TRAGÈDIA AÈRIA AL SINAÍ

La companyia de l’avió apunta a una “acció externa”

La investigació de l’accident de l’aparell rus obre noves vies i ja no es descarta un sabotatge o terrorisme

Una dona russa plorant en visitar el memorial instal·lat a l’aeroport de Sant Petersburg per recordar les 224 víctimes mortals del sinistre de dissabte.
Ricard G. Samaranch
03/11/2015
3 min

TunisLa divulgació ahir de noves informacions al voltant del sinistre de l’avió rus a la península egípcia del Sinaí va servir, més que per aclarir els fets, per crear encara més confusió sobre la tragèdia de dissabte, en què van morir 224 persones. Mentre que Kogalymavia, la companyia que va operar el vol, va atribuir la catàstrofe aèria a una “acció externa”, un dels investigadors que està analitzant les caixes negres va filtrar a l’agència de notícies Reuters que l’aparell no va rebre l’impacte de cap projectil. Així doncs, la possibilitat que l’Estat Islàmic hagués fet caure l’avió, tal com va reivindicar a través d’un comunicat dissabte mateix, quedaria reduïda a un possible sabotatge efectuat a l’aeroport de Xarm al-Xeikh.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’expert citat per Reuters va confirmar que el pilot no va enviar cap missatge a les autoritats aeroportuàries per demanar efectuar un aterratge d’emergència, tal com havia informat dissabte un membre de l’aviació civil egípcia. És a dir, que la causa que va provocar que l’avió perdés velocitat i altitud de manera vertiginosa va ser sobtada. Cap de les 224 persones a bord de l’avió -quasi totes de nacionalitat russa- va sobreviure al sinistre.

A partir d’una anàlisi preliminar de les caixes negres de l’avió, en la qual participen membres de les aviacions civils egípcia, russa i francesa, l’esmentat expert també va descartar la possibilitat que la nau hagués rebut un impacte extern. Des del principi, els especialistes en grups jihadistes van posar en dubte que la filial egípcia de l’autodenominat Estat Islàmic, Wilayat Sina (Província del Sinaí), tingués la capacitat d’abatre un avió que volava a prop de 10.000 metres d’altitud quan va desaparèixer del radar. Els projectils de què disposa el grup jihadista, adquirits a Líbia, no superen els 6.000 metres d’altitud.

Per la seva banda, Alexander Smirnov, vice director general de l’aerolínia Kogalymavia, que opera amb el nom comercial de Metrojet, va declarar ahir que “només una acció tècnica o física externa” podria haver provocat que l’avió s’hagués destruït a l’aire. A més, va afirmar que tots els seus avions, inclòs el que es va estavellar, havien passat tots els controls necessaris i estan en perfecte estat. Smirnov va assegurar que no es va registrar cap queixa ni anomalia durant els últims cinc trajectes de l’Airbus 321.

Aquestes declaracions contrasten amb les que va fer l’esposa del pilot, Serguei Trukatxev, en una televisió russa, on va recordar que en l’última conversa telefònica que l’home va mantenir amb la família, la nit abans de la catàstrofe, es va queixar de l’estat de l’aparell. Així mateix, durant les últimes hores, s’ha sabut que Kogalymavia, que lloga avions xàrters a destinacions turístiques com Turquia i Egipte, feia dos mesos que no pagava als seus treballadors i té un historial no exempt d’accidents.

En concret, el 2010 un dels seus avions model Tupolev, operat juntament amb una companyia iraniana, va fer un brusc aterratge amb posterior incendi que va danyar l’estructura i va provocar ferides a 46 persones. El 2011 tres persones van morir quan es va incendiar un altre Tupolev en un aeroport del nord de Rússia. Aquell aparell ja acumulava 28 anys de servei. Uns mesos després la companyia va canviar el seu nom comercial a Metrojet i va deixar d’utilitzar els vells Tupolev. L’Airbus estavellat portava 18 anys en funcionament. En general, les companyies aèries russes no tenen bona reputació en termes de seguretat.

Així doncs, totes les hipòtesis continuen encara sobre la taula, com va manifestar el director de la Intel·ligència Nacional dels EUA, James Clapper. “No tenim cap evidència directa d’una implicació terrorista encara”, va comentar en una cimera organitzada a Washington pel Pentàgon. Ara bé, tot i ser “improbable” que l’Estat Islàmic sigui capaç de dur a terme un atac així, va dir que “no ho descartaria completament”. La Casa Blanca va informar ahir que havia ofert el suport d’experts a Rússia i Egipte, sense precisar si l’hi havien acceptat.

Mentrestant, els primers cadàvers van arribar ahir a l’aeroport Púlkovo de Sant Petersburg, que s’ha omplert de rams de flors en homenatge a les víctimes. Segons l’agència oficial de notícies russa, 144 cossos van ser traslladats en un avió del govern rus i estava previst que un segon hi aterrés de matinada.

El president rus, Vladímir Putin, va expressar ahir la seva commoció i solidaritat amb els familiars dels morts. “Sense cap dubte, s’ha de fer tot el possible per tenir una idea clara del que va passar”, va dir el mandatari rus, que va declarar diumenge dia de dol nacional. En el seu comunicat, l’Estat Islàmic va justificar la seva acció pels bombardejos que ha dut a terme en els últims mesos l’aviació militar russa contra les zones rebels de Síria en suport del rais Baixar al-Assad, un fidel aliat de Moscou.

stats