El conservador Lasso guanya les eleccions en un Equador polaritzat
S'ha endut el 52,5% dels vots, cinc punts més que el seu rival
BarcelonaL'exbanquer Guillermo Lasso, candidat de l'aliança conservadora CREO-PSC, ha guanyat la segona volta de les presidencials d'aquest diumenge a l'Equador, però no deixa enrere la profunda polarització que viu el país. El conservador s'ha endut el 52,5% dels vots, cinc punts per sobre del seu rival, el correista Andrés Arauz, que ja ha reconegut la derrota. El resultat posa fi a 14 anys de l'experiència que va protagonitzar l'expresident Rafael Correa (2007-2017), que havia seguit la campanya des de Bèlgica, on viu des que va ser condemnat per corrupció. El país centreamericà es distancia així del gir a l'esquerra que s'havia viscut a l'Amèrica Llatina, amb les victòries d'Alberto Fernández a l'Argentina i de Luis Arce a Bolívia. Però el sistema ha deixat fora el candidat indígena Yaku Pérez, que ha obtingut un resultat històric amb la seva crida al vot nul: un 16,25% (gairebé 1,7 milions de vots) i s'apunta així una victòria política.
El triomf de Lasso ha estat contra pronòstic, després que Arauz havia guanyat a la primera volta amb una diferència de gairebé 13 punts. Lasso ja havia perdut contra Correa el 2013 i també contra l'actual president, Lenín Moreno, el 2017. El seu triomf a les urnes té dues lectures: que ha sabut aglutinar el sentiment anticorreista, i el pes del vot indígena, que era el gran interrogant de les eleccions i que està veient sorgir nous lideratges. Dissabte passat Jaime Vargas, president de la Confederació Nacional Indígena (Conaie), va trencar amb el moviment per alinear-se amb Arauz. Tot i això, el vot nul gairebé equipara el resultat que va obtenir Pérez a la primera volta.
"Correa s'ha implicat molt en la segona volta, l'ha plantejat com un plebiscit. Ha polaritzat molt i això ha fet que un sector que no confiava en Lasso l'hagi votat per evitar que Arauz arribés al poder. I el vot nul també ha sigut important. La mala relació de Correa amb el moviment indigenista ha sigut determinant i això ha fet guanyar els conservadors. S'ha unit l'anticorreisme del sector més de dretes amb el dels sectors indígenes, que al principi havia fet costat a Correa, però que fa anys que se n'ha distanciat", explica Ana Ayuso, investigadora sènior del Cidob. "La gent no volia tornar a la manera de fer política sense negociació de Correa i hi ha hagut un vot de càstig al seu candidat". Els vots de Yakub Pérez i de l'altre candidat social liberal, Xavier Hervas, a la primera volta demostraven que molta gent no volia tornar a la situació anterior. "És una derrota per a Correa però no per al seu moviment, i ara tenen un altre líder i potser ara veurem que el correisme sense Correa", afegeix. Pel que fa a la lectura regional, Ayuso destaca que "una victòria d'Arauz hauria consolidat el gir a l'esquerra a l'Amèrica Llatina, després del que ha passat a l'Argentina i a Bolívia, però ara el que veiem és que les dinàmiques nacionals també són importants".
Resultat sorpresa
La campanya s'ha decidit en l'últim tram: en el debat entre Lasso i Arauz el 21 de març i quan es va fer públic que el candidat correista havia estat en nòmina del Banc Central fins a l'agost passat, encara que estava d'excedència. El candidat conservador ha aglutinat el suport del centre, de dones i joves i de grups que s'havien distanciat del govern com els col·lectius LGTBI. Tot i que l'actual president, Lenín Moreno, era el successor de Correa, havia trencat amb ell i impulsat un nou partit. "El que ha donat la victòria a Lasso és haver-se mogut al centre", explica des de Quito el periodista Rodolfo Asar. "I també el vot per a Lasso de sectors indígenes de classe mitjana tradicionalment d'esquerra i de centreesquerra, a més de l'abstenció dels indígenes que han seguit Pérez amb el vot nul", afegeix. "Arauz ha tornat a guanyar als seus feus tradicionals en pobles i petites ciutats de la costa".
"Els equatorians han optat per un nou rumb, molt diferent del dels últims 14 anys", ha dit Lasso des de Guayaquil, la seva ciutat natal, on ha promès "assumir amb responsabilitat el desafiament de canviar l'Equador". En un discurs ple de referències religioses, el president electe ha deixat clar que no pensa legalitzar l'avortament al país, com reclamen els grups feministes. "A les dones joves embarassades els dic que amb la meva dona les protegirem, perquè puguin continuar als col·legis i a la universitat". El president electe no ha deixat passar l'ocasió de criticar Correa pel seu autoritarisme i els episodis de corrupció: "Jo no vaig entrar en política ni per enriquir-me ni per perseguir ningú".
Arauz, que ha parlat des de Quito a la mateixa hora que el seu rival, ha dit que "és fàcil pensar que la divisió la genera només l'altre, però és l'hora de la democràcia i d'acabar amb la persecució política: el convido a respectar l'estat de dret". Els candidats del president Lenín Moreno han estat castigats per l'impacte de la pandèmia, que ha deixat imatges esgarrifoses de morts als carrers de Guayaquil.
El pes dels indígenes
A diferència del que ha passat a Bolívia (on el triomf del MAS va permetre el retorn d'Evo Morales) o a l'Argentina (amb la recuperació de la Casa Rosada pel kirchnerisme) el correisme no ha sabut aglutinar el vot popular. El desencantament amb la política l'ha capitalitzat el partit indigenista Pachakutik, de Yaku Pérez, que a la primera volta va obtenir 1,8 milions de vots, només 30.000 menys que Lasso. Els seus candidats a l'Assemblea es van imposar en 13 de les 24 províncies del país, cosa que el converteix en la segona força parlamentària del país, per darrere dels correisme. Lasso només té 12 diputats al parlament, de manera que les aliances s'imposen. La realitat és que més indígenes han votat Lasso que Arauz, cosa que ha sigut determinant en la derrota del correista. L'indigenisme obre clarament una tercera via que prescindeix de Correa i que té la clau de la governabilitat en el mandat del president conservador.