Caos i disparitat en els sistemes de recompte arreu del món

En molts països hi ha polèmiques i dubtes sobre els mètodes per comptabilitzar els contagis i els morts per covid-19. La Xina, el país origen del brot i amb les dades oficials molt qüestionades, va revisar just ahir el nombre de morts a Wuhan i va incrementar gairebé en un 50% l’estadística, sumant 1.290 difunts més i elevant el total de víctimes mortals a l’epicentre de la pandèmia a 3.869. Les xifres actualitzades dibuixen un mapa de 4.632 morts i 83.730 contagiats a tot el país.

Xina

Les qüestionades i mutants xifres xineses de la pandèmia

Malgrat la correcció, la mortalitat xinesa continua sent molt baixa en comparació amb la resta del món i fa dubtar de la transparència del govern. El nou recompte es va justificar anunciant que s’havien comptat els morts fora dels hospitals, però el criteri s’ha aplicat només a Wuhan i no a la resta del país. La Xina sempre ha comptat els que donaven positiu als tests de laboratori. El 13 de febrer va decidir sumar-hi els diagnòstics clínics, amb símptomes i tomografies dels pulmons (va afegir més de 14.000 contagis), però el criteri només va durar 5 dies.

Fa poc, una filtració d’un diari de Hong Kong deia que 43.000 asimptomàtics no apareixien a les xifres oficials. Des de l’1 d’abril hi estan inclosos però només els nous casos. Al febrer deien que aquests casos no suposaven perill de contagi, però ara són la principal preocupació.

Informa Dolors Rodríguez (Pequín)

Estats Units

Un recompte incomplet de la pandèmia al país més afectat

Si es vol saber el nombre de morts per covid-19 als EUA cal evitar les rodes de premsa diàries de la Casa Blanca. De vegades hi donen la xifra de positius, però no la de morts. I Donald Trump tendeix a evitar esmentar la part humana de la tragèdia i concentrar-se en l’econòmica. Després de setmanes sense oferir informació actualitzada, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties actualitzen cada dia a la web les dues dades. Dimarts l’agència governamental va emetre una nova guia perquè els estats incloguin en el seu recompte de morts els difunts dels quals no s’ha pogut confirmar el positiu però que tenien indicis que apunten a la malaltia. Amb un país tan descentralitzat, les dades estan en gran mesura en mans dels estats, que les ofereixen de maneres diferents. No tots faciliten la raça o el grup ètnic dels contagiats. Tampoc hi ha xifres oficials a nivell federal de la situació a les residències de gent gran. Només estimacions i recomptes periodístics.

Informa Carlos Pérez Cruz (Washington)

Itàlia

Els criteris canvien a les diferents regions

A Itàlia, Protecció Civil comunica cada dia el nombre de víctimes a partir de les dades que les regions remeten al ministeri de Sanitat. Tots excepte els de les províncies autònomes de Trento i Bolzano, que tenen el seu propi recompte. El balanç oficial recull morts, contagis lleus (que no requereixen hospitalització), ingressos a les unitats de cures intensives i curats, dada que inclou de manera indiscriminada qui ha sigut declarat curat clínicament perquè ja no mostrava símptomes de coronavirus i qui ha rebut l’alta de l’hospital.

Les dades no són precises i es creu que el nombre de víctimes està infravalorat, ja que les persones que moren amb símptomes de coronavirus però a les quals no s’ha fet el test no estan considerades clínicament positives i no apareixen en el recompte. Això inclou els morts a les residències de gent gran. Tampoc és exacte el nombre de contagis, perquè, tot i que es recomana fer els tests només als simptomàtics, cada regió aplica protocols diferents en funció de la seva capacitat: mentre que al Vèneto fan tests massius i aïllen els asimptomàtics, a la Llombardia només fan proves als que tenen símptomes.

Informa Soraya Melguizo (Milà)

França

Dubtes en el recompte a residències i centres sociosanitaris

Al començament de l’epidèmia a França, les autoritats sanitàries només donaven dades de casos i morts als hospitals. No va ser fins a principis d’aquest mes que també es van començar a comunicar els positius i morts en residències d’avis i centres medicosocials. El govern ho va justificar dient que no disposava fins llavors d’un sistema informatitzat de defuncions per a aquests centres. Però el recompte en residències seguia sent aproximatiu. Per falta de tests, la pràctica generalitzada consistia en fer la prova a les dues o tres primeres persones que tenien símptomes greus. Si d’altres residents tenien símptomes es donava per fet que tenien el covid-19 sense fer-los el test. La setmana passada el govern va anunciar una “vasta operació” de tests als geriàtrics i centres medicosocials: promet fer proves a tots els residents i al personal perquè el recompte sigui més realista.

Informa Alícia Sans (París)

Alemanya

No hi ha acord en el nombre de contagis i morts a Alemanya

Alemanya registrava ahir 134.000 infectats i uns 4.000 morts. Des de l’inici del brot al país, els mitjans alemanys han donat xifres de dues fonts, argumentant que utilitzaven paràmetres diferents per al recompte: l’institut berlinès Robert Koch (RKI), que en donava menys, i la Universitat John Hopkins dels EUA, que en donava més. Ara s’hi han afegit recomptes d’instituts de salut regionals i universitats alemanyes que critiquen que les xifres del RKI estan inflades. Hamburg i Bonn són les ciutats que capitanegen la polèmica: diferencien entre els morts pel coronavirus i els que moren amb el coronavirus: consideren que pacients amb malalties prèvies haurien mort també sense el covid-19. Altres viròlegs critiquen el RKI per comptar massa pocs casos: aquest institut científic només compta els positius de laboratori. Tampoc es fan tests post mortem.

Informa Gemma Terés (Berlín)

Regne Unit

Un desfasament de 2.000 morts entre les dades del govern i les de l’ONS

Des de l’inici de la pandèmia, el Regne Unit només facilita el recompte de víctimes mortals que han tingut lloc als hospitals i que han donat positiu en la prova. La inexactitud del sistema ha quedat al descobert aquesta setmana quan l’Oficina Nacional d’Estadística (ONS, per les sigles en anglès) ha fet públiques les seves dades sobre morts per covid-19 a partir de la informació inclosa en els certificats de defunció dels morts que s’ha comprovat mitjançant anàlisis que tenien covid-19 o que, pels símptomes, eren sospitosos de tenir-lo, que han tingut lloc fora dels hospitals i en llars de la tercera edat. Així, fins al 3 d’abril, l’última data de què Estadística té dades, el nombre de morts per la pandèmia havia sigut de 5.979. El ministeri de Sanitat havia informat fins a la mateixa data de 3.939 morts, una diferència de més de 2.000 persones. La magnitud de l’impacte del brot, doncs, està lluny de conèixer-se.

Informa Quim Aranda (Londres)

Suècia

Només es tenen en compte els que han donat positiu a la prova

A Suècia, l’Agència de Salut Pública cada dia dona les dades oficials, que inclouen només els casos confirmats: una petita proporció del nombre real, tenint en compte que Suècia és el país nòrdic que menys tests ha fet (al 0,7% de la població). El govern va informar ahir que canvia d’estratègia i que elevarà el nombre de proves a les 100.000 setmanals. El recompte de morts inclou totes les persones a les quals s’havia detectat la malaltia, ja hagin mort en hospitals, en residències o a casa seva, sempre que se’ls hagués fet la prova.

Informa Núria Masclans (Malmö)