Clíniques per evitar suïcidis a Ciutat de Mèxic

Ciutat De MèxicAngoixa, depressió, falta d’autoestima i ansietat, entre d’altres, són alguns dels trastorns que pateixen els joves en silenci i que poden derivar en causes de suïcidi. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, aquesta va ser la segona causa de mort de joves d’entre 15 i 29 anys a tot el món l’any 2016. Per tal de pal·liar aquestes mancances en salut mental, Ciutat de Mèxic ha desenvolupat una xarxa de clíniques especialitzades en diverses zones de la capital. L’objectiu és prevenir la violència, les addiccions i els embarassos adolescents, i evitar situacions que acabin en l’abandonament escolar, el suïcidi o conductes delictives.

“El camp de la salut emocional havia estat molt oblidat. El 2015 l’Institut de Joventut de Mèxic va dur a terme un estudi entre 1.675 joves de Ciutat de Mèxic a través de la consulta de tendències juvenils amb l’objectiu de conèixer les seves principals demandes respecte a la salut emocional. Més del 50% dels enquestats van presentar infelicitat o inestabilitat emocional”, explica María Fernanda Olvera, directora de la institució fins al desembre passat.

“A partir de la implementació de l’Hospital de les Emocions s’ha vist la veritable necessitat de la salut emocional en tota la població i de l’impacte d’invertir-hi. Amb la creació de l’Hospital de les Emocions s’han salvat 2.993 joves d’entre 12 i 29 anys amb temptatives suïcides”, afegeix Olvera, promotora de la iniciativa municipal.

Des de la seva posada en marxa el 2016 i fins al desembre passat el servei ha atès 50.947 persones: 29.457 dones i 21.490 homes. “Els estudis mostren que les dones acostumen a demanar ajuda sempre que ho necessiten sense ser jutjades, a diferència dels homes, que s’han de fer els forts davant les situacions emocionals”, considera l’especialista.

Atenció voluntària

La Sara (nom fictici), una jove de 26anys, es va animar a utilitzar el servei quan era universitària, després d’acompanyar una amiga a la seva primera visita en un centre. “Les pressions acadèmiques, competències i el poc interès per part del professorat en l’aspecte acadèmic i humà em van generar una baixada d’autoestima, malgrat totes les fites obtingudes al llarg de la meva vida, i em van limitar la meva planificació de metes personals”, recorda ara.

“Tot i que hi ha escoles que hi deriven alumnes, els pacients hi venen voluntàriament”, explica Montserrat Sánchez, responsable de l’Hospital de les Emocions de Venustiano Carranza, el centre més gran dedicat a la salut mental a Ciutat de Mèxic. “Treballem amb un model de dotze setmanes. Tenim dotze consultoris d’atenció individual i dos més de grupals”, continua detallant. Un altre aspecte que caracteritza el servei és que tots els professionals que hi treballen són “psicòlegs joves”, afegeix.

Aquest fet facilita que es generi empatia i confiança. “Vaig poder ser totalment honesta i expressar el que sentia”, explica la jove Sara, que destaca el dinamisme i la retroalimentació de la teràpia. “Hi havia un exercici per visualitzar-me en alguna situació i ser conscient de la meva resposta davant de diferents escenaris possibles. Això em va ajudar a reduir el nerviosisme en situacions difícils o incòmodes”, detalla.

“Encara s’estigmatitza molt qui demana ajuda. El que més ens importa és que els joves comptin amb totes les eines per prendre les millors decisions respecte al seu present i el seu futur. Per aquest motiu és tan important rebre teràpia especialitzada i gratuïta de manera oportuna”, indica Olvera, tot i apuntar que la despesa municipal d’aquest servei gratuït des de la seva posada en marxa i fins al desembre de l’any passat és de 220.000 euros.

Malgrat la despesa que genera, l’exusuària considera que es tracta “d’un servei vital”. “Si una persona deixa de banda el costat emocional es poden generar conflictes individuals amb un impacte negatiu a la societat”, alerta. Per aquest motiu, aconsella que “les persones ho vegin com un suport que dona els estris per viure sentint-se bé amb un mateix”.