La monarquia belga es disculpa pel colonialisme al Congo, 60 anys després

Brussel·les"En l'època de l'Estat Independent del Congo es van cometre actes de violència i crueltat, que encara pesen a la nostra memòria col·lectiva. El període colonial que va seguir també va causar patiment i humiliació. Vull expressar el profund penediment per aquestes ferides del passat, el dolor del qual encara viu avui per la discriminació que encara està massa present en les nostres societats". És la disculpa que expressa la carta que el rei Felip dels belgues ha enviat aquest dimarts al president de la República Democràtica del Congo, Félix Tshisekedi, amb motiu del 60è aniversari de l'alliberament del Congo.

Per primera vegada, doncs, la monarquia belga es disculpa pel genocidi i espoli comès primer pel rei Leopold II al Congo i després per l'Estat belga. En la missiva, que recull per complet el mitjà belga RTBF, el rei dels belgues assegura que la història dels dos països està formada per "fites comunes" però també "ha experimentat episodis dolorosos", i es compromet a "continuar lluitant contra totes les formes de racisme". La carta és també resposta a la invitació que el president de la República del Congo havia fet al màxim representant de la monarquia belga amb motiu del 60è aniversari de l'alliberament del Congo: "Lamentablement, les circumstàncies actuals no em permeten anar al seu preciós país. Espero tenir-ne oportunitat aviat".

Les disculpes per part del rei dels belgues han anat acompanyades també de paraules d'autocrítica de la primera ministra belga, Sophie Wilmès, que ha assegurat: "És l'hora que Bèlgica miri cara a cara el seu passat. Això passa pel reconeixement del patiment dels altres". Recentment el Parlament federal de Bèlgica va prometre crear una comissió per a la "veritat i la reconciliació" per investigar el passat colonial, com, de fet, reclamaven moltes organitzacions de ciutadans belgues d'origen congolès i afroamericà des de fa temps.

Fa poc més d'un any, Bèlgica també va demanar perdó públicament per una altra de les nombroses conseqüències del colonialisme al Congo: els nens robats. L'aleshores primer ministre, Charles Michel, que ara és el president del Consell Europeu, va demanar públicament disculpes a unes 20.000 criatures mestisses, fills de pares colons belgues i mares africanes, que van ser traslladades de manera forçosa a Bèlgica condemnant-los en molts casos a ser apàtrides perquè no se'ls va reconèixer cap nacionalitat.

Aquesta autocrítica de les autoritats belgues cal emmarcar-la en un moment de polèmica arran de les protestes antiracistes que arreu d'Europa es van fer eco de les originades als Estats Units per l'assassinat de George Floyd en mans de la policia. A Bèlgica, com també ha passat al Regne Unit i França, les protestes van ser multitudinàries i han revifat el debat sobre la necessitat de revisar un passat colonial que Bèlgica encara enalteix públicament a través de diverses estàtues del rei Leopold II, que s'han convertit en diana de les manifestacions antiracistes, per exemple amb pintades.