Les colònies 'salvatges' es disparen a Cisjordània

Amona (Cisjordània)Amona és el que es coneix com una colònia salvatge. És a prop de l’assentament jueu d’Ofra, al nord de Jerusalem, a la Cisjordània ocupada, però a diferència d’Ofra encara no és legal -d’acord amb les lleis israelianes-. Malgrat que totes les colònies són il·legals segons la llei internacional, Israel ha establert aquesta distinció. I tot i que la comunitat internacional no l’accepta, tampoc fa res per posar-hi fi.

Amona la van establir un grup de colons jueus joves d’Ofra el 1996. Van plantar les seves caravanes al bell mig de la muntanya i s’hi van quedar -ara viuen en construccions prefabricades-. És el mateix que s’ha fet en un centenar d’indrets de Cisjordània en els últims anys: presentar fets consumats. Es tracta d’una estratègia que, amb algunes excepcions, l’exèrcit i el govern israelians sempre acaben acceptant.

Fa vint anys que Amona ha anat creixent, i actualment hi viuen quaranta famílies jueves, entre les quals hi ha més de 200 menors. Les terres que ocupen són propietat de més de quaranta famílies palestines que viuen al poble veí de Silwad. Unes famílies que tenen els títols de propietat i que han denunciat la situació davant els tribunals israelians.

Mohammed Shkeir és un advocat palestí que treballa per a l’organització de drets humans israelianaYesh Din[Hi ha justícia], que defensa les famílies propietàries de les terres d’Amona. Actualment el cas està als tribunals israelians i aquest mes de novembre han dictaminat que l’estat ha de desmantellar les estructures prefabricades d’Amona abans del 25 de desembre. Ahir els colons van acceptar la proposta del govern de Benjamin Netanyahu i el seu soci d’ultradreta, Naftali Bennet, d’abandonar les cases per traslladar-se a un altre punt de Cisjordània on el govern assegura que el propietari palestí està “absent”. S’evita així el xoc entre colons i exèrcit israelià, però una ONG israeliana ja ha advertit que n’ha localitzat el propietari i que portarà el nou emplaçament als tribunals.

“No tenim intenció de marxar”

Eli Greenberg, de 43 anys, viu a Amona des del 2004. Abans vivia a la colònia de Bet El, també a la Cisjordània ocupada, i abans a la ciutat israeliana de Haifa. És doctor en estudis bíblics i té vuit fills d’entre 4 i 21 anys. “Vaig començar a buscar un lloc tranquil per viure, una comunitat petita, i finalment em vaig decidir per Amona -diu-. Estic segur que Amona no es desmantellarà el 25 de desembre. El govern trobarà una solució. Nosaltres no tenim cap intenció de marxar d’aquí. A més a més, cap palestí ha provat davant dels tribunals que aquestes terres siguin seves”, diu Greenberg.

Les últimes paraules de Greenberg han quedat desmentides per la justícia, però els colons fan servir casuístiques talmúdiques per justificar-les. Els tribunals israelians han reconegut els títols de propietat dels palestins. Però no els de tots. Han al·legat que alguns d’ells van fugir de les terres el 1967 -durant la Guerra dels Sis Dies, que va acabar amb l’ocupació israeliana de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est, el Sinaí i els alts del Golan a Síria- i en van perdre els drets.

A Silwad, les famílies afectades, ajudades per advocats jueus de Yesh Din, diuen que no pararan fins a recuperar les terres. “És la terra dels meus pares i dels meus avis. Sempre ha sigut la terra de la meva família. Ens la van prendre per la força. Un dia van arribar els colons amb les seves caravanes i des de llavors no hem pogut tornar-hi”, diu Mariam Hamad. Els colons d’Amona, i fins i tot el govern israelià, parlen de donar una compensació econòmica als propietaris palestins, però aquests diuen que volen les terres i que no acceptaran cap compensació “per molt bona que sigui”, perquè consideren que el cas s’inscriu en la voluntat israeliana de fer fora els palestins de Cisjordània.

Lluita pel dret a tornar

“Quan jo era petita el meu pare treballava la terra. Amb set anys l’acompanyava a la collita. Recordo que el meu pare va plantar una tenda per protegir-nos de la calor durant l’estiu. Plantàvem tomàquets, hi havia figueres i oliveres, teníem una mica de tot”, recorda Mariam Hamad, de 82 anys.

Des que es va establir Amona, però, els palestins no han pogut tornar a les seves terres. Alguna vegada ho han intentat, però els colons han sortit armats i els han disparat perquè no s’acostessin. És una mena de llei de la selva que Israel aplica amb els palestins sense que la comunitat internacional hi intervingui.

Aisa Zaid, un altre propietari palestí, recorda que quan el seu pare estava a punt de morir va demanar als seus fills que el portessin a les seves terres “per acomiadar-se”. Els fills el van agafar i es van dirigir cap a Amona, però quan els colons els van veure els van disparar i van haver de tornar corrents a Silwad.