Colòmbia ha aplicat només un 18% dels acords de pau

BarcelonaEncara queda molt de camí perquè s’implanti a Colòmbia la lletra de l’acord de pau signat el 2016 per les FARC i l’executiu de Juan Manuel Santos. La Comissió Internacional de Verificació dels Drets Humans va denunciar ahir que només s’han complert un 18,5% dels punts i que l’executiu “només ha tramitat 12 de les 34 mesures que es va acordar aplicar durant el primer any del procés de pau”. Joaquín Sánchez, coordinador de l’informe, va explicar des del Parlament Europeu que queda molt per fer en el camp de la reforma rural integrada, ja que només s’han iniciat el 20% dels processos perquè els paramilitars tornin les terres als seus legítims propietaris. Però encara s’està més endarrerit en el capítol referent a la participació política.

Els observadors asseguren que la vella guerrilla està complint els acords d’alto el foc, però reclamen un compromís i sensibilitat més grans de l’executiu per imposar mesures de justícia per a la població civil, que ha sigut, sens dubte, la gran víctima d’un conflicte que ha durat mig segle.

Colòmbia afronta una ronda doble d’eleccions: l’11 de març, les legislatives, i el 27 de maig, la primera volta de les presidencials. La campanya està sent, si més no, inusual per la ressaca de la desmilitarització de les FARC, que per primer cop concorren a uns comicis en els quals, gràcies a l’acord de pau, tenen ja garantits cinc escons en cadascuna de les dues cambres.

Però el pas de les armes a la política ha dividit la societat colombiana, com ja va quedar demostrat en el referèndum amb què el president Santos va intentar rubricar un acord de pau gestat durant quatre anys en contra del seu vell aliat i ara rival, l’expresident Álvaro Uribe, que ha sigut i és la cara visible dels més crítics. La polarització també s’ha fet evident en la campanya dels candidats de la FARC -els guerrillers mantenen les sigles per a la seva aventura parlamentària però sota el nom de -, que són atacats i escridassats per grups de la dreta que temen que la presència dels antics guerrillers marxistes encomani a Colòmbia el virus del bolivarisme. Amb aquest panorama, la FARC, el partit polític, va decidir aquest de setmana aturar la seva campanya per les amenaces rebudes, i això enrareix encara més l’ambient. Les últimes enquestes donen com a favorit l’exalcalde de Bogotà Gustavo Petro, un exguerriller de l’M-19 que ha sabut fer del seu discurs contra la corrupció un bon ganxo electoral.

Crisi a la frontera veneçolana

I és que Veneçuela i Colòmbia, veïns geogràfics, tenen el seu futur a curt termini lligat. A banda dels problemes interns, a Colòmbia també l’esquitxen els problemes veneçolans, que pateix una crisi econòmica, social i política de conseqüències incertes. Veneçuela també es juga el futur en uns comicis que el president, Nicolás Maduro, ha convocat per al 22 d’abril aprofitant la falta de lideratge entre els opositors i buscant una reelecció gairebé segura. La crisi veneçolana toca de ple la realitat colombiana per l’arribada diària de 37.000 ciutadans que creuen la frontera buscant en molts casos medicines i aliments que no troben a Veneçuela. L’èxode ha enfrontat els dos governs i ha fet que el president Santos ordeni l’establiment de controls migratoris.

Mèxic, presidencials contra la corrupció

Un tercer país llatinoamericà, Mèxic, també està en campanya pels comicis de l’1 de juliol. A cinc mesos vista, els analistes apunten un canvi de rumb polític, ja que aposten pel candidat esquerrà Andrés Manuel López Obrador per substituir el priista Enrique Peña Nieto. Mèxic va tancar diumenge 59 dies de precampanya, una mena de primàries dels partits que presenten més d’un candidat, marcats més per la crítica i la desqualificació que per la profunditat de les propostes. En aquest sentit, les més visibles són les relatives a una amnistia a criminals, mesures anticorrupció o l’anomenat ingrés bàsic universal.