La futura Comissió Europea claudica: ja no "protegirà" l'estil de vida europeu, el "promourà"
Els socialistes esgarrapen concessions el dia abans que s'hagin d'examinar els nous comissaris
Brussel·lesUrsula Von der Leyen ja fa 13 dies que hauria de ser la presidenta efectiva de la Comissió Europea. Però el seu mandat ha anat topant amb entrebancs que no acaba de superar. Un dels primers problemes que va trobar va ser l'allau de crítiques rebudes després d'anunciar que una de les seves vicepresidències, la que gestionarà la política migratòria i de seguretat, tindria per títol "Protegint el nostre estil de vida europeu". Aquesta etiqueta va topar amb el ràpid rebuig de totes les grans famílies de l'Eurocambra amb l'excepció dels Conservadors Reformistes (ECR) i els ultradretans d'Identitat i Democràcia (ID) de Salvini i Le Pen. Aquest dijous, el Parlament Europeu ha de tornar a examinar els seus tres nous candidats a comissaris, després de tombar les primeres opcions de França, Hongria i Romania i, just abans de necessitar els vots dels partits de nou, Von der Leyen anuncia que el seu mandat ja no "protegirà" l'estil de vida europeu sinó que el "promourà".
Els primers a anunciar-ho han estat els socialdemòcrates a través del seu compte de Twitter, per fer valer la seva victòria en la negociació. Després, el portaveu de la futura presidenta, Eric Mamer, ho confirmava. Fa una setmana, la presidenta del grup socialista a l'Eurocambra, Iratxe García, ja avisava que calien canvis en la futura Comissió Europea perquè els socialistes poguessin votar-hi a favor (es vota en conjunt en ple quan tots els candidats han passat l'examen públic parlamentari). Una de les condicions era complir la promesa d'arribar a la paritat de gènere, un compromís que va perillar després que els eurodiputats tombessin dues candidates (França i Romania). Finalment, però, es va salvar in extremis perquè Romania va presentar dues opcions de cada gènere i Von der Leyen va poder triar i arribar al 40% de dones al futur govern de la UE.
Així, abans que els tres nous candidats hagin d'afrontar l'examen necessari per poder acabar de configurar el nou govern de la Unió Europea, els socialistes reivindiquen haver aconseguit no només canviar el nom de la polèmica vicepresidència que havia d'encapçalar el grec Margaritis Schinas per "Promovent el nostre estil de viure Europeu". També han afegit "Drets Socials" a la cartera del comissari que només es deia "Treball", i la destinada a "Medi ambient i Oceans", afegirà també "Pesca". Es dona, doncs, una subtil pàtina més social a noms de carteres claus per al segon partit més votat a les europees del maig. Reivindiquen també que el comissari econòmic socialista, Paolo Gentiloni, tindrà la responsabilitat de "coordinar" qualsevol canvi necessari en el semestre europeu, la supervisió de les polítiques pressupostàries dels estats membres.
Tot plegat el dia abans que se celebrin els exàmens als tres nous candidats a la Comissió Europea, el francès Thierry Breton, polèmic per venir directament de ser el conseller delegat d'una multinacional tecnològica, l'hongarès Olivér Várhelyi i la romanesa Adina-Ioana Vâlean. Aquest és un dels passos que li falten a Von der Leyen per aconseguir que el seu futur equip es voti en ple i assumir el càrrec. Però no és l'únic, la tercera pròrroga del Brexit ha suposat que fins al 31 de gener el Regne Unit encara serà membre de la UE si no aconsegueix aprovar abans el text i, per tant, ha d'enviar un comissari europeu com correspon per llei a tots els estats membres de la UE. Fins ara, però, malgrat diverses cartes de Von der Leyen això no s'ha aconseguit.