L’hora clau per al Partit Comunista de Cuba
La renovació generacional i el desgel amb els Estats Units, els reptes del VII congrés que ha arrencat a l'Havana
BarcelonaEl Partit Comunista de Cuba celebra fins dimarts el seu setè Congrés, en mig de la nova etapa de relacions amb els Estats Units i de l'aplicació de les encara tímides reformes econòmiques aprovades ara fa cinc anys, en l'anterior conclave.
El president cubà, Raúl Castro, ha defensat la "convivència civilitzada" amb els Estats Units en el discurs inaugural: "El camí cap a la normalització dels vincles bilaterals és llarg i complexe, i avançarem en la mesura que siguem capaços de posar en pràctica l'art de la convivència civilitzada, és a dir, la necessitat d'acceptar les diferències que són i seran nombroses i profundes", ha dit a la militància. Castro ha anunciat que en els propers anys impulsarà una reforma constitucional per recollir un "pla d'actualització" socialista, però sense alterar el "caràcter irrevocable" del seu actual sistema polític i social.
Tradicionalment, el règim aprofita la reunió per fer públic o, si més no, donar pistes del seu full de ruta en els propers anys. El moment actual és crucial per a un règim que té els reptes de fer viable la seva economia ara que els inversors nord-americans tenen via lliure per fer negocis a l'illa arran del desgel entre l'Havana i Washington. Però a banda, sobre la taula, el PC -i el govern- té la necessitat de renovar-se perquè la biologia pressiona cada cop més a una cúpula copada encara pels vells camarades que van prendre les armes amb els germans Castro per enderrocar la dictadura de Batista.
Castro ja ha anunciat que es retirarà de la presidència el 2018, així que les mirades se centren per si a dos anys vista assenyala hereu polític. A priori, el més ben situat per fer la transició cap a una obertura política és Miguel Mario Díaz-Canel Bermúdez, vicepresident cubà i membre del Politburó i l'únic dirigent nascut després de la Revolució del 1959.
El primer secretari del partit i president del país, Raúl Castro, té 85 anys, i el seu número dos, José Ramón Machado Ventura, 86. El propi Fidel Castro, que a l'agost arribarà als 90 apartat de la primera línia política, serà un dels mil delegats escollits. La joventut, motor demandant de més canvis socials i de llibertats, però, brillarà per la seva absència pràcticament. L'edat mitjana dels delegats se situa en els 48 anys, és a dir, la generació crescuda en el bloqueig i les crisis de 'balseros'. Només 55 representants són menors de 35 anys i uns altres 369 en tenen menys de 45 anys. La paritat de gènere també és escassa, ja que les dones ocupen el 43% dels seients.
No fa ni un mes que Barack Obama feia història en ser el primer president dels Estats Units a trepitjar el país en vuit dècades, una mostra que el desgel entre l’Havana i Washington avança a bon ritme. Almenys a nivell econòmic. Fa cinc anys, en l’anterior congrés, Castro va anunciar “l’actualització del model socialista” per preservar-lo i va permetre obrir un procés de reformes econòmiques que, segons les dades del propi PC, encara són lluny de ser realitat. De les 313 mesures –'lineamientos' en la nomenclatura oficial– aprovades, tan sols el 21% s’han acabat.
La crisi de model també va fer que Castro reconegués una estructura de treballadors públics sobredimensionada. Per això, des del 2010 el govern va començar a permetre l’autoocupació en alguns sectors. Són el què a Cuba s’anomena els 'cuentapropistas', que havien de ser un primer pas per a un sistema d’economia lliure i l'alleugeriment de la càrrega de despesa en la massa funcionarial però, que a la pràctica, no ha acabat d’enlairar-se. El ministeri de Treball estimava al gener que en l’últim any s’havien perdut més de 8.000 d’aquests emprenedors i se situaven per sota del mig milió.
El govern de Castro manté encara recels en aquest camp i, segons apunten analistes estrangers, els negocis a l’illa es fan més difícils per la feixuga burocràcia que encara s’imposa. Molts inversors de visita però poc negoci, venen a dir. Potser on Castro pot treure pit és en la seva política exterior: l’èxit en la mediació entre Colòmbia i les FARC i la visita del Papa a l’illa, mesos abans de la d’Obama.