Connivència policial en 11 assassinats de catòlics per grups paramilitars a Irlanda del Nord

LondresL'ombudsman de la policia d'Irlanda del Nord, Marie Anderson, ha identificat aquest dimarts vuit informants de les forces de seguretat de la província (Policia Reial de l'Ulster, RUC) com a membres del grup paramilitar lleialista UFF (Combatents per la Llibertat de l'Ulster) que van estar vinculats o van perpetrar 11 assassinats i 16 intents d'assassinat al sud de Belfast entre els anys 1990 i 1998, tot i que la gran majoria van tenir lloc entre el 1990 i el 1992.

Un dels atemptats més sagnants comesos pels denunciats va tenir lloc el 5 de febrer del 1992. L'UFF va assassinar cinc ciutadans catòlics a Lower Ormeau Road que eren a l'interior d'una casa d'apostes. Els familiars de les víctimes sempre van denunciar la secreta participació o connivència de la policia en l'atac. Trenta anys després d'un atac que va ferir també set persones més, n'han tingut la confirmació oficial. Des de principis fins a mitjans de la dècada dels noranta del segle passat, el grup UDA/UFF va ser responsable de 56 assassinats només a la ciutat de Belfast.

L'informe d'Anderson ha identificat greus irregularitats de la RUC i la destrucció d'arxius clau per dur a terme una investigació més acurada. Entre altres fets, es destaca que "la RUC no va reconèixer ni gestionar adequadament l'amenaça creixent" que suposava l'UFF (la branca militar de l'Associació de Defensa de l'Ulster, UDA) al sud de Belfast contra membres de les comunitats catolicorepublicanes; tot i tenir informació d'intel·ligència, la policia nord-irlandesa tampoc no va advertir dos homes que les seves vides corrien perill; no hi va haver tampoc cap control ni "supervisió en la captació i gestió dels informants", ni dels seus possibles lligams a grups paramilitars.

Gairebé vint-i-cinc anys després dels Acords de Pau de Divendres Sant (es van signar el 1998), les ferides del període dels Troubles (Disturbis, entre el 1965 i el 1998) continuen sense tancar-se i, arran del Brexit, se n'han reobert, amenaçant la fràgil estabilitat d'Irlanda del Nord. Encara que, com a tal, no hi ha una figura penal que agrupi les diferents accions policials que van conduir als crims investigats –poden ser des d'errades burocràtiques fins a males praxis o mirar cap a una altra banda–, el cert és que les investigacions històriques mostren una cultura de la connivència policial amb els terroristes.

I conjuntament posa en dubte una de les conclusions originals sobre la qüestió, per primer cop abordada en un informe del 1990 elaborat per Sir John Stevens, ara membre de la Casa dels Lords. S'hi llegia que la connivència entre policia, exèrcit i terroristes no estava ni generalitzada ni institucionalitzada. De mica en mica, però, les proves apunten en la direcció contrària. I són aclaparadores. I no només va implicar la Special Branch (Intel·ligència) de la RUC i la Intel·ligència Militar britànica, sinó també l'MI5, el servei d'espionatge interior. De fet, hi ha molts aspectes encara per investigar, per exemple, el paper de l'agent de nom clau Stakeknife, un membre de l'espionatge militar britànic que va arribar a ocupar un grau de molt alt nivell dins de la cúpula de l'IRA Provisional.

Davant de totes aquestes troballes, i per respondre-hi, o per amagar-les definitivament, el govern Johnson fa mesos que prepara una legislació per posar punt final a aquesta mena d'investigacions. El projecte de llei implica que prescriurien tots els delictes comesos abans de l'abril del 1998. La mesura, que s'aplicaria als antics membres de les forces de seguretat i als antics paramilitars, ha provocat crítiques d'un espectre ampli, inclòs el govern irlandès, els partits polítics d'Irlanda del Nord i les organitzacions de víctimes. Els Troubles segueixen coent en aquella societat.