Els contagis i morts pel Covid-19 a la resta del món ja superen els de la Xina

BarcelonaPer primer cop des de l'inici del brot de Covid-19 els casos de contagi i el nombre de morts causats pel virus (SARS-CoV-2) a la resta del món superen els que s'han registrat a la Xina. Segons el recompte de la Universitat Johns Hopkins, fora de la Xina ja s'han superat els 87.000 casos, mentre que Pequín fins a aquesta matinada n'ha declarat 81.000. Els morts fora de la Xina ja són 3.241, mentre que a la Xina són 3.208, segons el mateix recompte.

Aquest gràfic il·lustra com s'han disparat els casos a escala global, a un ritme molt més ràpid que al principi de l'epidèmia a la Xina. El Covid-19 ja s'ha detectat en 148 països o territoris.

El principal brot fora del gegant asiàtic es troba a Itàlia, amb gairebé 25.000 casos (prop del 30% del total fora del gegant asiàtic) i més de 1.800 morts. A l'Iran hi ha 14.000 casos confirmats i 724 morts i, donat el seu fràgil sistema de salut, s'hi preveu una situació molt difícil: divendres totes les alarmes van saltar quan es van publicar fotografies de satèl·lit de l'excavació de fosses comunes a la ciutat de Qom. Turquia ja ha declarat 19 casos.

A la resta d'Europa, que com ha constatat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és el centre de la pandèmia al món, el segon país més afectat és Espanya (més de 9.000 casos), per davant d'Alemanya, França, Suïssa i Holanda. Al Regne Unit, finalment el govern de Boris Johnson, que inicialment havia dit que era preferible no prendre mesures de contenció, les autoritats han demanat als més grans de 70 anys que es confinin a casa els pròxims quatre mesos. Als Estats Units, on l'administració de Donald Trump ha passat de restar importància al brot a decretar l'emergència nacional, els casos han escalat fins als 3.500, encara que podrien ser molts més perquè no s'hi estan fent proves de manera massiva. A l'Àfrica i l'Amèrica Llatina s'han declarat molts menys casos, tot i que molts països ja han començat a prendre mesures de contenció: el Marroc ha anunciat aquest dilluns el tancament de bars i restaurants i a l'Argentina s'han tancat les escoles.

"L'epidèmia està seguint el seu curs", explica a l'ARA Joaquim Segalés, investigador de l'IRTA-CReSA i professor de la UAB. "És el que era esperable amb un virus nou per al qual la població mundial no té cap protecció prèvia. El nombre d'infectats anirà pujant cada dia. És inevitable que a Europa, amb la situació actual, s'acabin superant els casos que hi ha hagut a la Xina, perquè la ràtio de reproducció (nombre de persones a les quals cada pacient pot contagiar, de mitjana) és d'entre 2 i 2,5: això vol dir que el creixement és exponencial. I, a més, el període d'incubació de mitjana és d’uns 5-7 dies (fins a un marge de 14-15 dies), o sigui que els casos no detectats van ampliant la infecció durant un període de gairebé 10-15 dies malgrat la contenció", apunta. Segalés explica que el nombre més baix de casos de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina podria respondre a una menor capacitat de diagnòstic, però també al fet que són zones del planeta amb una mobilitat global més limitada. Segalés recorda que "depèn de com de fermament s'apliqui la política de contenció a Europa es començarà a aplanar la corba de contagis".

L'investigador de l'IRTA-CReSA recorda que "si a Espanya s'haguessin aplicat les mesures de contenció fa quinze dies, potser ara la corba ja s’estaria aplanant, però també és cert que potser, amb la situació que hi havia aleshores, bona part de la població hauria considerat les mesures exagerades i no les hauria respectat". Un dels problemes ha sigut que a Europa es van començar a aïllar els casos importats molt aviat (com el pacient alemany de La Gomera), però que això no va evitar que sorgissin relativament ràpid els primers contagis locals, fins a arribar a generar el brot d'Itàlia: un pacient 0 asimptomàtic que es va anar movent pel territori infectant altres persones". Corea del Sud ha seguit l'estratègia de fer proves massivament a tots els contactes dels infectats i ha aconseguit aplanar la corba sense haver de confinar ciutats senceres. "Tot depèn de la capacitat de diagnòstic i de la situació del sistema sanitari de cada país", destaca Segalés. Justament aquest és el problema dels Estats Units, que la capacitat de diagnòstic ha sigut molt reduïda fins fa poc (el govern Trump va rebutjar els kits de prova oferts per l'OMS i els que va posar en marxa no funcionaven). "Als Estats Units s'han despertat tard, així que, tal com van les xifres a Europa, el més probable és que arribin al mateix nivell que a Europa. No obstant això, cal esperar un temps per confirmar-ho o no".