¿Els països rics han de compensar els pobres? Comença una Cimera del Clima clau

BarcelonaLa COP27, la Cimera del Clima de les Nacions Unides que aquest any se celebra a Egipte, ha engegat motors aquest diumenge amb el compromís que, per primera vegada, es debatrà com s'indemnitzarà els països pobres que, tot i no ser grans emissors de CO₂, són les víctimes més directes de la crisi climàtica. Ja s'esperava que aquest fos el tema crucial de la convenció d'enguany, però aquest diumenge s'ha confirmat després que s'hagi introduït a l'agenda oficial de la cimera. És un fet important, ja que en cap de les edicions anteriors s'havia fet aquest pas, que, en principi, busca compensar països en vies de desenvolupament com el Pakistan, Somàlia o Bangladesh, castigats sovint per fenòmens climàtics que condicionen les respectives economies.

Aquestes compensacions s'anomenen "pèrdues i danys" (loss and damage) en l'argot de les negociacions climàtiques. Fins ara, sempre havia quedat fora de l'agenda oficial, gràcies a la negativa de països rics com els Estats Units, que sempre han defensat que els països més contaminants no tenen cap responsabilitat legal sobre els desastres climàtics i que, per tant, aquestes indemnitzacions no s'han de fer. Perquè un tema entri a l'agenda oficial de la COP cal consens entre totes les parts, és a dir, entre els més de 190 països i organismes internacionals participants.

El president de la COP27, el ministre d'Exteriors egipci, Sameh Sukri, ha celebrat que la notícia és fruit de la "responsabilitat i el compromís" de totes les parts i de la "voluntat col·lectiva" per preservar "la credibilitat i la rellevància" de la cimera. En la reunió preparatòria del juny passat a la ciutat alemanya de Bonn, la qüestió es va intentar incloure a l’agenda i no hi va haver acord. Ara sí. Així i tot, cal que la prudència imperi: que una possible indemnització als països més afectats pel canvi climàtic hagi entrat a l'agenda de la COP no implica que s'arribi a un acord sobre aquest tema. Els pronòstics de la majoria d'experts són més aviat pessimistes.

Una de les preguntes clau és quina quantitat s'hauria de compensar. El grup dels Vulnerables 20 (V20), un altre paraigua amb què negocien en aquestes cimeres uns 58 països de l’Àfrica i el Pròxim Orient que són especialment vulnerables a la crisi climàtica, ha calculat que els últims 20 anys d’impactes climàtics han costat als seus països 525.000 milions de dòlars. Segons un altre estudi del 2019, els països en desenvolupament s’enfrontaran l’any 2030 a una factura d’entre 290.000 i 580.000 milions de dòlars. L’African Development Bank Group diu que les nacions africanes perden anualment entre el 5% i el 15% del PIB a causa dels impactes de la crisi climàtica.

"Senyal d'auxili"

"Calen resultats tangibles", ha dit el ministre Sukri en la seva al·locució inaugural des de la ciutat de Sharm al-Sheikh, que es troba enmig del desert. "El principal objectiu d'aquesta trobada [que durarà gairebé dues setmanes, fins al 18 de novembre] és que sigui un punt d'inflexió a l'hora d'aconseguir una acció multilateral col·lectiva", ha afegit el polític egipci.

Un missatge similar al que ha expressat, també durant un discurs, el secretari general de l'ONU, António Guterres. "El planeta ens està enviant un senyal d'auxili", ha alertat el portuguès, que ha volgut recordar que "l'estat del clima mundial és una crònica del caos climàtic que vivim". En aquest sentit, el representant de les Nacions Unides ha subratllat que "el canvi [climàtic] està tenint lloc a una catastròfica velocitat" i que "cal actuar de manera ambiciosa i decidida". Caldrà veure si serveix d'alguna cosa que la cimera d'aquest any sigui la més multitudinària de la història: s'esperen més de 40.000 assistents, entre els quals, més d'un centenar de caps d'estat i de govern.

D'altra banda, l'arrencada de la COP27 ha servit perquè l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) hagi tret a la llum un estudi que evidencia que, a causa dels gasos d'efecte hivernacle i l'acumulació de calor, els últims vuit anys van pel camí de convertir-se en els més càlids dels que es té constància. En el document, l'OMM alerta que "els nivells de diòxid de carboni a l'atmosfera són tan elevats que amb prou feines podrem limitar l'escalfament a 1,5 °C, l'objectiu menys ambiciós de l'Acord de París". L'informe també apunta que des del 1993 s'ha duplicat la velocitat a què augmenta el nivell del mar, que ha pujat gairebé 10 mil·límetres des del gener del 2020 i ha registrat un nou rècord aquest 2022.