Per què pugen els contagis però no els morts ni els casos més greus de covid-19?

BarcelonaLes estadístiques indiquen que, mentre que els casos de covid-19 continuen augmentant a Europa –amb Espanya en primer lloc– i als Estats Units, les xifres de morts i de persones que pateixen complicacions greus continua sent relativament baixa. A diferència del que va passar a l'inici de la pandèmia, el març i l'abril, les unitats de cures intensives dels hospitals no estan saturades: a Catalunya ara hi ha 134 persones ingressades a l'UCI, mentre que en el pic de la pandèmia va arribar a haver-n'hi 1.529. Al Regne Unit han passat de 3.000 malalts crítics a 70. Però, alhora, els casos no han parat de créixer, particularment des de finals de juliol en 26 països d'Europa, amb l'excepció de Noruega, segons constata el Centre Europeu de Control de Malalties.

Què està passant?

Els experts encara no ho saben del cert, però coincideixen que una part de la resposta és que s'estan fent més proves diagnòstiques, i no només a la gent que presenta símptomes. "En el pic del març i l'abril es feien proves només a les persones que es trobaven malament i anaven a l'hospital. Això feia que la majoria de positius que es diagnosticaven fossin casos greus o molt greus. Ara, amb els cribatges i el seguiment de contactes, estem testant molt més que abans i la positivitat és menor", explica Joaquim Segalés, de l'IRTA. Ho corrobora Benito Almirante, cap de malalties infeccioses de l'Hospital de la Vall d'Hebron, que recorda que si a l'abril la letalitat del virus (el percentatge de persones infectades que morien) era del 15%, ara és del 0,4%: "Això s'explica perquè diagnostiquem molta més gent". Almirante afegeix que actualment el 60% de persones amb diagnòstic positiu són asimptomàtiques i el 30% tenen símptomes semblants a un refredat. Ara els metges tenen més experiència a l'hora de tractar els casos greus, després d'haver descartat alguns fàrmacs com la hidroxicloroquina, que es van provar al principi de la pandèmia.

En paraules d'Antoni Trilla, cap d'epidemiologia de l'hospital Clínic, el que està passant és que amb més testatge tenim una fotografia més completa de la pandèmia: "El que vèiem al març i a l'abril eren només els casos més greus, i ara tenim una panoràmica de l'epidèmia més completa". Trilla afegeix que la taxa de letalitat del coronavirus és deu vegades superior a la de la grip: "El coronavirus mata menys del que pensava però és clarament pitjor que la grip".

Com ha baixat l'edat mitjana dels afectats?

Un altre factor en la disminució de la letalitat és que ha baixat l'edat mitjana dels casos: si al principi de la pandèmia era d'uns 60 anys, ara està entre els 35 i els 50. Almirante recorda que "en aquestes franges es pateix igualment la malaltia però es respon millor que la gent més gran", i alerta també que s'ha posat el punt de mira en el jovent quan "el risc no és en l'edat sinó en el comportament", és a dir, en les trobades en espais tancats, sense mascareta i en grups grans.

El virus s'ha fet menys letal?

No. "Els viròlegs discuteixen sobre si el virus s'està atenuant, però no n'hi ha proves. Sabem que els virus poden evolucionar per fer-se més agressius o bé per desgastar-se, com hem vist amb altres malalties infeccioses, però amb aquest coronavirus no en tenim constància", explica Esteve Fernández, director d'epidemiologia i prevenció del càncer de l'ICO. Trilla afegeix que la variant del virus que s'ha imposat a Europa no és més letal però sí més contagiosa. Per a Almirante, "el virus funciona com en el pic de la pandèmia, la seva virulència no ha canviat".

Per què estan augmentant els casos?

El patró és el mateix arreu d'Europa: "Mentre que la pandèmia arribava al pic a principis d'abril, la majoria de països van aplicar mesures que van aconseguir reduir-ne la incidència. A mesura que els països van aconseguir controlar la transmissió i alleugerir la pressió sobre el sistema sanitari, moltes d'aquestes mesures es van eliminar o relaxar per facilitar una vida més viable quan el virus encara circulava. Com a conseqüència, s'ha detectat un increment de casos en molts països europeus. Ara molts països estan testant els casos lleus i asimptomàtics i notifiquen més positius, però hi ha un increment real dels casos en diversos països com a resultat del relaxament de les mesures de distanciament", resumeix el Centre Europeu de Control de Malalties.

Tot això vol dir que el pitjor ja ha passat?

No necessàriament. Als Estats Units un repunt recent en els contagis entre joves de 20 a 30 anys fa unes setmanes va provocar un repunt dels casos de persones més grans, que es va traduir en un increment de la mortalitat. I mentre que el turisme i la vida social associada a l'estiu ha estat la principal causa del repunt, a la tardor la tornada a la feina i la reobertura de les escoles seran nous factors de risc.

Almirante considera que a Catalunya hi ha motius per a l'optimisme: "Mentre hi hagi transmissió comunitària és molt important continuar fent proves allà on s'ha detectat més incidència per trencar les cadenes de contagi: ha estat una estratègia exitosa en països com Corea del Sud i el Japó, i hem de pensar que aquí també donarà resultats. I també tenim un sistema sanitari més preparat".