Condemna exemplar als saharauis

BarcelonaJa era la matinada quan el tribunal militar marroquí va emetre la sentència del macrojudici contra 24 activistes saharauis detinguts després del desmantellament del campament de protesta de Gdeim Izik, que es va aixecar l'octubre del 2010 als afores d'Al-Aiun, la capital administrativa del Sàhara Occidental. Més de 20.000 saharauis s'hi van reunir per reclamar l'autodeterminació i denunciar les miserables condicions de vida en què viuen, en una protesta que es va llegir com el primer pas de l'onada revolucionària al nord d'Àfrica. Les set mil tendes que formaven el camp van ser arrasades per les forces de seguretat marroquines. Després, els 24 detinguts van ser acusats de la mort d'onze agents. Ahir els van condemnar a una pena exemplar: nou cadenes perpètues, quatre penes de 30 anys de presó, vuit de 25 anys, dos de 20 anys i dos més de dos anys, que ja han complert.

Els 24 activistes s'havien passat més de dos anys en detenció preventiva, i en el judici maratonià van denunciar que les confessions a la policia les havien fet sota tortures. El tribunal, que va permetre un inusual seguiment mediàtic i la presència d'observadors internacionals, es va negar a estudiar els informes mèdics i les imatges que acreditaven els abusos.

Entre els advocats defensors hi havia lletrats marroquins. L'Associació Marroquina de Drets Humans va denunciar nombroses irregularitats: "D'entrada, no és legal que un tribunal militar jutgi civils. A més, se'ls ha allargat la detenció preventiva il·legalment i no s'han volgut investigar les proves de les tortures. Tampoc s'han escoltat els testimonis i no hi ha cap prova que relacioni els acusats amb les morts: ni armes, ni empremtes, ni autòpsies, ni ADN... Només un vídeo en què no s'identifica clarament a ningú", explicava ahir a l'ARA des de Rabat Khadija Riadi, presidenta de l'entitat. "No s'ha respectat cap garantia. Amb aquesta sentència és evident que es tracta d'un judici polític".

Crítiques internacionals

Els observadors internacionals van arribar a la mateixa conclusió: "Ha sigut una condemna medieval per a un judici medieval", apuntava José Manuel de la Fuente, jurista de la Fundació Sàhara Occidental, que afegia a més l'argument de l'extraterritorialitat. "Un tribunal excepcional de Rabat ha jutjat fets que no s'han produït al Marroc, sinó al Sàhara Occidental, que segons la legislació internacional és un altre país. És com si l'Audiència Nacional hagués jutjat un cas que hagués passat a Portugal", recorda.

En una de les últimes sessions (el judici ha durat nou dies, amb jornades de deu hores ininterrompudes) el fiscal va presentar la que va considerar la prova "més contundent": fotografies antigues d'alguns dels acusats amb dirigents de l'independentista Front Polisario. La defensa i els acusats se'n van felicitar irònicament, i van argumentar que l'autèntica motivació del judici no era l'assassinat dels agents (del qual es van proclamar innocents), sinó el seu activisme polític.

Durant el judici, les famílies dels agents morts es van manifestar a les portes dels tribunals, on es van viure moments de tensió amb els familiars -sobretot les mares- dels activistes saharauis. La sentència arriba pocs dies després que l'enviat especial de l'ONU per al Sàhara Occidental, el nord-americà Christopher Ross, anunciés una gira de consultes a Washington, amb tots els actors polítics, incloent-hi Espanya i França, per reobrir les negociacions entre el Marroc i el Front Polisario.

Human Rights Watch i Amnistia Internacional van denunciar l'assalt de les forces marroquines al campament, el 8 de novembre del 2010. Tres mil agents van envoltar el camp de matinada i van atacar la protesta, amb el resultat de dos nens morts i diverses desenes de ferits. Les tendes van quedar reduïdes a cendres.