Clinton adverteix del risc de paràlisi política a l’Ulster

LondresSeriós advertiment de l’expresident nord-americà Bill Clinton ahir a Belfast en la cerimònia de celebració del vintè aniversari de la signatura de l’Acord de Pau de Divendres Sant (10 d’abril del 1998), que va posar fi a una guerra civil encoberta a Irlanda del Nord que va causar més de 3.500 morts al llarg de tres dècades (1968-1998).

“La pau irlandesa -va recordar Clinton davant d’un auditori ple de protagonistes del tractat, en un acte celebrat a la Queens University, de la capital de la província- neix del cansament de veure morir els nens i de les oportunitats perdudes. A mesura que ens allunyem de tot això és més fàcil donar per feta l’absència del mal i [en conseqüència] viure en aquest purgatori en què ara som. És un gran error. Hi ha un límit en l’elasticitat de la inèrcia de la paralització”. El purgatori a què l’expresident demòcrata va fer referència és la falta de govern autònom a la província, que ja fa catorze mesos que dura, des de les eleccions a l’assemblea de Stormont del 2017.

Les paraules de preocupació de Clinton davant de la falta de solucions polítiques a les diferències entre les comunitats catòlica republicana i protestant unionista -la més rellevant és la falta d’acord sobre la protecció de la llengua gaèlica que demanen els primers- van ser un sentiment compartit per la majoria dels actors externs a l’Ulster presents a la trobada, tant l’ex primer ministre britànic de l’època, Toni Blair, com el seu homòleg d’Irlanda, Bertie Ahern.

També hi van assistir altres actors igualment rellevants, com ara Gerry Adams, del Sinn Féin; John Hume, del Partit Laborista Socialdemòcrata; David Trimble, del Partit Unionista de l’Ulster (UUP) o Peter Robinson, ex primer ministre de la província entre 2008 i 2016 i representant del Partit Democràtic Unionista (DUP), d’Ian Paisley, que fa vint anys es va oposar a l’acord.

El DUP i Paisley, en concret, només el van ratificar el 2006, vuit anys després, a Saint Andrews (Escòcia), en una de les moltes rondes de converses amb què el procés es va anar modulant. Va ser aleshores quan finalment el ferotge Paisley (mort el 2014) va segellar la pau amb el seu arxienemic, Martin McGuinness (mort el març de l’any passat), excap militar de l’IRA.

Un altre dels presents a l’acte va ser l’exsenador nord-americà George Mitchell, mediador enviat per Clinton i home clau en la culminació de l’acord. Mitchell va voler emfasitzar els beneficis de l’acord. “L’acord no va ser la solució per a tots els problemes d’Irlanda del Nord ni per a sempre. Va ser un acord polític, un compromís que representava el millor que es podia fer aleshores, i en el seu principal propòsit, que era l’erradicació de la violència, eliminar l’ús de la violència com a forma de resoldre els problemes polítics, ha tingut un èxit notable. Vinc a Irlanda del Nord molt sovint i puc dir que aquest és un lloc molt diferent i millor del que era fa vint-i-cinc anys.”