Còmplices d’Orbán
El maig del 2015, en un vídeo que es va fer viral a la bombolla comunitària, el president Jean-Claude Juncker saludava (massa) efusivament, un per un, els caps d’estat i de govern de la UE que arribaven a una cimera europea que se celebrava a Riga. “Arriba el dictador”, va dir Junker a Donald Tusk i a la primera ministra letona que l’acompanyaven. Davant d’Orbán, Juncker va alçar la ma dreta i li va dir “Hola, dictador”. Després, gran somriure, una plantofada afectuosa a la galta i fotografia de grup.
“El president Juncker i la Comissió creuen que la defensa dels principis i valors és un deure comú de tots els estats membres, sense excepció”, deia un portaveu comunitari aquesta setmana quan li preguntaven per la tercera victòria electoral consecutiva del primer ministre hongarès. Menys crític, el líder del Partit Popular Europeu, l’alemany Manfred Weber, felicitava Orbán Per Twitter “esperant continuar treballant junts per trobar solucions comunes als problemes europeus”. El PPE es va afegir ràpidament a les felicitacions de l’Europa euroescèptica: Marine Le Pen, Geert Wilders o Nigel Farage. La líder del Front Nacional hi afegia, a més, el desig que aquesta Europa patriòtica arribi a ser majoritària a les eleccions al Parlament Europeu de l’any que ve.
L’autoritarisme a la UE té molts còmplices. El rebuig de les elits liberals, el replegament identitari o la demonització de la immigració són tendències compartides a la major part d’Europa central, entre els països del Grup de Visegrad. Polònia i Hongria es protegeixen al Consell de la UE per bloquejar qualsevol intent de sanció que es proposi a Brussel·les.
Més represàlies
“El tercer mandat consecutiu per al Fidesz [el partit d’Orbán] no és un mandat per a la violació de drets” ni la persecució de la societat civil, adverteix Human Rigths Watch. “El Partit Popular Europeu, soci del Fidesz, hauria d’enviar un missatge clar en el sentit que guanyar les eleccions no dona carta blanca per incomplir el valors de la Unió Europea”, diu l’ONG.
Però, l’endemà mateix de la victòria electoral, un portaveu d’Orbán va sortir a anunciar que el mes que ve el Parlament ja hauria d’aprovar la llei que preveu silenciar les organitzacions que treballen amb immigrants, refugiats i demandants d’asil a Hongria. La premsa controlada pel govern ha començat a publicar llistes amb noms i fotografies dels activistes, professors i periodistes investigats pel govern. Fins a 2.000 persones. Les represàlies s’acceleren.
Orbán arrasa i la segona força més votada a Hongria és un partit d’extrema dreta: el Jobbik de les camises negres i les patrulles ciutadanes per caçar immigrants. La “contrarevolució cultural” hongaresa ha dividit la UE en dos. Els admiradors d’Orbán, del seu estil autoritari i la seva agenda il·liberal, s’escampen. “L’Hongria d’Orbán no és el futur d’Europa: representa el seu passat moribund”, escriu a The Guardian l’investigador sobre populismes Cas Mudde. Però hi ha un risc real que la metamorfosi d’Orbán, de dissident del comunisme a líder autoritari de la “gran Hongria”, s’acabi convertint en la història de la transformació d’una UE que, a cop de renúncies i connivències polítiques amb el líder de Fidesz, està alimentant la normalització, expansió i accés al poder de les forces populistes i euroescèptiques que la volen destruir.
