Condemnes de fins a 18 mesos de presó per a activistes pro democràcia a Hong Kong

Diversos activistes pro democràcia han estat condemnats a penes de fins a 18 mesos de presó per haver participat l'any 2019 en les protestes que van omplir els carrers de Hong Kong, ara considerades "assemblees no autoritzades". Entre els condemnats hi ha el magnat dels mitjans Jimmy Lai, que haurà de passar 12 mesos a la presó dels 15 a què l'ha condemnat la jutge hongkonguesa Amanda Woodcock.

Un altre dels condemnats aquest divendres és Martin Lee, de 82 anys, conegut com el pare de la democràcia de Hong Kong per la seva participació en la formació del Partit Democràtic, el més gran de l'oposició, als anys 90. Lee ha estat sentenciat a 11 mesos de presó, però en el seu cas s'ha atorgat una suspensió de la sentència, de manera que no haurà d'ingressar a la presó.

Un altre activista, Leung Kwok-hung, és qui ha rebut la condemna més alta, de 18 mesos, que haurà de complir, mentre que Margaret Ng, exdiputada de 73 anys, també va ser condemnada a 12 mesos però ella també amb suspensió de la condemna. Desenes de persones s'han concentrat a les portes del tribunal per expressar el seu suport als activistes processats, entre les quals diplomàtics i exdiputats hongkonguesos. A l'arribar al jutjat, els acusats van saludar les càmeres amb les mans alçades i obertes, el senyal de les "cinc demandes, ni una menys," que conformen la crida de les protestes pro democràcia.

Jimmy Lai, que està en presó preventiva des de l'any passat, afronta també una altra acusació en el marc de la nova llei de seguretat nacional imposada per la Xina l'any passat per castigar crims considerats com a secessió. El magnat, propietari del popular diari Apple Daily, també està acusat de conspiració amb forces estrangeres i conspiració per obstrucció a la justícia pel cas d'Andy Li, un dels activistes que van ser capturats quan intentava fugir a Taiwan en vaixell.

Aquestes no són pas les primeres sentències condemnatòries o processos judicials oberts als activistes que van impulsar les protestes de l'any 2019, que van arrencar per denunciar un intent de reformar la llei per permetre l'extradició de detinguts de Hong Kong a la Xina continental i que van derivar en el moviment pro democràcia més massiu des que el Regne Unit va entregar la colònia a la Xina el 1997. En l'últim any, de fet, la Xina no ha fet més que reforçar el seu poder polític sobre l'illa i de facto ha acabat amb l'estratègia "un país, dos sistemes" que durant més de dues dècades havia donat a Hong Kong unes llibertats civils i polítiques molt superiors a les de la resta de la Xina.

La nova llei de seguretat nacional ha permès detenir i condemnar desenes d'activistes i n'ha forçat d'altres a l'exili. Al desembre el principal líder estudiantil de les protestes del 2019 i de la Revolució dels Paraigües del 2014, Joshua Wong, també va ser condemnat a 13 mesos i mig de presó.