Els comicis britànics amb més accent escocès

LondresTrenta milions de britànics estan cridats avui a les urnes en les eleccions més ajustades dels últims 40 anys al Regne Unit, en les quals s’espera que cap dels dos grans partits obtingui majoria i que els independentistes escocesos aconsegueixin tenir una presència massiva i històrica al Parlament de Westminster. El Partit Nacional Escocès (SNP) passaria de tenir 6 diputats a 50 o més (dels 59 que estan en joc a Escòcia). Ningú no s’esperava l’auge de l’SNP en aquesta campanya després de perdre el referèndum al setembre. L’SNP s’ha convertit en tercera força política a les enquestes, davant dels liberaldemòcrates.

Per al periodista escocès David Torrance hi ha diverses causes que expliquen la pujada dels independentistes: “En primer lloc el fet que s’hagin posicionat més a l’esquerra que els laboristes, en segon lloc la caiguda dels laboristes i finalment el fet que la gent vegi el vot a l’SNP com un vot útil perquè tot preveu que hi haurà un Parlament sense majoria”. L’SNP esgarraparà els escons sobretot dels laboristes (que ara tenen 40 escons a Escòcia) i dels liberaldemòcrates.

Un altre dels factors que expliquen l’èxit dels independentistes és la irrupció de la figura de Nicola Sturgeon, que va substituir Alex Salmond després de perdre la consulta. “Sturgeon ha reforçat la imatge de l’SNP. Està molt ben valorada, més enllà del seu partit, fins i tot entre els laboristes”, diu Robert Liñeira, professor de la Universitat d’Edimburg i investigador del Centre on Institutional Change. “Salmond era molt popular però dividia, Sturgeon ha donat a l’SNP un perfil més d’esquerra que els laboristes”, afegeix. “Sturgeon, a més, ha atret un vot femení que Salmond no tenia”, afegeix Torrance. El 71% dels escocesos pensen que Sturgeon està fent una bona feina com a ministra principal escocesa. Les enquestes auguren un 55% de vots per a l’SNP a Escòcia, un 10% més dels que van votar sí al referèndum d’independència.

Gir a l’esquerra

L’SNP no recull al seu programa electoral la independència ni aconseguir més poder per a Escòcia. Sturgeon reclama la fi de la política d’austeritat i tornar a invertir en el sector públic. “L’SNP ha copiat el programa dels laboristes i s’ha situat més a l’esquerra”, explica Torrance. Durant la campanya, Sturgeon ha descartat qualsevol pacte amb els conservadors i ha estès la mà a Ed Miliband per formar govern, una “aliança progressista” que seria molt ben vista a Escòcia però no a Anglaterra. Davant la pressió dels conservadors, que associaven contínuament independentistes i laboristes, Miliband va descartar qualsevol coalició amb l’SNP o un acord per aprovar el pressupost o tirar endavant les votacions importants.

¿Pot accelerar una victòria massiva de l’SNP a Escòcia un nou referèndum? “Sturgeon ha sigut molt prudent en aquest sentit, però tot pot canviar si es convoca un referèndum per sortir de la UE o si el suport a l’SNP creix fins a un 60% en les enquestes de manera constant”, raona Torrance. L’SNP va arribar a tenir 11 diputats a Londres el 1974, amb els quals van aconseguir la convocatòria d’un referèndum que es va celebrar el 1979. Què podria passar ara amb 50 diputats independentistes a Westminster?