El còlera s’acarnissa amb el Iemen
L’epidèmia, que des de fa mesos afecta unes 300.000 persones, col·lapsa els serveis públics
Tunis“Per por del còlera, no bec mai aigua de l’aixeta i només prenc menjar enllaunat. Però no tothom s’ho pot permetre. L’epidèmia de còlera s’acarnissa amb els més pobres”, explica Murad Subai, un jove artista iemenita resident a Sanà, capital d’un país martiritzat per una guerra que va iniciar-se fa més de dos anys i que presenta un balanç d’unes 20.000 víctimes mortals. “Amb la guerra, la vida s’ha tornat impossible. Els preus canvien cada setmana, si no cada dia. No hi ha feina i els funcionaris ja fa onze mesos que no cobren”, lamenta Murad que, com la majoria de ciutadans, s’ha de conformar amb entre una i dues hores d’electricitat al dia.
La devastació de les infraestructures, especialment les sanitàries, és a l’origen de la greu epidèmia de còlera que assota el país, l’última d’una llarga sèrie de plagues que han convertit el Iemen en l’escenari d’una de les pitjors crisis humanitàries del segle XXI. Des de finals de març, unes 300.000 persones s’han infectat d’aquesta malaltia i més de 1.600 han mort, segons el Comitè Internacional de la Creu Roja. El brot està descontrolat i cada dia es registren 7.000 nous casos de contagi.
“Els serveis públics estan col·lapsats i són incapaços de fer front a una epidèmia que, en condicions normals, no seria difícil de sufocar”, comenta Roger Gutiérrez, coordinador de Metges Sense Fronteres fins al mes de juny a l’hospital d’Abs, una de les zones més castigades pel brot mortal. Només al voltant de l’1% dels malalts que reben tractament pel còlera acaben morint. La bactèria provoca una deshidratació aguda: el cos pot perdre entre 20 i 24 litres diaris de líquids. En canvi, la taxa de mortalitat ascendeix al 50% sense atenció mèdica. “La manca d’higiene i, sobretot, d’aigua potable, afavoreix l’expansió de la malaltia, que es contagia a través de l’aigua i ja és present almenys en 19 de les 23 províncies del país”, afegeix Gutiérrez.
No és el primer brot de còlera al Iemen, que els últims mesos ha vist també com es multiplicaven els casos d’altres malalties com la malària i la tos ferina. Les xifres de la crisi humanitària calculades per la ONU són esgarrifoses: cada 10 minuts mor un nen de menys de cinc anys per causes evitables, 7 milions de persones estan en risc de morir de fam i més de 14 dels 26 milions de iemenites necessiten rebre ajuda alimentària o sanitària. Un sector de la població especialment vulnerable són els prop de quatre milions de desplaçats interns. Segons Gutiérrez, les ONG estan desbordades.
L’actual conflicte, amb una dimensió local i internacional, va iniciar-se el març del 2015. Un bàndol està integrat per la milícia houthi, una minoria religiosa xiïta, i les unitats de l’exèrcit lleials a l’expresident Ali Abdul·lah Sàleh, expulsat del poder per la Primavera Àrab. A l’altre hi ha el president Mansur Hadi, grups locals que s’oposen a l’hegemonia houthi i una coalició internacional liderada per Aràbia Saudita, que compta amb el suport dels EUA.
Les hostilitats es van desencadenar poc després que els houthis ocupessin per la força Sanà i protagonitzessin un cop d’estat contra Hadi, el mandat del qual ja havia expirat. Riad va concedir asil al president i es va oferir per sostenir les afeblides forces antihouthis.
El rol de l’Aràbia Saudita
“L’Aràbia Saudita veu perillós que els houthis controlin el país veí, perquè els considera un agent de l’Iran, el seu gran enemic regional”, explica l’analista i catedràtica iemenita Atiaf Alwazir. “Tanmateix, s’exagera la importància del suport de Teheran als houthis. Reben cobertura política més que no pas militar, perquè la coalició de Riad manté un ferri bloqueig aeri i marítim a tot el país, que fa quasi impossible l’enviament d’armes”, comenta.
“La classe política iemenita està poc preparada. Queda camí per recórrer abans d’arribar a un final negociat”, ha declarat una font pròxima a les infructuoses negociacions patrocinades per l’ONU. Entre els obstacles per a la pau hi ha la manca de pressió internacional i la tossuderia del príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, arquitecte de la guerra que no accepta cap més final que la victòria. Diversos països occidentals han fet un negoci rodó amb la venda d’armament a l’Aràbia Saudita i els seus aliats, violant les normes de la UE. Riad és un dels principals importadors d’armes del món. Trump va tancar al maig contractes per valor de 100.000 milions d’euros.
“Aquesta guerra no té cap sentit. La gent està farta de tots els bàndols, perquè no els importa gens el patiment del poble... Més de quatre milions de nens no van al col·legi. Seran la carn de canó de la pròxima guerra. Han destruït no només el present, sinó el futur de la nació”, afirma indignat Murad. “La guerra no la pateix tothom. Alguns s’estan fent d’or, sobretot amb el contraban. Mai s’havien vist tants cotxes de luxe a Sanà”, rebla. Al final, totes les guerres s’assemblen. La misèria moral és un mal universal.