideòleg de l’extrema dreta nord-americana, Steve Banon, ha anunciat que vol crear una fundació, anomenada El Moviment, per actuar com a plataforma política i de finançament de totes les forces populistes contra l’Europa liberal.
L’agenda de la dreta més radical s’imposa després d’anys de tebior de la UE. Viktor Orbán es declara, en els seus últims discursos, el defensor de l’“Europa cristiana”. Aquesta democràcia cristiana que ha acollit Orbán al PPE i li ha cobert les espatlles polítiques durant anys, permetent violacions i persecucions de drets, ara s’arrisca fins i tot a regalar-li l’etiqueta ideològica d’alguns dels pares fundadors de la Unió. Les pròximes eleccions europees poden acabar determinant quina UE s’imposa.