Conte se salva al Parlament però governarà en minoria
El primer ministre es reunirà amb Mattarella per evitar les urnes
MilàGiuseppe Conte pot respirar tranquil. El primer ministre italià va obtenir aquest dimarts el vot de confiança del Senat, que li permetrà seguir governant en minoria, després que Matteo Renzi, líder d’Italia Viva, un dels partits que formen part de la coalició de govern, llancés un desafiament al cap de l’executiu retirant les dues ministres de la seva formació del gabinet i obrint una nova crisi política. Es tracta d’una victòria pírrica -156 vots a favor, 140 en contra i 16 abstencions- i que, per tant, no garanteix una llarga vida al govern, el 66è des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
El cap de l’executiu italià va comptar amb el suport inesperat de dos senadors del partit de Silvio Berlusconi -que van ser immediatament expulsats de Forza Itàlia-, altres del grup mixt i diversos senadors vitalicis, entre els quals Liliana Segre, supervivent del camp de concentració d’Auschwitz, que amb 90 anys va viatjar expressament des de Milà. Lluny del que s’esperava, alguns exmembres del Moviment Cinc Estrelles (M5E) van votar-hi en contra. I Italia Viva es va abstenir, de manera que el primer ministre va poder obtenir una majoria simple i guanyar temps per intentar pescar nous aliats a l’oposició. Amb aquest objectiu, Conte va proposar un pacte de legislatura amb altres forces i una remodelació del seu gabinet.
Al Senat, el primer ministre va repetir el mateix discurs que va pronunciar el dia anterior davant la cambra baixa, tot i que va incloure alguns matisos, després que dilluns fos durament criticat per l’oposició per haver llançat una sol·licitud d’ajuda desesperada als legisladors perquè donessin suport a l’executiu prometent una reforma electoral que donaria més espai als partits petits. Una crida a la “responsabilitat” davant la difícil situació que viu el país, amb més de 80.000 morts per la pandèmia, que va ser interpretada com una invitació al transfuguisme, una pràctica amb llarga tradició en la política italiana, i que Conte ha rebatejat com a “constructors”.
“Hem de construir nous vincles polítics amb les forces parlamentàries que han donat suport amb lleialtat al govern i amb aquells a qui els importa realment el destí del país”, va assegurar Conte durant la seva intervenció davant dels senadors. Una aliança amb vocació europeista i contra les derives nacionalistes, va voler especificar: “Perquè els vots compten i són molt importants, però compten més les idees i els projectes”. Durant la segona intervenció, el primer ministre va ser molt més directe i, dirigint-se a Renzi, va intentar desmuntar una a una les raons esgrimides pel líder d’Itàlia Viva per abandonar la coalició. “Estem en democràcia. Si els números no surten, aquest govern se’n va a casa”, va subratllar. I els números, finalment, van donar gràcies a l’abstenció d’Itàlia Viva, conscients, tot i haver obert la crisi, que un avançament electoral -amb prou feines un 3% en els sondejos- podria deixar-los fora del Parlament.
En la seva al·locució, Matteo Renzi, que va ocupar el càrrec de primer ministre entre el 2014 i el 2016, va acusar al seu successor d’estar més preocupat per mantenir-se al poder que pel futur de país. “Vostè ha canviat tres vegades de majoria parlamentària per seguir sent president del consell de ministres. Però vostè ha governat amb Salvini i ha sigut el president que ha signat els decrets de seguretat”, va etzibar l’exmandatari, a més de recordar que Conte va ser el primer ministre de la coalició formada per la Lliga i el Moviment Cinc Estrelles, que va governar durant 14 mesos fins que Salvini va trencar l’aliança per forçar sense èxit un avançament electoral.
Les pròximes hores, decisives
El final d’aquell experiment, l’agost del 2019, va ser l’inici de l’actual coalició governativa formada pels grillinos, PD i Lliures i Iguals, impulsada pel mateix Renzi poc abans d’abandonar els socialdemòcrates per formar el seu partit.
Conte es reunirà en les pròximes hores amb el president de la república i, si Sergio Mattarella no s’hi oposa, podrà governar amb una fràgil majoria simple i amb l’esperança que alguns “constructors”, com va rebatejar el premier als trànsfugues, li donin suport des de fora. No serà fàcil, però tampoc impossible. A Itàlia ningú té pressa per acudir a les urnes.