Ucraïna i Rússia s'emplacen a continuar les converses, mentre la guerra s'agreuja
Les autoritats ucraïneses alerten de desenes de morts i centenars de ferits per atacs aeris russos a Khàrkiv
Enviada especial a Lviv (Ucraïna)"Ens estan bombardejant, estan atacant barris dormitori, ha estat un infern des de la una del migdia", explica per telèfon Oksana Sendeha, una metge d'intensius d'un hospital de Khàrkiv. Els pacients del centre, que l'ARA va visitar fa només tres setmanes, han estat evacuats a un altre hospital i només hi queda el personal mèdic, en alerta, per si han d'atendre ferits. "Som gent que sempre hem volgut la pau", assevera. Ha decidit quedar-se: "Vull ajudar la gent". Mentre se celebraven converses entre Rússia i Ucraïna, Khàrkiv patia el dia més dur des de l'inici de l'ofensiva. Segons el balanç de les autoritats locals a les nou del vespre, hi havia almenys 9 civils morts a la ciutat (inclosa una família amb dues criatures que van morir cremats al seu cotxe per l'impacte d'un coet) i 37 ferits. Un total de 87 habitatges van ser malmesos. Els atacs amb coets continuaven. També hi va haver atacs en zones residencials a la ciutat de Txernihiv i a Kíev.
Bielorússia ha acollit aquest dilluns les primeres converses entre Kíev i Moscou, que s'han acabat sense resultats, però amb el compromís de continuar parlant. A la delegació d'Ucraïna hi havia el ministre de Defensa, Oleksi Reznikov, i David Arakhamia, representant de Salvador del Poble, el partit del govern, que han demanat un alto el foc immediat i la retirada de les tropes russes del seu territori. Rússia, que hi ha enviat representants de menor rang dels seus ministeris de Defensa i Exteriors, ha exigit la rendició de l'exèrcit d'Ucraïna i la destitució del govern del país. L'esperança d'entesa és escassa.
El president francès, Emmanuel Macron, ha tornat a aparèixer en escena i ha assegurat que el president rus, Vladímir Putin, li ha traslladat per telèfon un compromís de respectar la població civil ucraïnesa i les infraestructures civils, cosa que no s'ha vist sobre el terreny. Mentrestant, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha signat un decret per demanar una incorporació exprés d'Ucraïna a la UE, cosa que els líders europeus discutiran en una cimera informal al mes de març. El que sí que tindran els ucraïnesos, a diferència dels milions de refugiats de Síria, l'Iraq, l'Afganistan o altres països en guerra amb dades terribles de víctimes civils, és papers per poder viure i treballar legalment a la UE els pròxims tres anys, de manera immediata.
A Kíev, d'acord amb imatges de satèl·lit de la companyia MAXAR, una columna de forces russes de fins a cinc quilòmetres, que inclou transports de tropes, artilleria pesada i tancs, es dirigeix cap a la capital.
Més armes
Finlàndia també ha decidit enviar armes i munició a Ucraïna, segons ha anunciat la primera ministra, Sanna Marin, que ha qualificat la decisió d'històrica. Segueix els passos d'Alemanya i Suècia, que també han anunciat l'enviament d'armament i finançament per a Ucraïna. Finlàndia i Suècia no formen part de l'OTAN, tot i que el debat intern s'ha intensificat en tots dos països els últims mesos i encara més els últims dies, des de la invasió russa a Ucraïna, malgrat les amenaces de Moscou de repercussions militars i polítiques si s'adhereixen a l'Aliança. En canvi, Hongria no enviarà tropes ni armes a Ucraïna i no permetrà que les armes letals transitin pel seu territori, amb l'argument que vol mantenir el país segur, segons ha dit el ministre d'Afers Exteriors, Péter Szijjártó, durant una visita a Kosovo. "El motiu per prendre aquesta decisió és que aquests lliuraments podrien convertir-se en objectiu d'una acció militar hostil, i hem de garantir la seguretat d'Hongria... que no estem involucrats en aquesta guerra", ha afirmat. El govern de Víktor Orbán ha tingut relacions molt properes amb Putin.
Mentrestant, l'altre punt calent dels combats és el sud d'Ucraïna. Les tropes russes han controlat la zona al voltant de la central nuclear de Zaporíjia, segons ha dit el ministeri de Defensa de Rússia a l'agència Interfax. Continua resistint la ciutat portuària de Mariúpol, al mar d'Azov, a poc més de 700 quilòmetres al sud de Kíev, un enclavament decisiu per a les forces russes per establir un passatge entre la península de Crimea i la zona del Donbass. Una cadena de televisió ucraïnesa ha recollit el moment en què personal sanitari trasllada una nena de 6 anys que va resultar ferida diumenge a la rodalia de la ciutat de Mariúpol. Va arribar a l'hospital encara viva, però els metges no van poder salvar-la. Organismes independents, reconeguts per Nacions Unides, han elevat a 16 el nombre de criatures que fins ara han mort en el conflicte.
L’ONU calcula que almenys 102 civils han mort a Ucraïna des que Rússia va començar la seva invasió dijous, amb 304 ferits més, però tem que la xifra real serà "considerablement més alta". "La majoria d’aquests civils han estat assassinats per armes explosives, inclosos bombardejos d’artilleria pesada i sistemes de coets de llançament múltiple i atacs aeris". Uns 422.000 ucraïnesos han fugit del seu país, amb molts més desplaçats dins d’Ucraïna. Els països veïns (Polònia, Hongria, Moldàvia, Eslovàquia i Romania), són els principals receptors dels refugiats.