José Rubén Zamora: "Van conspirar per ficar-me a la presó per por de la informació que podia publicar"

Ciutat de GuatemalaLes parets ennegrides per la humitat de la cel·la d’aïllament de la presó militar de Mariscal Zavala acullen des de fa dos anys el fundador i director d’El Periódico (de Guatemala), José Rubén Zamora. El periodista guatemalenc va ser detingut el 29 de juliol del 2022 al seu domicili i, des d'aleshores, està confinat en un espai de tres metres per tres metres i mig, on no es relaciona amb cap altre reclús. La seva única distracció és llegir llibres, caminar deu quilòmetres diaris i parlar des d'una cabina telefònica amb la dona i els tres fills. Qui va passar més de 30 anys denunciant a El Periódico la corrupció als diferents governs de Guatemala està ara en presó preventiva mentre espera que es repeteixi el judici pel qual va ser condemnat el 14 de juny del 2023 a sis anys de presó per blanqueig de diners i altres actius. Així mateix, ha de fer front a dues causes més que l’acusen de conspiració per a l'obstrucció de la justícia i ús de documents falsificats. L’ARA ha accedit a la presó per entrevistar Zamora, que defensa la seva innocència i assegura que no existeix cap prova que l’incrimini.

Per què creu que el mantenen privat de llibertat?

—  Penso que és un càstig arbitrari i que ho fan perquè els poders establerts poden fer-ho. Em van haver d’aguantar 30 anys i, finalment, van aconseguir empresonar-me. Esperaven que em moriria aquí. La fiscal general, Consuelo Porras, vol que estigui vint anys a la presó per sis columnes que vaig escriure explicant per què és una persona nefasta. Hi ha gent que ha assassinat i ha robat i està impune, mentre que per escriure, demanen 20 anys de presó. Ara que estic entre reixes volen aprofitar perquè hi continuï el màxim de temps.

¿Han servit d’alguna cosa les investigacions sobre corrupció que va fer?

—  Estic convençut que sí. Una recerca periodística sobre funcionaris o contractistes corruptes ja és un judici moral. Per això em van empresonar, perquè les meves investigacions van tenir impacte. Ho tornaria a fer.

 No es penedeix de res?

—  No. Potser hauria volgut trobar la manera de fer menys mal a la meva família, però no em penedeixo de res.

Per què creu que hi ha un interès perquè estigui entre reixes?

—  Per por de les meves publicacions. Les últimes feien referència a la mossegada [suborn] que uns empresaris russos van pagar al llavors president de Guatemala, Alejandro Giammattei, a canvi de la concessió d’un port al Carib. També vaig informar sobre la compra de vacunes russes Sputnik V, que contenia un contracte confidencial ridícul que establia que qualsevol arbitratge es resoldria a Singapur. Sens dubte, això els va molestar.

 O sigui, ha molestat el poder.

—  El narcotràfic és un dels poders dels quals he escrit. Alguns pensaran que estava boig d’escriure sobre aquests temes, però he d’admetre que també tenia una certa por. Abans de publicar una informació forta, parlava amb el meu advocat per saber quines serien les conseqüències.

Quan treballava al diari, ¿va imaginar que acabaria a la presó?  

—  Una vegada em van drogar i em van deixar tirat a [la ciutat de] Chimaltenango. Vaig estar 18 hores amb hipotèrmia. Per tant, acabar a la presó sempre vaig considerar que era una opció. També temia no tornar mai més a casa i que m’assassinessin.  

Com se sent després d’estar dos anys privat de llibertat?

—  Aquesta presó arbitrària i política m’ha causat danys incalculables. La meva dona és com si estigués viuda i els meus tres fills han hagut de dedicar bona part del seu temps a mantenir viu el meu cas. Han donat més importància a la meva vida que a les seves carreres professionals. A més, van acabar abruptament 30 anys de periodisme a El Periódico. Hi treballaven 200 persones. Actualment, estan congelats els meus fons i els del mitjà de comunicació. Hi ha una cosa positiva, però: he après a viure sense desitjar res que no estigui al meu abast a la meva cel·la, i això em dona pau. Ara crec que em puc quedar aquí fins que arribi el moment de morir i l'esperaré amb coratge i fe.

Quin impacte internacional creu que ha tingut el seu ingrés a la presó?

—  El fet d'estar pres recorda a altres països que a Guatemala vivim en un sistema que prioritza la corrupció, la impunitat i el narcotràfic. Jo soc un senyal petit que demostra que les coses estan malament i que el sistema d'aquest país és un cau de corrupció incessant i descomunal.