La conservadora maltesa Roberta Metsola, nova presidenta del Parlament Europeu
És la més jove, la tercera dona al càrrec i s'oposa al dret a l'avortament
Brussel·lesRoberta Metsola (Malta, 1979) és la nova presidenta del Parlament Europeu. La maltesa de la família conservadora ha sigut escollida aquest dimarts per una majoria dels europarlamentaris en relleu del socialdemòcrata David Sassoli, que va morir fa una setmana per un problema de salut. La candidatura de Metsola ha prosperat sense complicacions després que socialistes, populars i liberals anunciessin ahir un acord per donar-li suport i respectar així el pacte de principis de legislatura que ja establia que a meitat del termini Sassoli seria rellevat per un europarlamentari conservador. La conservadora ha sigut escollida per 458 vots i en necessitava 309 per superar la primera ronda. El primer que ha fet és recordar "el llegat de Sassoli" i donar-li les gràcies per "lluitar per Europa".
Metsola, advocada formada al Col·legi d'Europa, planter d'alts funcionaris de les institucions, és la tercera dona presidenta de l'Eurocambra, després de les franceses Simone Veil (1979-82) i Nicole Fontaine (1999-2002). "No passaran dues dècades fins que torni a haver-hi una dona en aquest càrrec", ha reivindicat després del seu nomenament en un discurs en què ha defensat la igualtat de gènere, la diversitat europea, el diàleg i els valors democràtics. Als seus 43 anys, que compleix aquest mateix dimarts, es converteix també en la persona més jove que assumeix el càrrec i trenca la tendència de presidents de grans països europeus que recentment monopolitzava Itàlia, amb Antonio Tajani i el mateix Sassoli. Metsola ha superat amb facilitat les candidatures d'Alice Bah Kuhnke, europarlamentària sueca dels Verds; l'espanyola de L'Esquerra Sira Rego, i l'ultraconservador polonès Kosma Zlotowski.
Un nomenament amb polèmica
A canvi del suport a Metsola, el grup socialdemòcrata que presideix l'espanyola Iratxe García ha pactat més pes a les catorze vicepresidències i altres càrrecs importants dins la institució. Tot i que se la considera un perfil moderat dins l'ala conservadora de la cambra, una polèmica envolta el seu nomenament. Malta és una de les poques excepcions dins la Unió Europea que, juntament amb Polònia, penalitzen l'avortament. De fet, el país té un protocol especial d'adhesió a la UE que així ho preveu.
Metsola ha votat en diverses ocasions en contra dels drets reproductius de la dona, però durant les negociacions per a la seva candidatura va assegurar que defensaria la posició global de la institució, que per exemple va condemnar l'última llei polonesa en aquesta línia. De fet, en el seu discurs, s'ha compromès a lluitar per més diversitat i igualtat en la institució i a defensar en particular els drets de les dones: "Tots els nostres drets", ha afegit. Com a presidenta, ha reiterat que defensarà i promourà les posicions de la institució, també en relació amb els drets reproductius de les dones, i deixarà de votar en decisions que afectin "qüestions externes" al Parlament Europeu.
Des de la mort de Sassoli, Metsola ja exercia de presidenta en funcions de la cambra, i ara ho serà oficialment en els pròxims dos anys i mig, fins a les eleccions europees gràcies a un acord entre les tres grans famílies polítiques de la cambra, que es reparteixen també els lideratges de la resta d'institucions comunitàries. Ara bé, també ha rebut el suport de bona part dels europarlamentaris de grups més a la dreta del Partit Popular, com ECR, on hi ha Vox. "Tothom que vulgui destruir el projecte europeu toparà amb mi i amb la institució", ha respost amb contundència quan li han preguntat per aquests suports euroescèptics.