Un estudi constata el "genocidi cultural" contra els indígenes al Canadà en el segle XX

Almenys 6.000 nens indígenes van morir de malnutrició, malalties i abusos a les escoles religioses on l'estat els obligava a internar-se

Membres de la comunitat indígena escoltant l'informe de la Comissió de la Reconciliació i la Veritat del Canadà. / Reuters
Efe
04/06/2015
3 min

TorontoLa Comissió per a la Veritat i Reconciliació del Canadà (CVRC) ha emès un informe sobre la història de racisme del país contra la seva població indígena, que denuncia una política sistemàtica de "genocidi cultural" durant els últims 100 anys.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'informe final de la CVRC, que va iniciar els seus treballs fa sis anys i que ha entrevistat durant aquest temps unes 7.000 persones, ha sigut donat a conèixer a la capital canadenca, Ottawa, pel jutge indígena Murray Sinclair, que ha presidit la comissió.

Segons Sinclair, "el que va passar en les residències escolars va ser gairebé un genocidi cultural".

"Va ser un intent sistemàtic i concertat per extingir l'esperit dels pobles aborígens. Però com ens han demostrat els supervivents, han sobreviscut", ha afegit.

El jutge es referia al sistema de residències escolars posat en vigor a finals del segle XIX per les autoritats canadenques per internar de forma forçosa els nens indígenes del país en un intent d'assimilar-se a la cultura europea.

Durant els seus més de 100 anys d'existència (l'última residència escolar va tancar la porta el 1996), prop de 150.000 nens indígenes van ser internats en contra de la voluntat de les seves famílies en establiments situats a centenars de quilòmetres de casa seva.

En les residències, que en la seva major part van ser operades per institucions religioses, els nens indígenes van patir càstigs físics i abusos psicològics i sexuals de forma rutinària, segons els testimonis recollits per la comissió.

En l'actualitat viuen uns 80.000 supervivents del sistema d'escoles residencials. Però l'informe també constata que almenys 6.000 nens van morir en els internats per malnutrició i malaltia, però també pels abusos patits.

En molts casos, els seus cossos van ser enterrats en fosses comunes i no es va comunicar a les seves famílies que havien mort.

En les dècades dels anys 1940 i 1950, les autoritats canadenques van utilitzar els nens indígenes en experiments mèdics per determinar la resistència del cos humà a la malnutrició.

L'informe ha constatat que, a causa del rebuig de les autoritats canadenques a proporcionar documents sobre les residències escolars, la comissió no ha pogut determinar amb claredat el nombre de morts en els internats, de manera que la xifra real probablement és molt més gran.

L'organisme ha sol·licitat al govern canadenc que accepti les 94 recomanacions que ha redactat per fer justícia i arribar a la reconciliació. Entre les recomanacions, se sol·licita que el Canadà "adopti i implementi totalment la Declaració dels Drets dels Indígenes de l'ONU", cosa a la qual el govern del primer ministre canadenc, el conservador Stephen Harper, s'ha negat fins ara.

Però Harper, que el 2008 va emetre al Parlament canadenc una disculpa pública en nom del país, ha rebutjat acceptar l'adopció de la declaració de l'ONU i ha qualificat l'informe com un document "inspirador", insinuant que no és realista.

La comissió també demana al papa Francesc que "emeti una disculpa als supervivents, les seves famílies i les comunitats pel paper de l'Església catòlica en l'abús espiritual, cultural, emocional, físic i sexual" patit pels nens indígenes internats a les escoles residencials gestionades per organitzacions catòliques.

Sinclair ha aconsellat a les autoritats canadenques que no intentin ignorar el que ha passat o girar pàgina simplement amb la disculpa pública del 2008, sense mesures concretes de reparació.

"En comptes de negar o restar importància al dany provocat, hem d'acceptar que aquest dany necessita reparacions serioses i immediates. Hem d'intentar convertir-nos en una societat que defensa drets humans, veritat i tolerància, sense evitar el fosc passat sinó confrontant-lo", ha conclòs el president de la comissió.

stats