Per què són importants les eleccions del Congo en què es tria el successor de Joseph Kabila?

BarcelonaLa tensió i la violència dels últims mesos a la República Democràtica del Congo obliga a creuar els dits perquè aquest diumenge la jornada electoral transcorri en pau i el país es pugui treure de sobre la llegenda maleïda que és incapaç de fer una transició política pacífica.

Per què les eleccions es fan amb retard?

Les eleccions, les primeres en què Joseph Kabila no es presenta, s’haurien d’haver celebrat el desembre del 2016 però les autoritats han anat ajornant-les argumentant raons tècniques. Malgrat el retard, les autoritats admeten que no poden garantir que tot estigui a punt i, de fet, han decidit que fins al mes de març no es faran comicis en tres províncies del gegant país sota el pretext de la inseguretat i l’Ebola que assota una part de l’est. El president electe preveu prendre el relleu de Kabila al gener, de manera que el vot d’1,2 milions de ciutadans, el 3% dels 40 milions de votants, no servirà de res. Per als crítics la mesura no té cap altre objectiu que atemorir la població i reduir la participació en aquestes regions que es consideren favorables a l'oposició.

Kabila ha fet servir totes les martingales que ha tingut a l'abast per intentar perpetuar-se en el poder, com l’ajornament del calendari electoral o l’intent fallit d’acabar amb la limitació del segon mandat. La seva insistència a quedar-s’hi ha estat contestada als carrers, en protestes organitzades per l’oposició tradicional i, sobretot, per moviments com Lucha i Filimbi, que a través de xarxes socials han fet forat sobretot entre joves, estudiants i professionals urbans. Les manifestacions contra Kabila han colpejat la capital, Kinshasa, amb desenes de morts i ferits i milers de desplaçats. Els dissidents han denunciat l’assetjament i persecució per part de forces governamentals i la falta de llibertat de premsa. A més, a l’opositor Moïse Katumbi se li va negar l’entrada al país perquè no pogués concórrer a les eleccions.

Qui són els candidats?

Per a les eleccions presidencials hi ha 21 candidats, entre els quals només una dona, però tan sols tres tenen possibilitats de guanyar. Kabila, que amb 47 anys és el president més jove de l’Àfrica, va renunciar a la reelecció però ja ha avisat que no té cap intenció d’anar de “vacances a les Bahames”. Per als comicis ha triat com a candidat per seguir el seu legat Ramazani Shadary, de 57 anys, a qui la Unió Europea li té vetada l’entrada a territori comunitari per haver orquestrat una brutal repressió el 2017 quan dirigia el ministeri de l’Interior, i a qui l’únic mèrit que se li atribueix és la lleialtat al líder.

L’oposició va intentar anar junta contra el kabilisme però finalment Félix Tshisekedi, líder del principal partit de l’oposició, se’n va desdir i va per lliure. La coalició Lamuka que encapçala Martin Fayulu, exdirectiu de la petroliera Exxon Mobile, surt com a favorita si s'aconsegueixen unes eleccions netes, segons el Grup de Recerca del Congo, que dona a aquest candidat el 48% de la intenció de vot, mentre que situa l'oficialista Shadary en última posició, amb només el 18% dels vots.

Està tot a punt?

No. Un 60% del material no ha arribat als col·legis electorals. El govern posa en marxa per a aquestes eleccions el vot electrònic, en un país on dos terços de la població viu en la misèria i no tenen ni llum ni aigua corrent. Les màquines que validaran les paperetes han estat víctimes de la ira ciutadana i se n’han destruït centenars, perquè són vistes com l’eina propícia per fer trampes i que el recompte sigui propici a l’oficialisme.

Hi ha risc de frau electoral?

La magnitud de la geografia congolesa, que ocupa gairebé dos terços d’Europa, dificulta l’organització de les eleccions, però també és cert que hi ha elements interns que encara posen més pals a les rodes. La dificultat per arribar a zones ja prou aïllades s’ha complicat amb la inestabilitat perpètua a l’est del país, amb enfrontaments pel control de les riques mines i, des de l’octubre, pel brot d’Ebola més greu de la història del país i que ja ha deixat 359 morts, segons el balanç provisional.

El govern ha prohibit l’entrada d’observadors de la UE, com a resposta a la renovació de les sancions contra càrrecs polítics i de la fundació nord-americana Carter, que havia denunciat frau en el procés del 2011.

Segons l'ONU, cada dia 5.000 congolesos fugen de casa seva i el Consell Noruec per als Refugiats estima que aquest 2018 la guerra i els conflictes ètnics han deixat 1,7 milions de nous desplaçats. Les xifres només fan que augmentar la radiografia d'un país que no coneix l'estabilitat i la pau: una guerra amb cinc milions de fa que elaborar un cens sigui una feina ingent.

Què pot passar l'endemà?

Des de la independència del 1960, cap president ha arribat al poder de Kinshasa en un procés pacífic, perquè el primer líder de l'etapa postcolonial, Patrice Lumumba, va ser assassinat en una operació orquestrada per evitar que apliqués el seu programa social i panafricanista. Fins i tot Kabila, que va ser nomenat president després de l'assassinat del seu pare Laurent-Désiré Kabila, que alhora havia donat un cop d'Estat per arribar al govern. En aquesta llarga campanya electoral de dos anys, la tensió s'ha traduït en desenes de morts i analistes i observadors adverteixen que, si el resultat triga a saber-se o hi ha indicis de frau, seran molts els congolesos que sortiran als carrers i la violència i la repressió policial s'encendrà fàcilment.

Quina importància té el Congo en l'economia global?

El Congo és una enorme mina oberta a inversors i multinacionals estrangeres que han fet del país el magatzem de les reserves dels minerals essencials per fer funcionar el món: cobalt, coure, diamants, or, coltan... Tots són materials imprescindibles per a l'elaboració de mòbils i productes electrònics. La riquesa sota terra podria haver estat la gran guardiola per al país, però ha estat la gran perdició de governants i grups que actuen amb estratègia militar per mantenir el control de l'extracció i el comerç. Els 'minerals de sang', anomenats així perquè han servit i serveixen per finançar guerres i conflictes amb nombrosos i variats actors de la violència, oficials i no oficials, que cometen abusos i violacions de drets humans –assassinats, tortures, violacions de nens i dones– per mantenir el negoci.

L'extracció dels recursos naturals per potències estrangeres forma part de la tràgica història del país des que els primers europeus van arribar a l'enorme territori que creua el riu Congo i ha continuat durant segles. Si al segle XIX el rei belga Leopold va fer de la regió la seva finca particular, amb la independència els dictadors i líders autoritaris han fet de la corrupció una manera de fer política, amb la inestimable ajuda de multinacionals estrangeres.