Colòmbia: primer la pau, després el desarmament
L’històric acord entre el govern i les FARC es firma avui i ha de ser ratificat en referèndum diumenge
Medellín (colòmbia)El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i el cap de la guerrilla de les FARC, Rodrigo Londoño, àlies Timoléon Jiménez i també Timochenko, firmaran avui l’acord de pau fet públic el 24 d’agost a l’Havana. L’acte tindrà lloc al Centre de Convencions de Cartagena de Indias i acollirà uns 2.500 convidats. Entre ells, representants de la comunitat internacional, com el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, i caps d’estat, com l’uruguaià José Mujica o Nicolás Maduro, de Veneçuela. A més, la cerimònia comptarà amb organitzacions de la societat civil i amb representants de les víctimes.
La rúbrica posa fi a 52 anys de conflicte armat entre guerrilla i estat. No obstant, l’acord de pau ha de ser ratificat pels colombians a través d’un plebiscit aquest diumenge. En aquest moment, les enquestes apunten a una victòria del sí amb un 54% dels vots.
L’acord marca que la “cronologia de desarmament” de la guerrilla començarà l’endemà de la firma. Diferents mitjans locals i internacionals es van fer ressò de la polèmica generada després d’unes declaracions recents del comandant de les FARC Iván Márquez en què contradeia aquest punt. “Sense llei d’amnistia i indult és molt difícil que la guerrilla comenci el moviment cap a les zones on lliuraran les armes”.
Desmobilització complexa
Des de l’Alt Comissionat per a la Pau, Carolina González creu que no hi ha lloc per a la polèmica. “No serà fins a cinc dies després de la firma, és a dir l’1 d’octubre, quan iniciïn el camí des dels seus campaments fins a les zones de desarmament. Poden trigar fins a 30 dies a arribar i el desarmament es donarà de manera esglaonada durant 150 dies. Si tenim en compte que el plebiscit és el dia 2 d’octubre i que comptem amb un mecanisme d’aprovació de lleis exprés fast track, la llei d’amnistia estarà vigent per oferir les garanties que exigeixen les FARC per als guerrillers que no hagin comès delictes de lesa humanitat”.
L’acord estableix la creació de 27 zones de desarmament, anomenades zones -o punts si són més petits- de camins transitoris de normalització. Aquestes zones estan ubicades al voltant de camins i cases de pagès apartades de nuclis urbans. Però cada zona comptarà amb un anell de seguretat d’un quilòmetre que la separarà de la resta de la població. Aquest perímetre estarà controlat pel mecanisme de monitorització i verificació format pel govern, les FARC i personal de l’ONU no armat. A partir d’aquest quilòmetre sí que hi haurà força pública. Les autoritats civils continuaran amb plens poders en aquestes zones amb l’única excepció que tindran prohibit el pas als campaments on els guerrillers pernoctaran i lliuraran les armes. Per la seva banda, la població civil no podrà portar armes.
Contenidors per lliurar les armes
Dins dels campaments, d’un a quatre per zona, hi haurà contenidors gestionats per personal de l’ONU, on els membres de les FARC de manera esglaonada lliuraran i dipositaran les armes. Els guerrillers només podran sortir dels campaments sense armes i sense anar més enllà del perímetre de seguretat. Dins de cada zona és on els desmobilitzats començaran a preparar-se per a la vida de civil. “Rebran atenció en salut, es procedirà a realitzar-los la cèdula de ciutadania, rebran cursos de formació agropecuària i també d’educació bàsica. I, finalment, es duran a terme activitats de preparació per a la reincorporació a la vida civil”, explica González.
La Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP), el sistema judicial que processarà els actors implicats en el conflicte, s’anirà construint de manera paral·lela a l’avanç del desarmament. “Cal entendre que crear la JEP suposa molta burocràcia i tràmits que volen temps. El seu inici no s’ha de solapar necessàriament amb el desarmament. A més, la desmobilització és la base perquè la resta de l’acord funcioni. Sense desmobilització, és difícil començar el procés judicial”, apunta Andrea Salazar, politòloga experta en resolució de conflictes i fundadora de Preguntes de l’Havana, una iniciativa civil i gratuïta que respon a través de perfils a Facebook i Twitter a inquietuds dels usuaris sobre el procés de pau.
El difícil retorn a la vida civil
La reincorporació a la vida civil dels guerrillers -alguns han viscut tota la vida als campaments de la guerrilla a la selva-, almenys dels amnistiats, serà efectiva un cop finalitzin els 180 dies de desarmament. “Es farà sota la supervisió i acompanyament del Consell Nacional de Reincorporació, format per personal governamental i de les FARC”, apunta Salazar.