El Sinn Féin és la força més votada en les eleccions a Irlanda
Els republicans aconsegueixen un resultat històric en un país cansat del bipartidisme tradicional
LondresEl recompte definitiu de la primera preferència de vot de les eleccions generals celebrades a la República d'Irlanda aquest dissabte ha confirmat el que ja va apuntar el sondeig a peu d'urna, fet públic en el moment de tancar els col·legis electorals. El Sinn Féin, partit associat a l'època dels disturbis a nord de l'illa i la violència tant de l'IRA com dels paramilitars unionistes i de l'exèrcit britànic, ha aconseguit el màxim percentatge de vots, i esdevé, per primer cop, la força més votada. Ha obtingut el 24,5% dels vots. Els dos partits fins ara de l'statu quo, el Fianna Fáil, de dreta, i el partit del fins ara primer ministre, Leo Varadkar, el Fine Gael, han obtingut el 22,2 % i el 20,9% dels vots, respectivament.
La formació republicana de Mary Lou McDonald, hereva de l'històric líder Gerry Adams, ha desfermat un veritable terratrèmol, tot i que les conseqüències pràctiques en la formació del govern són encara molts difícils de definir. Es tracta, en qualsevol cas, d'un canvi històric en el paisatge polític de la República. El bipartidisme tradicional des de la formació de l'estat independent, la segona dècada del segle XX, i format pel Fine Gael i el Fianna Fáil, ha deixat pas a un sistema de tres partits. Mai com fins ara, la paraula canvi no havia tingut tant sentit en la política irlandesa.
Després del recompte de les opcions alternatives de vot –segona, tercera, quarta i successives preferències– reprès aquest dilluns, amb 102 dels 180 escons declarats, el Sinn Féin té, en aquests moments (primera hora de la tarda), 36 escons; el Fianna Fáil, 21, i el Fine Gael, 19.
Projecció d’escons
Una segona projecció d’escons feta durant la matinada d'aquest dilluns per la University College Dublin, a partir del recompte definitiu de la primera opció, ha atribuït el següent resultat. El Fianna Fáil, 45 escons; el Sinn Féin, 37; el Fina Gael, 36; els Verds, 10; els laboristes, 6; Solidaritat (PBP), 5; els socialdemòcrates, 5, i 16 escons més per a candidats independents. A la llum d'aquesta projecció, no sembla probable que el Sinn Fén pugui liderar un govern d'esquerres. L'única possibilitat que superaria els 80 escons de la majoria absoluta és l'antinatural coalició formada per la dreta (Fianna Fáil) i l'esquerra radical i de canvi que representa el Sinn Féin.
Aquest diumenge a la tarda, encara amb les projeccions al damunt de la taula i sense completar el recompte de la primera opció, l'encara primer ministre en funcions, Leo Varadkar, descartava la possibilitat de formar una coalició amb el Sinn Féin. I Micheál Martin, líder del fins ara altre gran partit del país, el Fianna Fáil, admetia les dificultats i la llunyania de plantejaments amb els republicans. Però durant la matinada d'aquest dilluns, quan s'ha confirmat que el Sinn Féin ha obtingut el màxima percentatge de vot en la primera opció, obria la porta a explorar les possibilitats d'un govern amb els republicans. Els analistes de la política irlandesa, però, ho consideren del tot improbable i si no és possible la gran coalició entre Fine Gael i Fianna Fáil, més algun altre partit petit, el país es veu abocat a unes noves eleccions.
Passi el que passi amb la formació de govern, si s’acaben confirmant aquestes dades, la importància del resultat dels republicans és encara més gran, perquè el partit no havia presentat candidats en totes les circumscripcions, i en aquelles on ho havia fet no sempre havia apostat per concórrer-hi amb més d’un. El sistema electoral irlandès barreja la representació proporcional i la transferència del vot a partir d’un ordre preferencial dels electors. I les dades de l’escrutini de la primera opció permeten ja afirmar que en alguns districtes els republicans podrien haver aconseguit més d’un diputat gràcies als vots transferits.
Una de les circumscripcions que exemplifica la proporció del canvi que ha suposat la jornada electoral de dissabte és Dublín Oest, el districte pel qual es presentava Leo Varadkar. El Sinn Féin hi ha quedat en primer lloc. El primer ministre en funcions ha aconseguit revalidar l’escó però amb gairebé 4.000 vots menys que el candidat republicà, Paul Donnelly. Varadkar tendrà molt difícil continuar al cap de l'executiu. Per la seva banda, Micheál Martin (Fianna Fáil) també ha quedat en segona posició per darrere del Sinn Féin en la seva demarcació, de Cork Sud-central. En aquest cas, però, la diferència de vots en relació amb l’oponent republicà ha sigut de només 406.