Què busca ara Vladímir Putin després de la conquesta de la província de Lugansk?

Moscou va anunciar diumenge la primera gran victòria en la seva campanya per capturar el Donbass després d'aconseguir el control total de l'última ciutat important de la província de Lugansk que encara estava en mans d'Ucraïna.

La industrial Lissitxansk, la més rica en minerals en la frontera amb Rússia, va caure després d'haver resistit durant una setmana els atacs de les tropes de Vladímir Putin, que l'havien convertit en el seu principal objectiu després de la presa de Severodonetsk, la seva ciutat bessona a l'altra banda del riu Síverski Donets.

En un primer moment, el president Volodímir Zelenski va negar que Lissitxansk estigués completament en mans russes, però durant la jornada de diumenge les xarxes socials van començar a mostrar vídeos dels invasors onejant la bandera de la República Popular de Donetsk davant de l'Ajuntament mentre cridaven "Lissitxansk és nostre!" Hores més tard, l'exèrcit ucraïnès va admetre que les seves forces s'havien retirat "per preservar la vida dels defensors". Per la seva banda, l'Institut per a l'Estudi de la Guerra, un grup de recerca amb seu a Washington, assegura en un informe que "la retirada de les forces ucraïneses va ser deliberada, fet que va facilitar la presa russa de la ciutat".

Tot i que el control rus de les dues ciutats més importants de la zona oriental era qüestió de temps, el conflicte entra en una nova fase, no només de logística militar sinó també de solidaritat. Segons analistes occidentals, la pressió recau ara sobre els Estats Units i els seus aliats a l'hora de reforçar l'exèrcit ucraïnès. Per la seva banda, Rússia, que ja controla més d'una cinquena part d'Ucraïna, necessitarà reposar forces i podria pagar car el desgast militar en una guerra que encara promet ser ferotge i llarga.

Amb la província de Lugansk controlada, les forces russes podrien dirigir els seus atacs al sud-oest de la de Donetsk, l'altre territori que conforma el Donbass. El cor industrial d'Ucraïna ha esdevingut el principal objectiu de Moscou des de l'inici de la guerra, no només pels recursos minerals sinó pel corredor terrestre que si es conquereix s'estableix amb Crimea, la península del mar Negre annexionada per la força el 2014.

Després de vuit anys de guerra entre Ucraïna i els separatistes pro-russos amb el suport de Moscou a l'est del país, Rússia ja controla entre la meitat i dos terços de la província de Donetsk. Ara s'espera que Rússia faci servir Lissitxansk per endinsar-se a Donetsk amb ofensives a les ciutats de Sloviansk, Kramatorsk i Bakhmut, al sud-oest de Lissitxansk, fet que garanteix que el pròxim capítol de la guerra serà tan sagnant com l'anterior. De fet, l'alcalde de Sloviansk, Vadim Liakh, ja va denunciar diumenge un bombardeig rus, el més gran fins ara sobre la ciutat, que va provocar sis morts i 15 ferits i va incendiar almenys 15 edificis.

La fugida de Lissitxansk

Ivan Txibkov és un dels residents de Lissitxansk que van fugir a l'oest d'Ucraïna el mes passat després d'ajudar a evacuar els civils. "Les nostres emocions no són un interruptor que es pugui apagar, ens estan fent molt de mal", explica, mentre recorda les imatges d'algunes persones saludant als invasors mentre marxaven de la ciutat.

"Lissitxansk és ara una ciutat morta", va dir Zelenski després de la derrota. Com a Severodonetsk, on segons les autoritats s'han destruït el 90% dels edificis i la població s'ha reduït de 160.000 a unes 7.000 persones, l'exèrcit rus ha seguit en aquesta població del Donbass una estratègia més contundent que a la fase inicial de la invasió, en què, segons els analistes, va distribuir massa les seves forces per intentar capturar Kíiv i Khàrkiv.

Rússia ha acumulat més artilleria de llarg abast per aconseguir objectius específics i ha fet petits avenços amb combats cos a cos, però s'ha vist forçada a utilitzar més tropes i projectils del que havia previst. Això ha fet minvar la força de l'exèrcit invasor en llocs concrets, i podria donar temps a Ucraïna a desviar recursos russos i començar a desplegar armes més poderoses i de més abast subministrades per Occident. Sense anar més lluny, el ministeri de Defensa rus va culpar diumenge l'exèrcit ucraïnès d'una de les seves pitjors pèrdues des de l'inici de la guerra, quan un seguit d'explosions van provocar la mort de quatre persones al centre de la ciutat russa de Bélgorod, al nord d'Ucraïna.

En principi, com ja han predit alguns analistes, les esperances ucraïneses es redueixen en gran mesura que les pèrdues de Rússia al Donbass resultin insostenibles.

Copyright The New York Times