El risc de col·lapse amenaça desenes de preses al Brasil

Barcelona“Era un crim anunciat”, diu Moisés Borges, del Moviment d’Afectats per les Preses del Brasil (MAB). “La Vale sabia que la presa podia trencar-se i no hi va fer res, al contrari, ho va tapar”, explica el brasiler, que ha passat per Barcelona en la seva gira de denúncia internacional. L’empresa minera Vale és la propietària de la presa que el 25 de gener es va trencar a Brumadinho i va causar la mort d’almenys 206 persones.

Aquest dilluns es compleixen dos mesos de la tragèdia i encara hi ha 120 desapareguts. “No es troben els cossos i en alguns casos trobem només un braç o una cama, perquè el material tòxic que es va deixar anar amb el trencament de la presa destrueix també els teixits”, relata.

La presa de residus miners de Brumadinho va deixar anar 13 milions de metres cúbics de fang tòxic que han destruït 112 hectàrees de bosc i que encara contaminen el riu Paraopeba, que abasta una població de 600.000 persones. Una contaminació que amenaça amb arribar aviat al San Francisco -el Paraopeba n’és afluent-, un riu que travessa cinc estats brasilers.

Però no és la primera vegada, i potser no serà l’última, que el Brasil afronta una catàstrofe similar. L’any 2015 una altra presa de residus miners també propietat de la Vale es va trencar a Mariana, va matar dinou persones i va contaminar 300 quilòmetres de riu. “Cap responsable de Vale va ser sancionat, i tant la investigació com el monitoratge posterior es van deixar en mans de l’empresa”, explica Borges.

L’activista assegura que l’Agència Nacional de l’Aigua del Brasil té identificades 45 preses (de tot tipus) “a punt de trencar-se”. Segons dades de l’Agència Nacional de Mineria, al país hi ha 769 preses mineres, 223 de les quals presenten un “dany potencial alt”.

La por a nous trencaments de preses ha portat a evacuar de manera preventiva els voltants de cinc preses més a l’estat de Minas Gerais, quatre de les quals propietat de Vale. I a mitjans d’aquest mes el govern brasiler va prohibir les preses de muntant, la tecnologia que es feia servir a Brumadinho, antiquada i barata, i que encara fan servir desenes de preses a tot el país. L’estat s’ha compromès a erradicar-les el 2023.

Vale és propietària de 160 preses mineres al Brasil, 65 de les quals tenen “alt risc de dany o col·lapse”, segons el mapa que l’Environmental Justice Atlas (EJAtlas) ha creat per ubicar les operacions de la companyia que han generat conflictes socioambientals arreu del món.

El mapa interactiu documenta fins a 27 projectes de la Vale a nou països diferents que han generat conflictes socials i mediambientals, des de Nova Caledònia, al Pacífic, fins a l'Equador o Xile, passant per Indonèsia i Moçambic. “Hi hem vist [en les operacions de Vale] un patró repetitiu de violacions de drets humans i drets de legislació ambiental, però també d’impunitat, ja que sembla que en cap cas s’ha portat cap responsable davant la justícia”, diu Daniela del Bene, de l’ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona, que gestiona l’EJAtlas.

El mapa interactiu sobre Vale s’ha elaborat en cooperació amb GeoComunes de Mèxic i la Universitat Federal Fluminense del Brasil. Una contribució del món acadèmic a la lluita social contra els abusos d’aquesta empresa, entre els quals Del Bene destaca “l’acaparament de terres, el desplaçament de població amb compensacions insuficients i la contaminació ambiental”. “Això no vol dir que altres empreses no ho facin –EJAtlas també té un mapa dedicat als conflictes de Chevron–, però val la pena assenyalar les que es caracteritzen per aquest patró”, diu la investigadora.

Vale és el productor de ferro i níquel més gran del món i la cinquena empresa minera a nivell global. Va néixer el 1942 com a minera pública brasilera, però el 1997 es va privatitzar i internacionalitzar. Avui té un 48% d’inversió internacional, entre la qual hi ha el Banco Santander, tot i que fonts de l’entitat destaquen que no és una participació significativa. El MAB intenta fer pressió sobre aquests accionistes per acabar amb les pràctiques de l’empresa. Aquests dies s’ha reunit també amb la relatora de l’ONU pels Drets Humans i amb membres del Parlament Europeu per denunciar la “impunitat” amb què actua Vale al Brasil i la “connivència de la justícia i els governs estatal i federal”.

En aquesta denúncia no estan sols. Greenpeace Brasil ha impulsat també la campanya Aturem la Vale. “No pot seguir operant perquè no compleix les condicions, com proven els desastres de Mariana i Brumadinho”, diu a l’ARA Fabiana Alves, portaveu de l’ONG al Brasil. També alerta que el govern de Jair Bolsonaro el que pretén, al contrari, és generalitzar els processos de licitació ambiental agilitzats, com el que es va concedir a Brumadinho pocs mesos abans del seu col·lapse.

Investigacions posteriors a la tragèdia han constatat que Vale va acomiadar un auditor extern l’any passat “per divergències de criteri” i va contractar en el seu lloc una una altra auditora, l’alemanya Tüv Süv, que el novembre de 2018 li va donar la certificació per seguir operant la presa de Brumadinho. “Amb aquesta certificació tècnica, l’empresa va aconseguir del govern de l’estat de Mina Gerais un procès de licitació ambiental per la via agilitzada”, denuncia Borges. Només uns mesos més tard, la presa es trencava.

Contactada per aquest diari, Vale es va limitar a redirigir qualsevol dubte a la informació penjada a la seva web, on divendres hi havia una nota per anunciar l’inici del procés de sol·licitud de les indemnitzacions d’emergència. Segons l’acord inicial amb la justícia, l’empresa pagarà als 30.000 habitants de Brumadinho dotze mesos de salari mínim als majors d’edat, mig salari als joves i un terç als infants.

Greenpeace denuncia també l'empresa asseguradora Mapfre per la seva responsabilitat en la tragèdia, com a membre del consorci d'empreses que dona cobertura a les operacions de la minera Vale. "El desastre de Brumadinho posa en dubte la funció social de Mapfre i la seva responsabilitat social corporativa -diu Miguel Angel Soto, de Greenpeace Espanya-. Se suposa que el seu negoci es basa en assegurar que les activitats són segures per als treballadors i la comunitat local i que són netes i no danyen el mediambient".