Els pitjors incendis de la història de Califòrnia: crisi climàtica o gestió forestal?

Han cremat 2 milions d'hectàrees a la Costa Oest, amb zones que trigaran generacions a recuperar-se

La crisi climàtica entra en campanya electoral als EUA
Sònia Sánchez
18/09/2020
3 min

BarcelonaEn els últims anys, les imatges de grans incendis arrasant els boscos de Califòrnia s'han convertit en habituals de les portades de diari, però els d'aquest 2020 són uns focs "sense precedents en escala i magnitud" en la història del país, com apunten els científics del centre europeu Copernicus. El seu fum ha arribat fins a Europa, alerten, i han emès ja més de 30 megatones de CO2 a l'atmosfera.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La gran magnitud dels focs els ha col·locat fins i tot al centre de la campanya electoral nord-americana, amb una visita del president Donald Trump a la zona, aquesta setmana, en què va insistir que l'origen del foc és la mala gestió forestal i no té res a veure amb el canvi climàtic. Malgrat que aquesta afirmació és una mentida repetida per acontentar els negacionistes i els seus interessos econòmics, hi ha tanmateix un petit rerefons de realitat.

Tres dels quatre incendis més grans de la història de Califòrnia s'han produït aquest any, i el segon més gran va ser precisament el 2018. Des de mitjans d'agost, el foc ha cremat ja més de 2 milions d'hectàrees a tota la costa oest dels Estats Units, la major part a Califòrnia (1,3 milions), però també a Oregon i Washington. Centenars de milers de residents han sigut evacuats i una trentena de persones han perdut la vida en uns incendis que posen a prova els responsables de gestió forestal perquè corren el risc de convertir-se en la "nova normalitat" a la regió.

"És clarament atribuïble al canvi climàtic", diu la cap del programa de gestió forestal multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Míriam Piqué Nicolau, tot i que admet que també hi han influït altres factors.

Els serveis forestals de l'oest dels Estats Units són pioners en l'ús del foc com a mètode de gestió forestal, amb focs controlats que netegin el sotabosc de matolls baixos, aquells que en cas d'incendi podrien fer passar les flames cap a les capçades dels arbres més alts. "Quan un foc arriba a dalt de les capçades i es mou per les capçades d'arbres de 20 i 30 metres és ja gairebé impossible d'apagar", apunta Piqué. Però, tot i la seva expertesa, aquesta pràctica s'ha deixat d'aplicar en algunes parts del territori en els últims anys, cosa que ha generat una quantitat de fusta i vegetació acumulada que amb l'espurna d'un llamp està generant grans incendis molt ràpidament.

Els responsables californians "han perdut la manera com les tribus indígenes feien focs controlats per regenerar el paisatge", unes pràctiques que just ara s'està plantejant recuperar, explica la investigadora del CTFC i del CREAF Andrea Duane. A més, la política d'apagar tots els focs que s'hi han estès des del segle XX també desemboca en més vegetació acumulada i, per tant, més "combustible" per al foc, afegeix. "És la paradoxa de l'extinció", assenyala també Piqué.

¿Però és aquesta l'única causa, com vol fer creure Trump? En absolut. A la gran quantitat de vegetació acumulada s'hi suma "la seva disponibilitat, que vol dir que aquest combustible està molt sec" i crema molt més fàcilment. La sequera que l'estat de califòrnia va patir entre el 2012 i el 2017, de la qual encara no s'ha recuperat del tot, ha deixat tones de fusta seca i "uns boscos molt estressats" que propicien incendis devastadors.

"La gestió forestal ara hauria d'anar molt més dirigida a l'adaptació al canvi climàtic" perquè "aquestes condicions climàtiques que estem tenint, com els cinc anys de sequera acumulada als Estats units, no tenen precedents", apunta Piqué. Però tampoc sembla que hagin de millorar en el futur, ja que la crisi climàtica avança implacable.

Tot i que bona part del foc afecta boscos similars als mediterranis, que triguen pocs anys a regenerar-se, en algunes zones, sobretot a Oregon, els incendis d'aquests dies estan cremant boscos centenaris, de fins a 150 anys de vida, que trigaran tres generacions a recuperar-se, apunta l'experta. Sigui com sigui, els ecosistemes que en sorgeixin mai seran del tot iguals als que han desaparegut sota les flames.

Però la costa oest dels Estats units no és pas l'únic lloc del món on l'emergència climàtica està propiciant incendis gairebé apocalíptics. Els focs que van arrasar Austràlia a principis d'any van ser pitjors que els de Califòrnia, però també Sibèria, el Mediterrani, Sud-amèrica i l'Àfrica estan vivint cada cop incendis més extensos i devastadors, cortesia d'un canvi climàtic que encara hi ha qui s'atreveix a negar.

stats