El conservador Mitsotakis obté la majoria absoluta a Grècia

AtenesGrècia ha celebrat la seva segona cita electoral en un mes. Després que Kyriacos Mitsotakis, de la conservadora Nova Democràcia —actualment en el poder—, guanyés la convocatòria del 21 de maig i decidís no formar govern per poder governar en solitari, la ciutadania grega ha hagut de tornar a les urnes altra vegada aquest diumenge. La participació en aquesta ocasió ha estat més baixa, del 52,76%. Al maig va ser del 61,10%.

Nova Democràcia ha tornat a guanyar, aquest cop amb el 40,56% dels vots, i ha aconseguit 158 escons. Durant les eleccions del 21 de maig es va imposar amb el 40,79%. Syriza, el partit de Tsipras, ha tornat a punxar, com ja va passar fa un mes, quan va perdre 14 escons respecte als resultats del 2019. Ha aconseguit el 17,83% dels vots (47 escons), per sota del 20,07% de la convocatòria passada.

La sorpresa ha vingut per part del partit neonazi Espartans, per a qui va demanar el vot Ilias Kasidiaris, exportaveu i exdiputat de la il·legalitzada Alba Daurada, actualment empresonat per pertànyer a una organització criminal. Ha aconseguit un 4,68% dels vots. Per tant, supera el 3% necessari per a entrar a la cambra i tindrà 13 escons. També obtenen representació dues formacions més de l'extrema dreta: el partit Niki, d'ideologia ultrareligiosa i ultraconservadora, liderat per Dimitris Natsios, que en aquesta segona convocatòria ha obtingut un 3,7% dels vots; i Solució Grega, partit ultranacionalista i també religiós, liderat per Kyriacos Velopoulos, que es manté al Parlament amb un 4,45% dels sufragis i 12 escons.

En aquesta ocasió el Pasok ha obtingut un 11,86% dels vots i s'emporta 32 escons, i el Partit Comunista de Grècia, el 7,68% i 20 escons. MeRA25, liderat per Yanis Varoufakis, es queda sense representació parlamentària. Rumb per la Llibertat, una escissió de Syriza, també entra a la cambra amb un 3,17% dels vots i 8 escons.

Canvis en el sistema de representació

Tot i haver guanyat els comicis del maig, Mitsotakis va decidir no formar govern i anar a una segona convocatòria per poder governar amb majoria. La raó és senzilla: aquesta nova cita electoral s'ha realitzat sota un sistema proporcional reforçat, a diferència de les eleccions del maig, que es van celebrar amb un sistema proporcional simple. Amb aquesta modificació electoral, Mitsotakis governarà amb majoria absoluta, ja que el sistema proporcional reforçat proporciona un bonus de 20 a 50 escons al partit més votat.

Gir inesperat cap a l'extrema dreta

Els tres partits d'extrema dreta han aconseguit aglutinar el 13% dels vots. És evident que Grècia torna a abraçar l'extrema dreta, tal com va fer el 2012, quan Alba Daurada va entrar a la cambra. Després d'un judici que va durar cinc anys, el partit neonazi va ser il·legalitzat el 2020. Ara Kasidiaris, el seu exportaveu, ha fet campanya des de la presó per Espartans, un partit fundat el 2017 per Vassilis Stigas —que en el passat va formar part de Nova Democràcia—, i que no es va presentar a la convocatòria del maig. Stigas ha reconegut estar en deute amb Kasidiaris, que compleix una pena de tretze anys per pertinença a banda criminal. Per la seva banda, Kasidiaris havia impulsat des de la presó la creació d'una coalició d'extrema dreta anomenada Grecs per la Pàtria, però no se li ha permès participar ni en les eleccions del maig ni en les d'aquest diumenge pel fet que el seu líder és un convicte. Es pot dir que demanant el vot per a Espartans, Kasidiaris entra per la porta del darrere al Parlament hel·lè.

Kostis Kornetis, historiador grec i professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Madrid, assegura que era "previsible" aquesta irrupció de l'extrema dreta a l'hemicicle, "tenint en compte els resultats del 21 de maig, protagonitzats pel col·lapse de Syriza i l'hegemonia de Nova Democràcia". I afegeix: "Clarament es tracta d'un fenomen paneuropeu. La sorpresa, sens dubte, ha estat el resultat d'Espartans i el fet que l'extrema dreta aglutini el 13% dels vots”.

El document fundacional d'Espartans no deixa lloc al dubte: pàtria, família i religió són els seus principis. També demanen mà fèrria contra la immigració i protecció de la “identitat cultural” davant “l'intent d'islamització de Grècia”, incentius per a la contractació de grecs, més poder per a l'Església ortodoxa, una agenda contra el col·lectiu LGTBIQ i perseguir les ONG que treballin en l'àmbit de les migracions, entre altres aspectes. És el primer cop que fins a vuit partits tenen representació al Parlament, dels quals tres són d'extrema dreta.