El Congrés Nacional Africà demana al president sud-africà que dimiteixi

BarcelonaSense lloc a malentesos, Jacob Zuma ha sabut aquest dimarts que el seu Congrés Nacional Africà (CNA) no el vol. Després de mesos de declaracions i de gestos de malestar intern, el partit que governa Sud-àfrica des del 1994 va demanar per carta al president que renunciés. Una sortida digna per evitar-n'hi una d’humiliant, ja que l’única alternativa que li queda és sotmetre’s a una enèsima moció de censura d’on segurament no sortirà victoriós com en les anteriors.

El president s’ha compromès a donar una resposta aquest dimecres, mentre la premsa local assegura que la seva idea inicial era continuar fins a esgotar la legislatura, el 2019. No obstant, el partit confia que el dirigent “faci el que l’organització espera que faci”, va afirmar el secretari general, Ace Magashule, en una roda de premsa a la seu general de la històrica formació de Nelson Mandela. “Depèn de Zuma. És un assumpte urgent, així que ha de ser tractat amb urgència”, ha afirmat Magashule.

Fa mesos que el CNA és un territori hostil per a Zuma, tot i que encara és fort en la seva província natal de Kwa Zulu, a l’est del país. Al desembre ja tenia una pista que entre els seus havia perdut l’ascendència d’altres temps en veure com la seva candidata, Nkosazana Dlamini-Zuma, perdia davant de Cyril Ramaphosa, número dos de Zuma des del 2014. Ramaphosa, un antic sindicalista convertit en una de les grans fortunes del país, ha insistit des de fa setmanes que Sud-àfrica ha de fer net de corrupció i corrupteles en una clara al·lusió als problemes que esquitxen la presidència de Zuma. Ramaphosa és l’home en què “òbviament” el CNA pensa per a la presidència del govern de Pretòria.

Zuma és avui un president debilitat per centenars de casos de corrupció i denúncies d’afavorir amics. Fins i tot el Tribunal Constitucional va determinar que va violar la Constitució. El 2014, el president va revalidar una còmoda majoria quan la Defensora del Poble ja l’havia denunciat per haver utilitzat fons públics per pagar les milionàries obres de millora de la seva residència privada.

La victòria a les urnes li ha permès sortir airós dels debats i mocions plantejades per una oposició fragmentada al Parlament de Ciutat del Cap. Amb tot, el desgast és evident i més des que al CNA li ha sortit un rival per l’esquerra, els combatents revolucionaris de l’EFF. A més, a les eleccions municipals de l’agost del 2016 va quedar clar que, per primer cop en democràcia, el CNA comença a presentar esquerdes entre l’electorat de les grans ciutats. A les tres grans ciutats del país el partit va perdre davant de la Democràcia Alternativa, tradicionalment preferida pels votants blancs. Els quadres de la formació no volen més ensurts i a un any vista de les legislatives confien en l’efecte Ramaphosa, un líder amb carisma ben valorat a qui un dia Mandela va assenyalar com a successor. Dues dècades més tard, el somni de Madiba està a punt de fer-se realitat.