Colòmbia posa la penúltima pedra per a la pau amb les FARC

Barcelona“Ara, a complir la paraula firmada”. Era el titular d’ahir del diari El Espectador per donar la benvinguda a la rúbrica històrica: un acord de pau que posa fi a 52 anys de conflicte a Colòmbia, amb uns set milions de desplaçats interns, gairebé 270.000 morts i centenars de milers de vides destruïdes. Però la signatura d’ahir [de matinada en hora catalana] encara no és la fi del llarg trajecte que el govern de Juan Manuel Santos i la cúpula de la guerrilla de les FARC van iniciar el 2012. Diumenge la ciutadania està convocada per referendar el pacte de l’Havana en un plebiscit en què el país es juga el seu futur sense armes i el president Santos el seu prestigi polític: tot i que la Constitució no l’hi obligava, ha volgut sotmetre l’acord a les urnes. Després de mesos en què les opcions del sí i del no estaven igualades amb l’abstenció, les enquestes que ahir publicaven mitjans locals donaven un gran avantatge al sí, favorable a la pau.

El de la signatura va ser un gran acte sense cap espai per a la improvisació. Ideat per ser un bon espai propagandístic de cara al sí en la jornada de diumenge. “Amb el seu vot, el diumenge 2 d’octubre podrem deixar enrere un passat trist i obrir les portes a un futur millor, amb alegria i optimisme”, deia Santos, a manera d’eslògan electoral. Hi havia més de 2.500 convidats, entre els quals destacaven una vintena de caps d’estat i de govern de mig món, i en lloc preeminent 400 víctimes van poder contemplar com Santos i el líder de les FARC, Rodrigo Londoño, Timochenko, deixaven la seva rúbrica en l’acord.

Molts experts ja el veuen com el model a seguir en les paus que esperen, pel rol atorgat a les víctimes de totes bandes, la justícia transicional i la perspectiva de gènere que s’ha incorporat al text, auspiciat per l’ONU i mitja dotzena de països mediadors liderats per la Cuba castrista. La signatura es va fer amb una bala del calibre cinc reconvertida en bolígraf, una metàfora del pas de fer callar les armes a la vida política que han de fer ara els 7.500 guerrillers de les FARC. Encara que en el conflicte colombià ells no són els únics que han deixat víctimes: els paramilitars i les mateixes forces armades governamentals també acumulen morts i abusos de drets humans.

“Vostès [a les FARC] han entès la crida de la història”, va celebrar Santos en el seu discurs, en què va titllar de “decisió valenta i intel·ligent” la de “canviar les bales pels vots”. La guerrilla, que ja ha referendat l’acord de pau, es desmobilitzarà en mig any i farà el salt a la política, i es convertirà així en un partit que durant les dues properes legislatures tindrà garantida una petita representació parlamentària.

Blanc de pau

Santos i Timochenko, tots dos vestits de blanc impol·lut, com tots els convidats, es van donar la mà enmig dels somriures i la satisfacció dels dirigents. L’alegria era evident. Acabaven de posar la penúltima pedra de l’edifici de la pau colombiana. En un discurs plagat de referències poètiques i de record nostàlgic cap a l’escriptor Gabriel García Márquez, artífex d’intents fallits de debats, Timochenko va demanar “perdó” a les víctimes, un gest rebut al crit de “sí que es pot”. El guerriller va indicar que per a les FARC no hi ha marxa enrere. “Avui estem en una nova era de reconciliació i construcció de pau”, va dir, i va demanar als colombians que estiguin preparats “per desarmar la ment i els cors”.