El comiat de la cancellera Merkel obre la cursa per al seu relleu

Berlín“Està ferida i és forta, les dues coses alhora”. Wolfgang Schäuble, actual president del Bundestag, exministre de Finances alemany i antiga mà dreta de la cancellera d’Alemanya, va definir així aquesta setmana en una entrevista amb el canal Deutsche Welle el moment que viu Angela Merkel. Schäuble va respondre així a la pregunta de si la cancellera aconseguiria exhaurir l’actual legislatura, que hauria d’arribar fins a l’any 2021.

Advocat amb una carrera política de més de 40 anys, Schäuble ja era diputat del Bundestag quan Merkel encara estudiava química a la desapareguda República Democràtica Alemanya: que ell reconegui públicament que la cancellera està políticament ferida demostra que la situació a Alemanya és seriosa. Amb un congrés de la CDU el desembre que ve al qual Merkel no presentarà la seva candidatura per presidir el partit, i a les portes d’un any ple d’eleccions regionals, les especulacions sobre uns comicis anticipats no paren de créixer. La fi prematura de la carrera política de Merkel sembla servida.

Dilluns passat, i després del nou correctiu electoral que va patir el seu partit en les eleccions regionals de Hessen, Merkel va anunciar que no es tornaria a presentar a unes eleccions federals i que vol acabar la seva carrera política el 2021. L’inici de la fi de l’era Merkel ha obert la carrera per succeir la cancellera de ferro, una figura d’una altura històrica comparable a la del seu pare polític, el desaparegut Helmut Kohl. L’adeu de Merkel deixa una pregunta en l’aire: ¿realment hi ha algú capaç d’omplir el buit que deixarà el seu comiat definitiu de la vida política?

Les tres opcions

De moment són tres les figures que han presentat oficialment la seva candidatura per succeir Merkel al capdavant del partit més important del conservadorisme alemany: la secretària general de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer, l’actual ministre de Sanitat, Jens Spahn, i l’advocat amb llarga experiència en el món financer i exfuncionari de la formació democristiana Friedrich Merz.

La primera va ser elegida per la mateixa Merkel. Amb un perfil centrista i social, Kramp-Karrenbauer és considerada una ferma aliada de la cancellera. L’ex primera ministra de l’estat federat de Saarland seria, per tant, l’opció més continuista. Spahn, un catòlic homosexual amb un perfil molt conservador, ha sigut una de les veus més crítiques a les files de la CDU amb la política migratòria de Merkel.

Merz, que va arribar a ser president de la fracció parlamentària democristiana al Bundestag, va abandonar la vida política l’any 2009 després de perdre la batalla pel poder precisament contra Merkel. Tot i haver estat una dècada apartat de la política professional, el seu perfil conservador, neoliberal i renovador sembla que té molts seguidors al partit. Una victòria de Merz faria encara més difícil la continuïtat de Merkel al capdavant del govern federal.

“La cursa està completament oberta”, respon Thorsten Faas, politòleg de la Universitat Lliure de Berlín, quan li demanen quin dels tres candidats té la millor posició. Faas no és una excepció: ara per ara, gairebé cap analista a Alemanya gosa donar una predicció sobre quin serà el responsable d’omplir l’ingent buit polític que deixarà Merkel. La situació de la resta de partits tampoc no ajuda a fer un pronòstic.

La socialdemòcracia de l’SPD lluita per evitar la irrellevància política, per la qual cosa no ofereix una alternativa de poder real al conservadorisme. Els principals partits de l’oposició, Els Verds i la ultradretana AfD, de moment tampoc tenen un líder carismàtic que pugui capitalitzar el buit de la cancellera. El lent adeu de Merkel, considerada un dia per l’establishment alemany i comunitari l’àncora d’estabilitat de la Unió Europea, obre la porta, doncs, a una era d’incerteses, una sensació reforçada pel revival autoritari que encarnen figures com Trump, Putin o Bolsonaro en el tauler internacional.