Les connexions perilloses de Khashoggi i la seva família
L’adinerat clan té estrets vincles amb membres de la casa dels Saüd
TunisDues setmanes després de la desaparició del periodista saudita Jamal Khashoggi no s’atura la pressió internacional sobre el govern saudita, en qui recauen totes les sospites. Les autoritats turques, que asseguren posseir gravacions que confirmen la tortura i l’assassinat de Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul, han ampliat les seves investigacions després d’haver escorcollat la legació diplomàtica i la casa del cònsol. A més, diversos congressistes nord-americans han elevat el to de les seves crítiques contra el règim saudita, mentre que Amnistia Internacional i Human Rights Watch han demanat l’obertura d’una investigació a les Nacions Unides.
Probablement tant la desaparició de Khashoggi com la contundent reacció internacional posterior tenen a veure amb les seves connexions neuràlgiques i les de la seva família. Tot i els seus articles crítics amb el príncep hereu, Mohamed bin Salman, el periodista no era un opositor del règim, sinó que havia sigut l’home de confiança d’alguns influents prínceps. De fet, la seva adinerada família era molt pròxima a la dinastia dels Saüd des de feia dècades. El seu avi, Mohamed Khashoggi, d’origen turc, havia sigut el metge personal d’Abdelaziz Ibn Saüd, el carismàtic fundador de l’estat saudita.
Possible conflicte amb Salman
Segons fonts saudites esmentades pel diari The Independent, les connexions de Khashoggi, més que no pas els seus escrits, podrien ser a la base del pla per capturar-lo. Per consolidar el seu poder, Mohamed bin Salman ha dut a terme una profunda purga dins la família reial i ha fet miques el sistema de governança consensual típic de la dinastia dels Saüd. No només ha apartat dels seus càrrecs els cosins que podien fer-li ombra, sinó que durant els últims dos anys tres prínceps crítics residents a Europa han desaparegut i no se’n sap el parador. Temerós que els seus enemics dins el règim puguin frustrar el seu ascens al tron després de la mort del seu pare, Bin Salman ha optat per actuar de manera cada vegada més brutal davant de qualsevol possible amenaça.
Segons el rotatiu britànic, el clan Khashoggi, que es va enriquir important productes electrònics, hauria entrat en conflicte directe amb el príncep hereu abans de la desaparició del columnista a causa d’un acord comercial. Entre els personatges clau de la família hi ha Adnan Khashoggi, oncle del Jamal, que va fer fortuna amb el comerç d’armes i va estar fins i tot implicat en l’afer Iran-Contra. La seva germana, Amira Khashoggi, es va casar amb el milionari egipci Mohamed al-Fayed. Així doncs, els seus fills eren cosins del periodista, inclòs el malaurat Dodi al-Fayed, que va morir en el mateix accident de cotxe que la seva companya sentimental Lady Di.
Ara bé, amb 59 anys el mateix Khashoggi havia cultivat unes amistats que també el podien posar en el punt de mira del despietat Bin Salman. Per exemple, era molt pròxim al príncep Alwaleed bin Talal, magnat de la comunicació i un dels homes més rics del país. Bin Talal, que comparteix amb Khashoggi posicionaments reformistes, va ser un dels homes de negocis que van ser “empresonats” durant mesos en un hotel de luxe a Riad acusats de corrupció. Així mateix, mantenia una relació fluida amb el príncep Turki bin Faissal, director dels serveis d’intel·ligència saudites entre 1979 i 2001, i posteriorment ambaixador a Londres i Washington. En aquest últim període, Khashoggi va fer-lo servir de conseller. Però ja hi havia col·laborat secretament durant els anys 90 mentre era corresponsal en diversos països, inclòs l’Afganistan, on va entrevistar-se amb Bin Laden. Tot i haver-se retirat de la primera línia política, Bin Faissal continua sent influent, i com Alwaleed bin Talal defensa la introducció de reformes polítiques al règim.
Mentre continua ampliant-se la llista de figures que boicotejaran la conferència d’inversions de la setmana vinent a Riad, el diari The Washington Post va decidir ahir publicar l’última columna de Khashoggi, que la redacció va rebre l’endemà de la seva desaparició, el 2 d’octubre. Al text, el periodista fa una ferma defensa de la llibertat de premsa al món àrab. “Pensava que el Jamal tornaria, i que la podríem editar junts, però com que això no passarà hem decidit publicar-la”, va dir la responsable d’opinió del prestigiós rotatiu, Karen Attiah.
