Condemna de presó per ajudar immigrants a passar d’Itàlia a França

ParísCédric Herrou ha passat de ser un simple agricultor a convertir-se en la cara de la solidaritat a França. Tot i que això li està costant massa car: un tribunal l’acaba de condemnar a quatre mesos de presó per “ajudar estrangers en situació irregular” a creuar la frontera entre Itàlia i França. És a dir, dos països de la Unió Europea, entre els quals en teoria no hi ha frontera. Al febrer un altre tribunal el va multar amb 3.000 euros per la mateixa raó.

La condemna a presó, però, no ha fet aturar el Cédric, que viu a la vall franco-italiana del Roia, la regió muntanyenca que uneix Niça amb el Piemont. Les accions d’aquest francès, de 37 anys, han anat in crescendo durant els últims sis mesos per ajudar els immigrants que arriben des d’Itàlia, i en conseqüència la seva repercussió mediàtica també ha anat en augment. “Em volen aturar perquè a l’estat francès li molesta que se sàpiga què passa aquí”, explica el Cédric al diari ARA. Però què passa exactament a la vall del Roia?

“Al principi m’aturava perquè hi havia estrangers que feien autostop a la carretera. No parlaven francès, així que els portava fins a l’estació de tren, que és on semblava que volien anar”, explica el Cédric de com va començar la seva aventura. D’aquesta manera, va poder entendre les grans dificultats que els immigrants tenien per travessar la frontera entre Itàlia i França, malgrat tractar-se de dos països de la Unió Europea. “Així que vaig començar a traslladar-los jo mateix d’un país a l’altre amb una furgoneta”, continua relatant l’home. Ho va fer fins l’octubre del 2016. Després va deixar de transportar estrangers per evitar que l’acusessin d’immigració clandestina o que el poguessin recriminar d’actuar de manera il·legal.

“Em vaig dir a mi mateix que, per tenir autoritat moral, havia d’evitar caure en qualsevol infracció. Així que vaig deixar de transportar persones. Des de llavors, però, elles venen per si mateixes a casa meva”, diu el Cédric. “Ara la majoria són nois joves. Hi ha molts sudanesos, txadians i etíops. El 98% són potencials demandants d’asil i no pas immigrants econòmics”, recalca l’home.

2.000 persones a casa

“No puc rebutjar ningú perquè si ho faig, la policia els detindrà i els tornarà a Itàlia. De fet, quan arriben a casa meva estan protegits perquè estan en una propietat privada”, diu el Cédric. L’advocada Orsane Broisin ho confirma a l’ARA: “En principi, allotjar una persona en situació irregular, sense contrapartida financera, no està prohibit per la llei”, destaca. Això, però, no evita que deu policies estiguin vigilant les entrades i sortides de la casa del Cédric constantment.

Durant els últims mesos, “unes 2.000 persones” han passat per la seva residència, calcula l’home. Ara hi té uns 25 nois, deu d’ells menors no acompanyats. Fa uns quants caps de setmana, va acollir-hi 250 persones. “Ens ocupem d’ells fins que trobem una solució. Fem els tràmits administratius perquè puguin sol·licitar asil”, detalla. Parla en plural perquè, des del juny de l’any passat, quan van detenir-lo per primera vegada, forma part de l’associació Roya Citoyenne. El col·lectiu ja ha denunciat en diverses ocasiones “les múltiples irregularitats en la gestió de la immigració de l’estat francès”.

“Quan els hi donem els papers que justifiquen que volen demanar asil, els hi donem dues còpies i els hi diem que una se l’amaguin dins la roba interior, perquè la policia ha arribat a robar-los els documents”, explica el Cédric en referència als immigrants. “Estem a França i hem de fer com a Líbia?”, li comenten els estrangers, sorpresos.

Una de les irregularitats més greus que el col·lectiu del Cédric denuncia es pot veure en un vídeo filmat amb càmera oculta. La policia francesa controla en un tren dos germans txadians, de 14 i 16 anys, quan arriben a la primera parada en territori francès, l’estació de Menton-Garavan. Els menors viatgen des de la localitat italiana de Ventimiglia a Niça. Un parell d’hores més tard, els agents fan tornar a Itàlia els dos germans amb el mateix tren. “Hi ha una zona de retenció no declarada en aquesta estació -lamenta el Cédric-, és a dir, que no existeix segons l’administració”.

Retornar aquests dos menors cap a Itàlia és il·legal, assegura l’advocada Broisin. Primer, perquè la policia hauria d’haver acompanyat els dos txadians a la policia fronterera. Aquest és el tràmit que també s’ha de seguir per als adults. I segon, perquè “cap menor no acompanyat en situació irregular pot ser reenviat fora del territori francès des del moment en què ja és a França”, afegeix la lletrada.

Des de la seva detenció a finals de juliol -la sisena vegada des del 2016-, el Cédric denuncia “el bloqueig” de la situació. “El govern no es vol fer càrrec dels menors d’edat, tot i ser una obligació de l’estat, i els adults no tenen dret a sol·licitar una petició d’asil”, es queixa.

“Hi ha una deshumanització dels immigrants”, diu resignat el Cédric. “Per a la justícia i per als polítics, els immigrants són simples xifres, no són humans”, declara. I no dubta a assegurar que “comprendrien millor les nostres accions si les persones que ajudéssim fossin rosses i amb els ulls blaus”. Malgrat tot, en Cédric diu no està desmotivat i reconeix haver-se acostumat a la seva nova situació perquè “t’habitues a tot”. Però, principalment, perquè “s’ha d’entendre l’univers en què visc: les persones que arriben a casa meva han sigut torturades, han perdut éssers estimats i fugen de guerres i dictadures”. En definitiva, no pot quedar-se de braços plegats, diu.