4 claus sobre la crisi de Gibraltar al Brexit

BarcelonaEl veto que manté el govern espanyol a l'acord del Brexit deixa la cimera extraordinària de la Unió Europea convocada per ratificar el divorci en suspens a 24 hores i obliga totes les parts a negociar no només serrells tècnics, sinó reobrir un dels punts que Brussel·les creia pactat entre Londres i Madrid i que ara resulta ser l'impediment perquè Pedro Sánchez l'accepti. En el mig de la polèmica hi ha Gibraltar i la relació que ha de mantenir amb Espanya un cop el Regne Unit abandoni el club comunitari, el 29 de març del 2019. Avui la primera ministra britànica, Theresa May, té l'agenda plena a Brussel·les, on aquesta tarda es reunirà primer amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i més tard amb el president del Consell, Donald Tusk, en què s'espera i es confia poder donar per bo tant el tractat de sortida com la declaració política. Però ¿què ha provocat l'enuig i el bloqueig de l'executiu socialista de Madrid, què pot fer descarrilar dos anys de dures negociacions entre els dos bàndols per trobar una via satisfactòria per a britànics i europeus?

Amb tot, el portaveu de Juncker ha assegurat que la cimera encara és possible i que després d'una trucada aquest migdia entre tots dos líders, el Consell d'Europa està "més a prop", obrint la porta a l'esperança d'un desbloqueig.

Què diu l'article 184?

Espanya vol l'última paraula

L'acord signat consta de 585 pàgines i estableix els termes de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. La discussió ha costat dimissions i una crisi sense precedents que han debilitat el govern i autoritat de Theresa May a Londres i ha posat a prova la resistència i unitat negociadora dels Vint-i-set altres membres que es mantindran després de la Unió. En l'últim moment, el govern espanyol ha aixecat el dit per rebutjar l'article 184 d'aquest acord perquè no dona prou garanties jurídiques que Espanya tindrà l'última paraula en qualsevol futur acord amb Gibraltar.

Espanya es considera traïda perquè el redactat final obvia atorgar a Madrid la possibilitat de vetar qualsevol acord que afecti la colònia britànica, ja que el text deixa clar que el Penyal és una part del territori del Regne Unit i com a tal quedarà integrat en les negociacions entre Londres i Brussel·les. En aquest punt, el govern espanyol no podrà tenir l'última paraula que li havien promès a l'inici de les discussions dels termes del divorci. Així, si finalment no arriba el compromís per escrit que garanteixi a Espanya tenir el control directe de les relacions directes amb Gibraltar, Sánchez no signarà l'acord.

¿La cimera de demà diumenge encara és possible?

Sense el desbolqueig espanyol, difícilment

En un principi, la reunió dels caps d'estat i de govern, en el Consell Europeu, de demà diumenge i en caràcter extraordinari es prometia plàcid, després de mesos en què es va témer per un Brexit sense acord. Però el rebuig espanyol al punt de Gibraltar qüestiona fins i tot la seva celebració. Des de l'Havana, el president espanyol ja va apuntar divendres que si els britànics no oferien "garanties" en un nou text a la reclamació de Madrid, ell no serà a Brussel·les. L'agenda de Sánchez s'ha modificat a última hora, arran dels desacords, i ha quedat anul·lat el viatge que preveia per dilluns a Islàndia, preveient que les negociacions pel Brexit es podrien allargar unes hores més. També la cancellera Angela Merkel ha expressat les seves reserves a traslladar-se fins a la capital comunitària si finalment no es tanca la crisi pel Penyal.

¿Espanya pot mantenir el veto fins al final?

Sí, cal unanimitat en el Consell

El Consell de demà té sobre la taula la votació de l'acord de sortida i la declaració política de les relacions entre totes dues parts, que, segons els estatuts, s'hauran d'aprovar per consens, així que el 'no' espanyol és l'obstacle per aconseguir la unanimitat dels Vint-i-set [tots membres, tret del Regne Unit]. Si no hi ha finalment cimera demà, encara hi ha temps per renegociar i convocar-ne una altra en les pròximes setmanes i mantenir el calendari del març.

¿És tan sols una qüestió de nacionalisme espanyol?

No, també hi ha voluntat d'acabar amb l'especificitat fiscal

Espanya demana relació bilateral perquè Gibraltar és una colònia. Tota la construcció jurídico-institucional ho diu així, segons el dret internacional. La potència administradora és el Regne Unit. I el Regne Unit hauria (si vol) d'arribar a un acord per modificar al Tractat d'Utrech, que és la base jurídica internacional de l'estatus de Gibraltar. El 1965 l'ONU aprova una primera resolució en què admet l'estatus de colònia i que insta Londres i Madrid a iniciar "sense demora" les converses sobre la sobirania, una resolució que es renova cada any i que indica la relació bilateral, però que també diu que s'ha de tenir en compte els interessos de la població; per tant, no dona carta blanca a Espanya a fer el que vulgui. La població del Penyal, molt majoritàriament, aposta per mantenir el passaport britànic.

La situació específica del règim de Gibraltar ha produït una enorme distorsió econòmica a la zona, on el Penyal britànic presenta el tercer PIB per càpita del món, i tan sols 200 metres més enllà, a la Línea de la Concepción, l'atur s'enfila fins al 40%, el doble que al territori britànic. D'això en diuen 'efecte paràsit'. Gibraltar ha prosperat tant perquè té un règim específic i geogràficament no és cap illa, sinó que té comunicació terrestre amb un territori amb alta densitat de població. Les bones condicions per a les empreses han fet que a la pràctica la zona espanyola no tingui cap capacitat per competir amb incentius del desenvolupament, i 9.000 residents depenen de Gibraltar per viure.