Un còctel constructiu?

Merkel i Schulz s’acosten per reeditar la Gran Coalició evocant una “nova albada” per a Europa. Macron fa temps que espera un aliat estable a l’altra riba del Rin. França i Itàlia prometen firmar aviat un tractat per consolidar la seva relació bilateral, entenent que el duo francoalemany és “essencial” però “no exclusiu”. I les institucions europees esperen que els nous lideratges deixin de banda la seva tendència a microgestionar una Europa en crisi per començar a dissenyar la Unió del futur. La distància amb els països de l’Est (Polònia i Hongria en particular) no ha minvat. Les causes de fons de les crisis de l’euro i dels refugiats només han trobat solucions pedaç. I la segona fase de les negociacions del Brexit pot dividir els Vint-i-set quan s’abordin els paràmetres de la futura relació bilateral. Però des de la policrisi europea, les aliances, les oportunitats de reforma i els lideratges no havien estat tan alineats com ara. ¿Estaran a l’altura, els estats?