Condemnada a 11 anys de presó l'opositora bielorussa Maria Kolesnikova

Feia un any que estava detinguda després d'haver estripat el passaport per no abandonar el país

Maria Kolesnikova davant el tribunal, el primer dia de judici
09/09/2021
3 min

MoscouL'últim any de Maria Kolesnikova ha sigut una successió de canvis sobtats. Des de ser la cap de campanya de l'opositor bielorús Viktor Babariko –també detingut– i aglutinar esforços amb altres dones opositores per a les eleccions presidencials, fins al seu arrest quan es va negar a abandonar el país i va arribar a estripar el passaport. I la conclusió, fins ara, és la condemna a 11 anys de presó per “extremisme”. Veus del seu entorn ja havien avançat el 31 d’agost quina seria la condemna i aquest dilluns les autoritats judicials bielorusses l'han confirmada. Amb aquesta sentència, Kolesnikova es converteix en una opositora més condemnada pel règim bielorús.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Fins al 2020 Kolesnikova s’havia dedicat majoritàriament a organitzar esdeveniments culturals, però al maig es va implicar en la campanya del precandidat presidencial Viktor Babariko. Quan aquest exbanquer va ser detingut acusat de rebre suborns i de blanqueig de capitals, l’opositora va decidir unir-se a dues altres dones que s’havien trobat òrfenes políticament: Svetlana Tikhanóvskaia –la dona de Serguei Tikhanovski, bloguer i precandidat presidencial– i Veronika Tsepkalo –la dona del precandidat Valeri Tsepkalo–. Totes tres van decidir prendre el relleu dels inhabilitats i unir forces per fer fora del poder Aleksandr Lukaixenko, sovint qualificat de “l'últim dictador d’Europa”.

La campanya de les “tres dones contra Lukaixenko” no va ser suficient per fer-lo fora del poder, en unes eleccions que van ser considerades fraudulentes per l’oposició i els països occidentals. Les protestes posteriors a les presidencials de l’agost del 2020 van comportar un augment de la repressió de les autoritats i a l'escapçament sistemàtic de l’oposició, acusada per les autoritats i els mitjans afins de treballar per a Occident o de defensar ideals nacionalistes. La repressió ha anat dirigida a qualsevol veu crítica, fins i tot a una atleta olímpica que es va queixar dels seus superiors del Comitè Olímpic Bielorús que no s’havien posicionat en política públicament.

Kolesnikova va ser una de les veus que va mantenir el pols amb el govern bielorús participant activament en l’organització de manifestacions i participant-hi. El setembre del 2020 va protagonitzar una escena digna de pel·lícula: quan la van portar a ella i dos opositors més a la frontera amb Ucraïna per obligar-los a abandonar el país, s'hi va negar i va arribar a estripar el seu passaport. Aquest dilluns, al mateix judici a Minsk, també ha sigut condemnat Maksim Znak, l’antic advocat de Tikhanóvskaia i aliat de Kolesnikova. Era un dels membres del presidium del consell de coordinació opositor que pretenia gestionar el canvi de poder a Bielorússia.

Les condemnes de Znak i Kolesnikova se sumen a les de Babariko (14 anys de presó) i Tikhanovski (s’enfronta a càrrecs de fins a 15 anys), així com amb les del periodista Roman Protàssevitx –detingut quan el seu avió va haver d’aterrar en territori bielorús–, l'activista Stepan Latipov –que es va intentar suïcidar quan va sentir el veredicte– i les periodistes Dària Txultsova i Katsiarina Andreieva, del mitjà opositor Belsat.

A l’exili també hi ha una part important de l’oposició a Lukaixenko, com és el cas del matrimoni Tsepkalo-Valery, amb una ordre de cerca i captura per a ell; Svetlana Tikhanóvskaia, la cara més coneguda de l’oposició i que va enregistrar un vídeo sota pressió just abans d'anar-se'n en què reconeixia la derrota i deia que la decisió d’abandonar Bielorússia era lliure; o altres opositors destacats com Pavel Latuixko, exambaixador a Espanya, Svetlana Aleksiévitx, escriptora i guanyadora del premi Nobel de literatura, i Stepan Putilo, fundador del canal opositor Nexta, on també havia treballat Protássevitx.

A pesar de trobar-se en una situació difícil, l’oposició bielorussa a l’exili manté el pols amb Minsk. Svetlana Tikhanóvskaia assegurava a aquest diari que “cada dia Lukaixenko és més tòxic i més car, fins i tot per als seus seguidors i aliats; en algun moment deixaran de donar-li suport i llavors plegarà”. L’opositora, al llarg de l’any que ha passat fora del país, s’ha reunit amb prop d’una trentena de líders occidentals per mirar d'unir forces contra l'últim dictador d'Europa.

stats