Colòmbia vota amb una FARC debilitada

BarcelonaL’única certesa de les incertes eleccions legislatives que avui es fan a Colòmbia són els 10 escons que té garantits la Força Alternativa Revolucionària del Comú (FARC), la marca política de l’antiga guerrilla de les FARC. La participació dels antics guerrillers en política és, de fet, la gran novetat d’unes eleccions que es fan per primer cop sense conflicte i que es presenten com “la volta zero” de les presidencials del maig, en paraules de Rafael Grasa, professor de relacions internacionals de la UAB. La reconversió de la guerrilla en partit ha dividit encara més una societat ja polaritzada entre els que assumeixen que l’entrada de la FARC a les institucions és el preu que cal pagar per a la normalització i els que, per contra, critiquen que el partit concorri amb la mateixa sigla de l’antiga guerrilla i la cúpula militar gairebé intacta. S’ha escapat del pes de la justícia, pensen.

L’estrena en l’arena política ha tingut més d’un entrebanc. Dijous el líder de la FARC, Rodrigo Landoño, Timochenko,retirava la seva candidatura a les presidencials pels seus greus problemes de salut, i per la falta de seguretat per als seus candidats, després de diversos atacs físics i verbals que van fer que anul·lessin la campanya. Les raons per a la retirada no poden emmascarar, però, els pobres resultats que auguren per a la FARC analistes i enquestes, que assenyalen que amb prou feines obtindria l’1% dels sufragis i s’hauria de conformar amb els cinc parlamentaris reservats per al partit al Senat, i cinc més per a la Cambra de Representants. Per aquesta raó, la FARC s’estima més donar suport als candidats “favorables” als acords de pau, conscient que les seves llistes “restaven més que sumaven” per al bloc d’esquerres, assenyala Jerónimo Ríos, professor a Bogotà de la Universitat Internacional de la Rioja. Aquest politòleg apunta que “el moment d’èxit” de la vella guerrilla podrien ser “les eleccions municipals i departamentals del 2019”. A les regions rurals que més van patir la violència durant els 52 anys de lluita armada va triomfar l’opció de buscar la pau en el plebiscit de l’octubre del 2016. En canvi, al conjunt del país el no es va imposar per un estret marge i una abstenció rècord.

Una societat conservadora

Colòmbia és, per a aquest politòleg, “el punt negre” per a l’esquerra llatinoamericana, un país impermeable als aires progressistes que han regnat al continent durant dècades per un “substrat econòmic” que ha mantingut les desigualtats socials, la concentració de la riquesa en poques mans i la inqüestionable validesa dels valors conservadors com a contrapunt a la violència del conflicte focalitzada en la guerrilla. El desarmament, efectiu des del mes de juny passat, no sembla que ara per ara faci imaginar un legislatiu esquerrà.

Independentment del que obtingui la FARC, els resultats dels comicis d’avui tampoc es poden llegir com una pista sobre el que passarà a les presidencials del maig. El fet que hi hagi candidats que han prescindit de sigles per anar per lliure demostra, apunta Grasa, el gran “desprestigi del sistema de partits”. L’estratègia “desdibuixarà” qui substituirà Juan Manuel Santos, el president que va guanyar un Nobel de la pau per apostar per la fi del conflicte, però que li va valer un fort rebuig a casa en perdre, contra pronòstic, el plebiscit de la pau. Santos s’ha posat de perfil i no s’ha posicionat per cap candidat, desgastat per la lentitud en el desplegament de l’acord.

Bons auguris per als uribistes

Els sondejos assenyalen una victòria del centredreta i la dreta més dura que representa el Centre Democràtic de l’expresident Álvaro Uribe, la personificació del no a la pau. La campanya s’ha centrat bàsicament en la responsabilitat de cedir davant la guerrilla i s’ha fet a l’ombra del fracàs en les incipients converses amb l’Exèrcit d’Alliberament Nacional, l’ELN, una guerrilla sense tanta implantació territorial com les FARC. Segons les enquestes, les forces esquerranes tindran uns resultats pobres, però en tot cas s’esperen unes “aritmètiques complicades”, indica el professor de la UAB, assessor en el procés de diàleg amb les FARC.

Colòmbia és un país amb alts índexs d’abstenció, superiors al 50%. Els partits s’han escarrassat durant la campanya per cridar a la participació davant l’escenari postconflicte. Amb tot, els analistes auguren una abstenció rècord.